a) La Pesta Negra va ser una pandèmia que va afectar Europa durant el segle XIV, causant una devastació massiva en la població. Originada a l'Àsia Central, es va propagar a través de les rutes comercials fins a arribar a Europa el 1347. Es calcula que va causar la mort d'entre 75 i 200 milions de persones a tot el món, provocant una disminució dràstica de la població europea en aquest període.
b) En l'Antic Règim, anterior al segle XVIII, la demografia es caracteritzava per altes taxes de natalitat i mortalitat, amb baixa esperança de vida. La majoria de la població residia en zones rurals i depenia de l'agricultura. Epidèmies, conflictes i condicions de vida precàries contribuïen a la elevada mortalitat.
c) La base de l'economia durant l'Antic Règim era l'agricultura, amb la major part de la població treballant en el camp. Una altra activitat econòmica que es va desenvolupar vinculada als descobriments geogràfics d'aquells segles va ser el comerç marítim i la mercantil. Les noves rutes marítimes obertes durant els descobriments van impulsar el comerç internacional i van estimular l'intercanvi de productes entre continents.
d) Durant l'Antic Règim, la societat es dividia en estaments: la noblesa, el clergat i el Tercer Estat, que abraçava agricultors, artesans i la burgesia emergent. Aquesta estructura recorda la piràmide feudal medieval, però amb la incorporació de la burgesia urbana.
Formació de l’estat modern: les monarquies autoritàries
a) La monarquia autoritària és un sistema de govern on el monarca exerceix un control centralitzat i absolut sobre l'estat, sense limitacions legals o constitucionals. Les decisions polítiques són preses pel monarca i els seus consellers, sense la participació significativa de representants del poble. Aquest sistema es caracteritza per la falta de separació de poders i una autoritat que es basa en el poder personal del monarca.
b) La monarquia autoritària es diferencia de les monarquies feudals anteriors i absolutes posteriors per la concentració absoluta de poder en mans del monarca, sense contrapesos institucionals ni limitacions legals o constitucionals. A diferència de les monarquies feudals, on el poder estava dispers entre diversos senyors feudals, i de les absolutes posteriors, on el monarca estava sotmès a lleis i constitucions, en la monarquia autoritària el monarca exercia un control centralitzat i personalista sobre l'estat, sense separació de poders.
La monarquia hispànica dels reis catòlic
a) L'enllaç matrimonial dels Reis Catòlics, Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó, va unir les corones de Castella i Aragó, formant la base dels regnes hispànics. Aquesta unió va ser clau en la finalització de la Reconquesta cristiana i en la creació del futur Regne d'Espanya. Va representar un esdeveniment crucial en la història d'Espanya, consolidant la seva identitat com a nació.
b) Els Reis Catòlics, Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó, van incorporar importants territoris als seus dominis durant els seus regnats, incloent la conquesta del Regne de Granada i la unió de Castella i Aragó. A més, van anexionar el Regne de Navarra i van patrocinar els viatges de descobriment d'Amèrica, contribuint significativament a l'expansió i consolidació dels regnes hispànics.
c) La política religiosa dels Reis Catòlics va promoure el catolicisme com a religió oficial, expulsant i convertint forçosament les comunitats jueva i musulmana. L'Edicte d'Expulsió dels jueus el 1492 i la conversió forçada dels musulmans van tenir un impacte durador en la demografia i la cultura de la península Ibèrica. La Inquisició va ser utilitzada per suprimir qualsevol forma de dissidència religiosa, consolidant la uniformitat catòlica als seus regnes.
L’Humanisme i el desenvolupament científic (pàg. 230-231)
a) L'Humanisme durant el Renaixement va destacar per la valoració de l'ésser humà, la recuperació dels clàssics grecoromans i un enfocament secular en l'educació i la vida pública. Aquest moviment promogué la participació ciutadana, la formació integral i la responsabilitat individual, configurant una nova manera de veure el món i la societat a Europa.
b) La impremta de Gutenberg, inventada al segle XV, va revolucionar la producció de llibres mitjançant l'ús de tipus mòbils de metall, democratitzant l'accés al coneixement i fomentant l'alfabetització. Aquesta innovació va ser clau en l'expansió de la cultura escrita, el Renaixement i la Reforma, transformant profundament la societat europea i la difusió de la informació.
c) Galileu Galilei va ser un científic destacat del segle XVII, conegut per les seves contribucions a la física i l'astronomia. Va defensar el mètode científic experimental i va confirmar la teoria heliocèntrica de Copèrnic. Tot i la seva influència, va enfrontar-se a la condemnació de l'església catòlica per les seves creences astronòmiques.
