Música del Segle XX: Corrents i Tendències
Clasificado en Música
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,66 KB
Serialisme Integral
El serialisme integral representa una evolució del dodecafonisme, creat per Pierre Boulez i utilitzat per primera vegada en la seva obra Estructures I. Aquest sistema estableix un ordre no només per a la successió de les alçades, sinó també per a les durades i les dinàmiques. Aquestes sèries es repeteixen al llarg de l'obra. La tècnica s'anomena serialisme integral per diferenciar-la del serialisme limitat del dodecafonisme. Entre els compositors que van utilitzar aquest sistema destaquen Karlheinz Stockhausen, Ernst Krenek i Milton Babbitt.
Música Concreta
La música concreta, els fonaments teòrics i estètics de la qual van ser originats per Pierre Schaeffer, està lligada a l'aparició de dispositius que permetien la descontextualització d'un so, fixant-lo en un suport per tractar-lo de manera separada. Aquest tractament inclou tallar, enganxar, superposar i combinar els sons resultants en una estructura complexa, com una partitura auditiva.
Música Electrònica
La música electrònica utilitza instruments electrònics i tecnologia musical electrònica per a la seva producció i interpretació. Es distingeix entre el so produït electromecànicament (telarmonio, òrgan Hammond, guitarra elèctrica) i el produït electrònicament (theremin, sintetitzador, ordinador). Ambdós tipus de so poden barrejar-se.
Música Electroacústica
La música electroacústica sorgeix com una forma de música clàssica moderna, incorporant la producció de so elèctric en la composició. Els primers desenvolupaments al segle XX estan associats a compositors que treballaven en estudis d'investigació a Europa i els Estats Units.
Música Aleatòria
La música aleatòria es basa en elements no regulats per pautes establertes, on la improvisació té un paper preponderant. Aquests trets poden fixar-se en la creació de l'autor o en la interpretació. És freqüent la composició d'obres on l'executant determina l'estructura final, reordenant les seccions o interpretant-ne diverses simultàniament.
Neoclassicisme
Stravinsky va inaugurar el neoclassicisme, ressuscitant obres antigues amb un aire modern. Aquest estil musical es basa en la recuperació de la claredat de les formes i la contenció pròpia del classicisme. Va néixer entre guerres com a reacció al postromanticisme, utilitzant la dissonància per crear atmosferes i recreant músiques del passat amb tècniques de composició avantguardistes.
Igor Stravinsky, compositor i director d'orquestra rus, va ser el màxim representant del neoclassicisme i un dels músics més importants i influents del segle XX.