Narracions, Poesia i Tradició Oral per a Infants

Tipus de Versions de Narracions

Versió Folklorista

Definició: Transmesa oralment a través de generacions dins d'una comunitat. Sol ser autèntica i connectada amb la cultura popular, amb variacions segons la regió. Pot no tenir un autor conegut i sovint reflecteix la identitat cultural.

Exemple: Una rondalla o conte popular explicat per una àvia al seu poble.

Adaptació T: Construcció total de la narració, equilibri entre narració i diàleg, expressivitat oral.

Versió Literària

Definició: Adaptació escrita i sovint polida d'una història o tema popular per un autor concret. Pot ser estilitzada i utilitzar un llenguatge més elaborat. L'autor pot afegir detalls, reflexions i recursos literaris per enriquir la narració.

Exemple: Els contes dels germans Grimm, que van recopilar i adaptar contes populars per donar-los una forma literària.

Adaptació T: Modificació del vocabulari, modificació de les frases llargues, equilibri entre narració i diàleg, expressivitat oral.

Versió Lliure

Definició: Adaptació que pren moltes llibertats, canviant elements de la trama, personatges, o context per adaptar-lo a un nou públic o per donar-li un nou significat. Pot ser molt diferent de l'original, amb noves interpretacions.

Exemple: Una pel·lícula moderna que es basa en una obra clàssica però ambientada en l'actualitat i amb canvis substancials en la trama.

Adaptació T: Modificació del vocabulari, modificació de les frases llargues, equilibri entre narració i diàleg, expressivitat oral, reescriptura intensa.

Versió Escolar

Definició: Dissenyada específicament per a l'ús educatiu en escoles. És simplificada i adaptada per ser adequada i comprensible per a estudiants, sovint amb un llenguatge més accessible i amb objectius pedagògics clars.

Exemple: Una adaptació d'"El Quixot" per a nens, amb un llenguatge simplificat i il·lustracions.

Adaptació T: Ampliació del text, expressivitat oral.

Narració de Tradició Oral

És una història que es transmet verbalment a través de les generacions. A causa d'aquesta transmissió oral, les narracions poden variar en detalls i matisos segons el context cultural i les experiències dels narradors, la qual cosa contribueix a la diversitat i riquesa del folklore d'una societat.

Com Han de Ser els Contes

Han de ser històries curtes amb un llenguatge senzill i una estructura clara. Han de tenir personatges atractius i il·lustracions atractives amb missatges positius. El conte ha de mantenir un potencial educatiu amb una adequació cultural i social.

Com Explicar Contes

Segons Sara C. Bryant, els contes s'han d'explicar amb entusiasme, amb veu clara i gestos expressius per mantenir l'atenció dels infants. Primer de tot, has de triar un conte apropiat, adequat per a l'edat i els interessos del teu públic. Has de crear un ambient acollidor i involucrar el públic. Tanmateix, s’ha d’utilitzar la veu i el cos a la vegada que has de seguir el ritme, és a dir, mantenir un bon ritme narratiu, alternant entre moments de tensió i calma emprant la teva veu i gestos per donar vida als personatges i a la història. Per últim, acabar la història amb una reflexió final que ressalti el tema principal.

Rondalla

Conte tradicional que es transmet oralment de generació en generació. És una narració en prosa i de caràcter anònim amb una estructura fixa. Inclou elements de fantasia, romanç, aventura o misteri.

Exemples: "La Ventafocs", "La Bella Dorment", "Blancaneu", "La Caputxeta Vermella", "Els Tres Porquets".

Llegenda

Una llegenda és una narració popular que té una part de veritat històrica, però s'ha guarnit amb elements imaginatius. Sovint estan vinculades a un lloc específic, un heroi o una figura històrica. Poden tenir un propòsit cultural, com explicar l'origen d'una tradició o un lloc important. A diferència de les rondalles, les llegendes solen ser més detallades i poden contenir personatges sobrenaturals, esdeveniments miraculosos o explicacions per a fenòmens naturals.

