La Narrativa Catalana: Evolució Des dels Anys 70 fins a l'Actualitat
Clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,25 KB
La Narrativa Catalana: Dels Anys 70 a l'Actualitat
Els anys 70 condicionen la narrativa de l'època.
La postguerra espanyola, amb la supressió de les institucions democràtiques, la forta repressió i el bandejament cultural de les llengües peninsulars, significà per als territoris de la llengua catalana un període negatiu, perquè s'hi produí l'exili geogràfic i personal dels nostres narradors. Així, fins als anys seixanta assistim a la reconstrucció del nostre mercat literari, en què els models de la novel·la psicològica (Mercè Rodoreda, Llorenç Villalonga) i la novel·la fantàstica (Pere Calders, Joan Perucho) dominen la narrativa catalana.
A partir dels 60, els canvis econòmics i socials comportaran un relaxament de la censura i l'aparició de noves editorials, cosa que permetrà la introducció de corrents literaris europeus i nord-americans: la novel·la realista i amb voluntat de testimoniar la realitat (sobretot denunciar injustícies socials) amb la consolidació de narradors com Enric Valor i M.A. Company, i als 70, la novel·la d'experimentació formal, amb Manuel de Pedrolo com a autor més representatiu.
De la narrativa dels 70 fins a l'actualitat.
Els esdeveniments revolucionaris i intel·lectuals del "Maig del 68" a França, van fer trontollar l'estil del realisme historicosocial. Els nous autors valencians, que majoritàriament eren universitaris, vivien influenciats pel món estranger i la rebel·lia enfront de la societat que rebutjava el règim franquista. Als anys 70 van aparèixer diversos tipus de novel·la narrativa: psicològica (Porcel, Maix, Roig, Mira...), d'experimentació (Monzó, Mesquida) i històrica (Lozano). Alguns dels autors escrivien per indagar en els seus orígens, d'altres tracten temes de la rebel·lió al món present o passat. Als anys 80 es retorna a les formes narratives més clàssiques per a contar històries (Fuster o Torrent), i es conrea l'anomenat "realisme brut" (Helena Valentí). Actualment hi ha una gran varietat de gèneres i estils, diversitat d'estructures narratives i, a més, el negoci editorial fa que els nostres autors puguen viure d'aquest ofici: l'escriptura.