Música del Classicisme: 1750-1830

CLASSISISME: 1750-1830

Inspiració a l'antiga Grècia i Roma.

Temàtica natural: mitologia

Ordenat, simple

LA IL·LUSTRACIÓ:

Rao del pensament científic (moviment cultural)

Educació per tothom amb universitats i enciclopèdies.

Crítics amb la religió

Rev. francesa 1789

LA MÚSICA VOCAL:

BARROC - Ornamentada
CLASSISISME - Simple/senzill

- Difícil d'entendre - Clara/comprensible

- Frases llargues - Frases curtes

- Formes desproporcionades - Simetria

ÒPERA:

SERIA: Tracta sobre la mitologia i llegendes i història. (Alemanya i França)

BUFA: Còmica. Aspectes quotidians amb un toc d'humor. (Itàlia)

ESPANYA:

SARSUELA: Seriosa

TONADILLA ESCÈNICA: Còmica

MÚSICA INSTRUMENTAL

CARACTERÍSTIQUES:

Senzilla, simple, comprensible, clara.

Homofonia (totes les veus alhora)

Melodia acompanyada

INSTRUMENTS ABANDONATS

- Orgue

- Clavicèmbal

- Flauta (BARROC, RENAIXEMENT)

- Viola de gamba

- Llaüt

PREFERITS:

- Violí

- Clarinet

- Trompa

- Violoncel

- Pianoforte

ESTRUCTURA MUSICAL

Clara - Simètrica

Agrupacions instrumentals

MÚSICA DE CAMBRA: Interpretada a un espai reduït amb pocs instruments (habitació)

QUARTET DE CORDA: 1r violí, 2n violí, viola i violoncel.

FORMES INSTRUMENTALS

SONATA: Pensada per ser sonada (tocada per 1 o 2 instruments)

FORMA:

A B A

Exposició Desenvolupament Repetició

SIMFONIA: Estructura en 3 o 4 moviments contrarestats en tempo (ràpid-lent) i caràcter (calmat/energic). A diferència de la sonata, la qual només té un moviment.

CONCERT: Mateixa estructura que la sonata. Pot haver-hi un solista (trompeta, violí)

TONALITAT

Organització de notes en relació al centre tonal (la tònica) al sistema musical occidental.

ESCALES

Succesió de notes en ordre de greu a agut o viceversa.

ALTERACIONS:

# substingut (alteració)

b bemoll (alteració)

¨banderita al revés¨ becaire (aturar alteració)

ARMADURA

Espai per alteracions i que afecta a les notes que es diguin igual, fins al final de la partitura.