El naixement del moviment obrer
Clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,04 KB
Les dificultats del mercat interior: Els passos legislatius per a suprimir els obstacles a la circulació de mercaderies i construir un mercat nacional que superara el mercat local o comarcal de l'Antic Règim, van fer que es derogaren els gremis i suprimiren els impostos de pas així com eliminar les taxes i impostos indirectes sobre el comerç. La creació d'un sistema de transport que permetera traslladar les mercaderies de les zones productores a les consumidores amb rapidesa i cost raonables, va ser un element imprescindible. El ferrocarril va ser un instrument indispensable per a proveir Espanya d'un sistema de transport massiu barat i ràpid. L'energia del vapor, s'aplicà a les embarcacions, cosa que donà a la navegació importancia sobre el comerç de llarga distància. El problema principal per al bon funcionament del mercat interior, fou el poc desenvolupament industrial i una predominació agrícola amb producció limitada, ja que no hi havia cuasi demanda per els pocs beneficis dels agricultors.
Lliurecanvisme i proteccionisme: La política aranzelaria va evolucionar del lliurecanvisme al proteccionisme. Les fàbriques industrials pressionaren els governs successius per protegir els seus productes, aquesta política proteccionista va obstaculitzar la vinculació amb el mercat internacional i va frenar l'especialització de la producció, aquestes, van ser unes de les causes del poc desenvolupament industrial. Espanya va fer fins 1874 un esforç de liberalització del comerç exterior, cosa que fa que no puguem responsabilitzar la política aranzelària de l'endarreriment industrial, si no a l'inestabilitat institucional, l'endarreriment agrari, etc.
El naiximent del moviment obrer: La antiga legislació liberal no tenía cap tipus de normativa que regulara les relacions laborals i prohibia l'associació obrera. Així es que le sprimeres manifestacions de protesta obrera, eren clandestines, violentes i espontànies. El luddisme, va ser la primera expressió de rebel·lia obrera contra la introducció de nova maquinaria, que s'atribuia a la pèrdua de treball i la minva de jornals. Un dels grans accidents va ser el de la fàbrica Bonaplanta de Barcelona que cremaren en un assalt obrer. Els treballadors s'adonaren que l'orige dels problemes no eren les màquines si no les pobres condickions de treball. El nucli de protesta obrera es centrà en relacions laborals i el dret d'associació i millorament de condicions de treball i vida. Va sorgir l'associacionisme obrer per a la defensa dels seus interessos. Aquest moviment es va estendre, i es crearen societats de socors mutus o societats mutualistes, a les quals els obrers associats lliuraven una xicoteta quota per assegurar una ajuda en cas de malaltia o arut aixó com assistència a la família en cas de mort. La primera, va ser l'associació de Protecció Mútua dels Teixidors de Cotó, on la seua principal funció era la protecció d'aquests davant l'adversitat, i no tenía un programa reivindicatiu propi. L'associacionisme va significar l'extensió de les reivindicacions obreres, fonamentalment en referència a l'augment salarial i a la disminució del temps de treball. Les vagues eren cada vegada mes usuals, i les societats obreres crearen un fns per ajudar als obrers en vaga anomenades caixes de resistència. El fet més trascendental, fou la primera vaga general declarada a Espanya l'any 1855 durant el Bienni progresista. D'origen a Barcelona com a reacció a la introducció de noves maquinaries que estalviaven mà d'obra i posaren en atur molts obrers.
Lliurecanvisme i proteccionisme: La política aranzelaria va evolucionar del lliurecanvisme al proteccionisme. Les fàbriques industrials pressionaren els governs successius per protegir els seus productes, aquesta política proteccionista va obstaculitzar la vinculació amb el mercat internacional i va frenar l'especialització de la producció, aquestes, van ser unes de les causes del poc desenvolupament industrial. Espanya va fer fins 1874 un esforç de liberalització del comerç exterior, cosa que fa que no puguem responsabilitzar la política aranzelària de l'endarreriment industrial, si no a l'inestabilitat institucional, l'endarreriment agrari, etc.
El naiximent del moviment obrer: La antiga legislació liberal no tenía cap tipus de normativa que regulara les relacions laborals i prohibia l'associació obrera. Així es que le sprimeres manifestacions de protesta obrera, eren clandestines, violentes i espontànies. El luddisme, va ser la primera expressió de rebel·lia obrera contra la introducció de nova maquinaria, que s'atribuia a la pèrdua de treball i la minva de jornals. Un dels grans accidents va ser el de la fàbrica Bonaplanta de Barcelona que cremaren en un assalt obrer. Els treballadors s'adonaren que l'orige dels problemes no eren les màquines si no les pobres condickions de treball. El nucli de protesta obrera es centrà en relacions laborals i el dret d'associació i millorament de condicions de treball i vida. Va sorgir l'associacionisme obrer per a la defensa dels seus interessos. Aquest moviment es va estendre, i es crearen societats de socors mutus o societats mutualistes, a les quals els obrers associats lliuraven una xicoteta quota per assegurar una ajuda en cas de malaltia o arut aixó com assistència a la família en cas de mort. La primera, va ser l'associació de Protecció Mútua dels Teixidors de Cotó, on la seua principal funció era la protecció d'aquests davant l'adversitat, i no tenía un programa reivindicatiu propi. L'associacionisme va significar l'extensió de les reivindicacions obreres, fonamentalment en referència a l'augment salarial i a la disminució del temps de treball. Les vagues eren cada vegada mes usuals, i les societats obreres crearen un fns per ajudar als obrers en vaga anomenades caixes de resistència. El fet més trascendental, fou la primera vaga general declarada a Espanya l'any 1855 durant el Bienni progresista. D'origen a Barcelona com a reacció a la introducció de noves maquinaries que estalviaven mà d'obra i posaren en atur molts obrers.