Necessitats dels infants i maltractament infantil

Les necessitats dels infants segons l'àrea de desenvolupament

Biològiques: garanteixen el desenvolupament físic i es satisfan a través de la cura de la salut: alimentació, higiene, son Cognitives: permeten rebre, processar i elaborar la informació i són inherents al desig d'adquirir coneixements Emocionals: s'assoleixen al desenvolupament socioafectiu i elements relacionats amb sentiments, emocions, afecte-protecció Socials: inclouen les conductes de relació i interacció amb els altres, que asseguren la integració: amistat, companyia

- El fet que aquestes necessitats no estiguin cobertes pot ser un indici de maltractament

Caracterització del maltractament infantil

El maltractament infantil és tota acció, omissió o tracte negligent que privi l'infant dels seus drets o benestar o que amenaça el seu desenvolupament o interfereixi en ell. Han de concórrer aquests elements: Tres fets susceptibles de causar maltractament:

Acció: actes dut a terme, cops, amenaces -- Omissió: cures i atencions que s'haurien d'haver prestat -- Tracte negligent: necessitats satisfetes de manera inadequada i insuficient. Dos efectes que determinen l'existència de maltractament: Privació de drets i benestar Amenaça al desenvolupament físic, psíquic, social Causants o autors: Maltractament institucional: procediment, actuació o omissió de les entitats o treballadors que afecten negativament al menor: Actuació professional inadequada, Falta d'organització o normes de la institució inadequades, Omissió o falta d'atenció, o atenció deficient Maltractament de la societat: circumstàncies sense subjecte directe responsable que repercuteixen negativament en el menor.

Tipus de maltractament

Maltractament físic: accions voluntàries i no accidentals que poden provocar dany físic o donar-hi lloc (lesions cutànies: cremades, mossegades, fractures) Negligència: desatenció de les necessitats bàsiques, els deures de guarda i protecció i les cures. El màxim grau és l'abandonament, comporta repercussions biopsicològiques Maltractament psicològic o emocional: actuacions que produeixen sentiments negatius cap a la pròpia persona baixant l'autoestima i provocant danys psicològics - Actituds o conductes actives, Hostilitat verbal, Privació o omissió (no afecte, indiferència, apatia, aïllament) Abús sexual: obtenció de satisfacció sexual del menor aprofitant la superioritat física o psíquica de l'adult. Absència de contacte: parlar, mostrar imatges, Contacte sense penetració, Penetració **també explotació sexual Explotació laboral: obtenció de beneficis econòmics del treball del menor Maltractament prenatal: infligint al fetus per la gestant per falta de cura del propi cos, acció o omissió, Ocasionat al fetus per la persona que maltracta la gestant Submissió químico-farmacèutica: incapacitació mitjançant l'ús de fàrmacs o drogues sense prescripció mèdica Ciberassetjament: assetjament a través de les xarxes de comunicacions per causar un dany recurrent mitjançant enganys o amenaces - Sexting: difusió de continguts sexuals a través del mòbil o altres dispositius tecnològics - Ciberentabanament o grooming pedòfil: un adult es guanya la confiança d'un menor mitjançant enganys per aprofitar-se sexualment d'ell.

2.2.1. Factors de risc Els factors de risc són condicions que augmenten la probabilitat que es produeixi el maltractament. N'hi ha diferents factors relacionats amb la família, entorn social, nivell socioeconòmic

Factors de risc derivats de la pròpia família: Desestructuració familiar, Ludopatia, alcoholisme i altres drogoaddiccions, delinqüència o prostitució, Dèficit d'habilitats parentals, Dèficit d'habilitats socials, Falta de temps per dedicar als fills i atendre les seves necessitats, sobretot si són més evidents, Trastorns psicosomàtics o emocionals Factors individuals de l'infant Parteixen de les característiques i necessitats específiques del nen i s'associen a dos fets: - Incapacitat del menor de complir les expectatives de la família, més atenció i cures que requereix major que infants sense discapacitats. El nen es troba en una situació de més vulnerabilitat Els factors es poden relacionar amb l'alteració del vincle d'aferrament Factors socioculturals: Relacionats amb l'entorn social: Pobresa, Desocupació o inestabilitat laboral dels pares, Manca d'habitatge o habitatge insuficient, Aïllament social o marginació... Relacionats amb els hàbits socials: Aprovació social de la violència per resoldre conflictes, Valors i actituds negatius envers la paternitat, la infància o la dona, Excés de feina o vida social, Canvi freqüent de domicili, Relacionats amb la falta d'una xarxa social de suport en cas de necessitats. Factors de protecció: Els factors de protecció són condicions que redueixen la possibilitat que es produeixi el maltractament poden ser: - Individuals, gaudir d'unes bones creences, valors i salut que ajudin a enfrontar males situacions - Capacitats de resiliència: superació de circumstàncies difícils gràcies a les qualitats mentals, de conducta i d'adaptació (ressorgir com un ocell fènix) - Capacitat d'empoderament: confiança, recursos i força necessaris per prendre decisions i controlar la pròpia vida. - Contextuals: relacions familiars consistents o xarxa de suport social àmplia i favorable

