Música Medieval: Trobadors, Joglars i Instruments

La Música a l'Edat Mitjana

La Cançó Popular a l'Edat Mitjana

Durant l'Edat Mitjana, l'Església va ser la principal difusora de cultura, ja que utilitzava la música amb una finalitat didàctica. Dins de la música vocal, hi ha la cançó popular, composta pels trobadors i divulgada pels joglars. Els temes principals eren:

• Cançó amatòria: Exalta la dama.
• Cançó de gesta: Relata les gestes dels herois.
• Cançó paròdia: Es burla dels gèneres anteriors.

Trobadors i Joglars

Els trobadors eren grans poetes que componien versos i música. Eren de procedència noble i utilitzaven la llengua de la seva regió. Alguns trobadors importants van ser Adam de la Halle i Alfons X el Savi.

Els joglars eren recitadors que anaven pels pobles i ciutats tocant instruments, ballant, cantant, etc. Al segle XIV, es van establir a les ciutats. Alguns d'aquests joglars podien adquirir una certa consideració social i es convertien en ministres. Un joglar important va ser Marcabrú.

La Música Instrumental a l'Edat Mitjana

L'Església no permetia utilitzar instruments durant la litúrgia. Els joglars tocaven els instruments per a reforçar la melodia cantada. Els instruments van començar a suplir les veus, donant lloc a un gènere mixt, vocal i instrumental. Els instruments propis de la música profana eren el llaüt, el sac de gemecs, la viola de roda, el saltiri i l'orgue portàtil.

La Música a l'Espanya Medieval

A Espanya, convivien concepcions religioses i culturals diferents: islàmica, cristiana i jueva. Un músic famós va ser Ziryab. Els àrabs van introduir instruments musicals i paraules.

La Música d'Actualitat: la Cançó de Cantautor

El segle XX va ser el segle del ritme, però es pot trobar un estil inspirat en la poesia, més íntim i reflexiu. Els cantautors destaquen perquè donen importància a les lletres. Alguns cantautors destacats són Lluís Llach, Joan Manuel Serrat, Rosana i Joaquín Sabina.

Les Qualitats del So

Altura, Durada, Intensitat i Timbre

Perquè hi hagi so, es necessita un emissor que produeixi ones. Si les ones són ordenades, es produeix un so; si són desordenades, es produeix soroll.

Altura: Es mesura segons els cicles (vibracions per segon que produeix un so), mesurats en hertzs (Hz). Com més cicles, més agut és el so. La freqüència influeix en l'altura. La característica de l'ona que afecta l'altura és la llargada. Com més llargues són les ones, menys ones per segon hi ha, i el so és més greu. El punt de referència per afinar les notes és de 440 Hz.

Índex d'Altura: Cada instrument pot fer moltes notes de diferents altures. La solució és l'índex d'altura.

L'Aparell Fonador

Cada persona té un timbre i una veu diferents. Les parts importants de l'aparell fonador són els pulmons i el diafragma. Funciona de la següent manera: l'element motor és l'aire. Expirem aire, que passa entre les cordes vocals. Després, passa pels òrgans ressonadors i s'articula amb els llavis, les dents, la llengua i el paladar.

L'Oïda

L'oïda detecta el so i les seves qualitats. Té tres parts:

• Oïda externa: Pavelló auricular, conducte auditiu i timpà.
• Oïda mitjana: Martell, enclusa i estrep.
• Oïda interna: Còclea o cargol, que té unes cèl·lules que detecten el so.

Les ones sonores que arriben a l'oïda modifiquen la pressió de l'aire del conducte auditiu. El timpà vibra, i les ones s'amplifiquen i es transmeten per l'oïda mitjana fins al cargol. El fluid que omple el cargol es mou. Les fibres nervioses detecten les vibracions i transmeten senyals al cervell. El cervell desxifra la informació i reconeix el so.