La Reforma protestant (pàg. 232-233)
a) Martí Luter, monjo i teòleg alemany del segle XVI, va liderar la Reforma Protestanta amb les seves '95 Tesis', criticant pràctiques de l'Església Catòlica com la venda d'indulgències. Aquest moviment va conduir a la separació de l'Església Protestant de la Catòlica Romana i a la formació de diverses confessions protestants, deixant un llegat teològic i religiós profundament influent.
b) La Reforma protestant es va produir al segle XVI com una resposta a les pràctiques corruptes de l'Església Catòlica Romana, com la venda d'indulgències i l'abús de poder eclesiàstic. Liderada per figures com Martí Luter, va promoure una visió centrada en la fe personal i la interpretació de les Sagrades Escriptures, i va conduir a la separació de l'Església Protestant de la Catòlica Romana, marcant un canvi significatiu en la religió i la societat europees.
L’art del Renaixement (pàg. 236)
L’arquitectura renaixentista (pàg. 238)
La pintura i escultura del Renaixement (pàg. 240-241)
a) L'art del Renaixement va reflectir els ideals humanistes, amb una valoració de la dignitat i el potencial de l'ésser humà. Aquest moviment es caracteritza pel realisme i naturalisme, la redescoberta de les arts clàssiques, i una perspectiva científica que va influir en la representació del món i de l'ésser humà.
b) Brunelleschi va ser un arquitecte destacat, reconegut per la construcció de la cúpula de Santa Maria del Fiore a Florència, mentre que Donatello va ser un escultor eminent, conegut per obres com l'estàtua de David. Amb les seves contribucions, van ajudar a consolidar el prestigi i la influència de la família Mèdici com a mecenes de les arts durant el Renaixement a Florència.
c) En el segle XV, Florència va ser l'epicentre de l'art del Renaixement, amb la mecenatge de la família Mèdici i l'emergència d'artistes com Brunelleschi i Donatello. Al segle XVI, Roma va prendre el relleu com a principal centre artístic del Renaixement, amb la construcció de grans basíliques i l'aparició d'artistes com Michelangelo i Rafael, influïnt en el desenvolupament de l'art occidental.
d) Els pintors més importants del Renaixement al segle XV inclouen Masaccio i Botticelli, destacant per la seva innovació i realisme. Al segle XVI, figures com Michelangelo, Rafael i Tiziano van dominar l'escena artística, creant obres mestres que encapsulen la bellesa i la profunditat emocional del Renaixement.
e) L'arquitectura renaixentista destaca per l'ús dels ordres clàssics de columnes, voltes i cúpules, inspirats en l'antiguitat grega i romana. Els detalls decoratius com els frontons i les escultures s'integren per embellir i enriquir els edificis, reflectint els ideals d'ordre, proporció i bellesa del Renaixement. Aquests elements, combinats amb una atenció meticulosa als detalls, defineixen la majestuositat i l'elegància característiques d'aquest estil arquitectònic.
L’ampliació del món conegut
a) Els descobriments geogràfics del segle XV van ser impulsats per la demanda comercial d'Extrem Orient i l'interès científic, mentre que la necessitat d'una ruta alternativa al Mediterrani va sorgir per superar els monopols musulmans i venecians, així com per buscar rutes més curtes i segures cap a l'Est, tot buscant oportunitats econòmiques i prestigi per als europeus. Això va conduir a l'exploració i l'expansió marítima cap a nous territoris.
b) Els avenços tècnics com les caravel·les, instruments de navegació i millora de les cartes van fer possible la navegació transoceànica en els segles XV i XVI.
c) Els portuguesos van buscar una nova ruta cap a l'Índia per mar, mentre que els castellans van explorar cap a l'oest amb l'esperança d'arribar a les Índies Occidentals. Bartolomeu Dias va obrir la ruta marítima a l'Índia per als portuguesos, mentre que Cristòfol Colom va arribar a Amèrica el 1492 amb suport castellà, marcant el començament de la colonització europea a les Amèriques.
d)
catalán con un tamaño de 9,24 KB