Música Vocal i Instrumental del Renaixement

La Música al Renaixement

Música Vocal

Edat Mitjana (a partir del segle XII)

L'evolució de la música religiosa comença amb l'addició d'una o dues veus al cant gregorià.

Renaixement

Durant el Renaixement, la polifonia experimenta un enorme desenvolupament en les composicions per a celebracions religioses. S'incorpora una quarta veu i les veus s'organitzen de la següent manera (de més aguda a més greu): soprano, contratenor, tenor i baix. També es componen obres per a sis, vuit o més veus. El segle XV és l'època d'esplendor de la polifonia.

En la música vocal es desenvolupen diverses tècniques compositives que, posteriorment, es traslladen a la música instrumental:

• Cantus firmus: melodia prèvia, normalment gregoriana, que serveix de base per a la composició polifònica.
• Contrapunt imitatiu: un fragment melòdic és repetit immediatament en una tessitura més aguda o més greu per les altres veus. Quan entren una darrere l'altra, cada veu té independència rítmica, fet que dificulta la comprensió del text.
• Polifonia de tipus homofònic: una veu conductora i les altres veus formen acords seguint el mateix ritme. Aquest equilibri de les veus, que canten alhora les mateixes síl·labes, facilita la comprensió del text.

La Música al Temple

L'Església catòlica selecciona cantors que interpreten una polifonia complexa, tal com mostren les misses i els motets. Els arxius de les catedrals són un testimoni de la riquesa de la vida musical de l'època. Hi havia un mestre de capella, un grup de cantors i ministrils o instrumentistes. Alguns grans compositors són: Orlando di Lasso, Cristóbal de Morales, Francisco Guerrero, Giovanni Pierluigi da Palestrina i Tomás Luis de Victoria.

El Cant a Palau

els artistes i entre ells els compositors, ja no treballen unicament al servei de lesglesia, sino q tambe ho fan x als mecenes. Nomes una minoria acabalada es podia permetre tenir compositors i musics a la seva disposicio. Gneres relacionats amb la literatura: Madrigal: composicio polifonica, lirica i breu de tema amorós. Luca marenzio, carlo gesualdo. Lopera in la musica genere teatral en q accio escenica es canta amb acompanyament instrumental. Villancet: polifonica profana, genere en q sobresurten Juan del Encina. 

Renaixament: la musica instrume guanya protagonisme i progessivamen deixa d ser un acompanyament. es perfeccionen els instruments musicals, fet q permeten compondre obres de mes dificultat tecnica. 

Melodics vent: sacabutx, flauta dolça, corneta i gralla Melodics corda: viola d gamba, viola soprano, Polifonics vent: orgue Polifonics corda: llaut, arpa, saltiti, clavicembal, viola de ma. Formes musicals: composicions derivades de la musica sadapten per a instruments la canzona o el ricercare sorgeixen dels motets i madrigals. Composicions improvisades: el tiento la fantasia o la tocata, el solista, a partir de la melodia original afegeix lliuramn ornaments instrumntals. Danses: ballar era el passatemps preferit a les corts renaixentistes.