Narrativa Catalana Postguerra fins als 70

La Narrativa Des de la Postguerra fins als Anys 70

La postguerra va significar per a la novel·la un trasbalsament absolut determinat per diversos factors:

• Diversitat lingüística
• Llibertat de pensament

Això implicà un silenci absolut de deu anys. Les dificultats que tenen els autors són: el desconeixement de la pròpia tradició, per la prohibició de la publicació de llibres en català. Com a resultat, la narrativa catalana es veu condemnada a insistir en actituds i tècniques d'abans de la guerra.

Els canvis que el règim franquista provocà feren que la represa es produís a l'exili per les dificultats de publicació i la censura. Trets característics de la literatura d'exili són:

• La literatura es fa a partir de l'experiència immediata.
• Conté notes exòtiques extretes del nou espai on es mou l'escriptor.
• Conté el tema de l'enyorament.
• Incorpora el sentiment de frustració i la fatalitat del destí.
• Denuncia la guerra i les seues conseqüències.

Els novel·listes exiliats preferiren anar a l'encontre del públic i editaren les seues obres a Catalunya. El 1947, es convocà el premi Joanot Martorell, posteriorment aparegueren altres editorials i diversos premis literaris. El procés de represa, portat per joves autors que no havien estat protagonistes de la guerra, va comportar la renovació de la novel·la.

Les tendències de la novel·la en aquest període són quatre:

1. Perspectiva del Naturalisme i Evolució de la Tradició de la Narrativa Psicològica

Va dominar fins a la dècada dels seixanta.

Autors: Sebastià Juan Arbó, Xavier Benguerel i Joan Sales, autor de la novel·la més complexa de la postguerra (Incerta glòria, 1956), que va ser censurada.

2. Tendència Renovadora

Què és? Corrent narratiu que reflexiona sobre les difícils condicions de vida de la postguerra espanyola i europea.

Les novel·les escrites en aquesta època no van ser publicades fins a finals dels anys seixanta. (Exemple: K. L. Reich, de Joaquim Amat Piniella).

Autors realistes: Tísner (566 Brigada Mixta 1945), Josep M. Espinàs (Combat de nit, 1959) i Maria Aurèlia Capmany (Un lloc entre els morts, 1967).

3. Tendència Experimental

Els autors intenten la reflexió existencial mitjançant tècniques com:

• Modificant l'estil en sentit líric
• Jugant hàbilment amb les estructures narratives.

Autors: Manuel de Pedrolo, Blai Bonet, Ferran de Pol i Baltasar Porcel.

4. Tendència cap a la Mitificació de la Realitat i els Jocs Irònics, entre Realitat i Fantasia

L'evasió de la realitat va ser una de les alternatives a la difícil situació creadora dels novel·listes.

Autors: Jordi Sarsanedas i Joan Perucho.

Característiques del Realisme Màgic:

• L'humor
• Ironia
• Fons històric barrejat amb la fantasia
• Presència de personatges històrics i inventats
• Erudició autèntica mesclada amb dades absolutament falses

Màxim representant del qual és Pere Calders.

Els contes de Calders es caracteritzen per:

• Reducció de la realitat a l'absurd.
• Personatges tenen una vida rutinària i monòtona que es veu interrompuda per un fet inesperat.
• Superposa la fantasia sobre la realitat per a criticar l'existència humana i per a mostrar el seu escepticisme.

Obra: Cròniques de la veritat oculta, 1955.

Realisme Psicològic

Els autors intenten reflectir el món interior dels personatges, per aconseguir-ho utilitzen:

• Narració en primera persona
• Monòleg interior

Autors: Mercè Rodoreda (La plaça del Diamant, 1962) i Llorenç Villalonga (Mort de dama, 1931)