Exemples: "El Comte Arnau", "El Misteri de Montserrat", "La Dama Blanca".

Faula

És una narració curta que generalment és protagonitzada per animals que actuen i parlen com a éssers humans o per objectes inanimats. Són populars en la literatura infantil i sovint s'utilitzen com a eina educativa per ensenyar valors i principis ètics. A diferència de les rondalles i les llegendes, les faules tendeixen a ser més simples en la seva estructura i tenen un enfocament més directe en transmetre una ensenyança moral.

Exemples: “El llop i el ratolí”, “La llebre i la tortuga”.

Figures i Obres Clau

• Folkloristes: Joan Amades o Pere Calders.
• Obres: "Llegendes de Catalunya" de Joan Amades, "La rateta que escombrava l'escaleta" de Joan Amades.

Recursos en Línia

• Narració: Cercador de la Rondalla, Una mà de contes.
• Poesia:
  • L’univers poètic de Miquel Martí i Pol (app).
  • Viu la poesia (web).

Autors i Obres de Poesia

• Autors: Joana Raspall, Miquel Desclot.
• Obra: "Bestiolari de la Clara".

Antologies

• Contes tradicionals: "Contes populars de Catalunya" de Jaume Fàbrega, "Contes de la tradició catalana" recopilats per Joan Amades.
• Poesia: Recopilació de diversos poemes seleccionats d'autors i èpoques diferents, amb l'objectiu de representar una temàtica, moviment literari o període de temps específic. Per exemple, una antologia de poesia per a infants podria incloure poemes de Miquel Desclot com en el cas de “Poesies amb suc”.

Com Treballar els Poemes

Es poden treballar de dues maneres: a través de la memorització i recitació, o mitjançant activitats creatives com la il·lustració de poemes. D’altra banda, utilitzar els poemes com a inspiració per escriure nous textos, permet experimentar diferents formes i estils poètics.

Ruta Poètica

És un recorregut per llocs significatius relacionats amb la vida i l'obra de poetes. Durant la ruta, es fan lectures de poemes i es proporciona informació històrica i cultural per aprofundir en la comprensió de la poesia. Aquesta activitat combina literatura, història i turisme cultural, i crea una experiència immersiva.

Temes de la Poesia Infantil

La natura, els animals, la família, l'amistat, les emocions, les aventures imaginàries, la creativitat, els valors morals, la superació de les dificultats, la quotidianitat i l'humor.

Característiques de la Poesia Infantil

• Llenguatge simple i comprensible.
• Ritme i musicalitat.
• Imatges vívides.
• Interacció i participació.
• Temes apropiats.
• Diversitat i inclusió.

Com Llegir i Dir Poemes als Infants

Adequació del Poema

• Tema apropiat: Assegura't que el tema sigui rellevant i interessant per als infants.
• Llenguatge senzill i comprensible: El poema ha d'utilitzar paraules que els nens puguin entendre fàcilment.
• Ritme i melodia: El poema ha de tenir un ritme i una melodia atractius.
• Imatges visuals: Les descripcions vívides ajuden a captar l'atenció.
• Estímul a la imaginació: El poema ha d'incentivar la creativitat.
• Longitud adequada: Els poemes han de ser curts per mantenir l'atenció.
• Interacció: Fomenta la participació dels infants.

Com Dir el Poema

• Tonalitat i veu: Utilitza una tonalitat càlida i amigable.
• Ritme i cadència: Fes pauses adequades per ressaltar certs aspectes.
• Expressió facial i gestos: Acompanya la lectura amb expressions i moviments.
• Èmfasi en les rimes i jocs de paraules: Destaca les parts divertides del poema.
• Interacció: Involucra els infants fent preguntes o convidant-los a repetir versos.
• Entonació i entusiasme: Transmet l'emoció del poema amb la teva veu.