El Naturalisme i la Poesia de Jacint Verdaguer

El Naturalisme

Orígens i Objectius

El naturalisme, moviment conseqüència dels principis realistes, va néixer a França de la mà d'Émile Zola.

Els seus objectius eren:

• Retratar la vida de les classes socials més desfavorides (Germinal n'és l'exemple paradigmàtic).
• Aplicar els mètodes i els principis científics a la novel·la.
• Reflectir en la literatura les teories deterministes, segons les quals, els individus vivim condicionats tant per l'herència biològica com per la influència del medi.

Diferència entre Realisme i Naturalisme

La diferència entre realisme i naturalisme es troba en l'objectiu últim de cadascun:

• Realisme: pretén mostrar la realitat social tal com és, simplement amb interès crític.
• Naturalisme: pretén guarir els mals de la societat a través de la literatura.

La Poesia: Jacint Verdaguer

Jacint Verdaguer és el principal representant de la poesia de la Renaixença i probablement l'autor més important de la literatura catalana del segle XIX per dos motius:

• Va escriure una poesia enormement ambiciosa (i també una gran prosa).
• Ell tot sol va dur a terme una tasca que no s'havia fet al llarg dels tres segles precedents: generar una poesia culta en un català modern i accessible sense comptar amb cap altre referent que el dels escriptors medievals. En aquest sentit, és gairebé comparable a Ramon Llull, pel fet que tots dos escriptors van haver de crear, en bona mesura des del no-res, un model de llengua literària.

Aspectes Biogràfics

• Nascut a Folgueroles (Osona) el 1845 en el si d'una família pagesa.
• Ordenat sacerdot al seminari de Vic el 1870.
• S'instal·la a Barcelona el 1876.
• Guanya els Jocs Florals el 1877 amb l'extens poema L'Atlàntida.
• El 1886 emprèn un viatge a Terra Santa que li canvia la vida, ja que li ocasiona una profunda crisi existencial. De retorn a Barcelona, es dedica als pobres en cos i ànima i a la recerca del camí espiritual, alhora que redueix la producció literària; i comença a caure en desgràcia perquè es lliura a la pràctica de l'exorcisme i multiplica les donacions que feia als pobres com a almoiner del marquès de Comillas fins a l'extrem de carregar-se de deutes. Després de dos anys d'aïllament al Santuari de la Gleva (Osona), torna a Barcelona, però és suspès del sacerdoci per haver tornat a practicar exorcismes.
• Mor a Vallvidrera el 1902.