Conseqüències del maltractament: Existeixen 2 tipus de reaccions: - Victimització: manifestació dels episodis traumàtics, sobretot quan la detecció és precoç: estrès, distorsions cognitives, - Acomodació i adaptació: mecanismes que proporcionen seguretat o disminueixen els efectes de la victimització. Es produeixen dos grups de seqüeles psicològiques: - Interioritzades: afecten el món interior de l'individu - Psicosocials o exterioritzades: interfereixen en la relació amb els altres: desconfiança, temor, trastorns vincles d'intimitat, sexualitat INTERVENCIÓ EN SITUACIONS DE MALTRACTAMENT Els protocols de maltractament infantil estableixen les actuacions destinades a garantir la protecció del menor i la satisfacció de les seves necessitats. Acostumen a seguir aquest itinerari d'intervenció: Fase prèvia: Fase prèvia. Prevenció Nivells de prevenció - Prevenció primària: Es dirigeix a tota la població per reduir la incidència, Desenvolupa la capacitació personal per fer front a possibles abusos (Publicitat tele, parada d'autobús) Prevenció secundària: Es dirigeix a nens, nenes i adolescents en situacions de risc o de gran vulnerabilitat, - Dota de recursos emocionals, eines i canals per identificar i revelar la vivència d'abusos (Per exemple ensenyar a un nen que és abús i que no) Prevenció terciària: S'adopta quan ja s'ha produït el maltractament o abús, - Desenvolupa habilitats d'afrontament i resiliència per superar les conseqüències psíquiques i emocionals Orientacions per a la família L'efectivitat dels programes preventius es reforça si allò treballat a l'escola té continuïtat en la família. L'escola proporciona dos tipus d'orientacions: Respecte a aspectes educatius: parlar i informar sobre què són els abusos sexuals, com identificar-los i com demanar ajuda Respecte a la detecció de situacions de maltractament o abús: identificar indicis físics, conductuals o emocionals.

Fase I. Detecció del maltractament: El maltractament sol produir-se en privat, per la qual cosa és difícil detectar-lo. La sospita de situacions de risc o maltractament acostuma a donar-se en l'àmbit familiar, escolar o sanitari. A partir de l'observació de l'estat físic i el comportament del menor, s'han de valorar els indicis mitjançant uns indicadors. Encara que es detectin indicis clars, pot existir reticència a considerar-los com a tals Fase II. Notificació del maltractament La notificació és la comunicació formal del suposat cas de risc maltractament infantil a les entitats pertinents Sol seguir aquestes vies: Davant casos no greus ni urgents, es notifica als serveis socials bàsics, - Davant situacions greus i urgents, es notifica als serveis socials especialitzats en atenció a la infància, - En casos molt evidents, es pot avisar directament la policia o denunciar davant el jutjat de guàrdia o la fiscalia de menors, - Si el menor presenta danys físics, es pot traslladar a un centre sanitari *S'efectua mitjançant els fulls de notificació de risc i maltractament infantil. Fase III. Valoració i diagnòstic. Es tenen en compte els aspectes seguents: - la veracitat de la notificació, - la determinació de l'existència de risc de maltractament, - el grau en què estan cobertes les necessitats bàsiques i recursos familiars i socials per atendre-les. En funció dels danys, s'estableixen diferents graus: Risc lleu: desprotecció àmplia i persistent en alguna àrea de desenvolupament que pot causar un dany significatiu. Risc greu: desprotecció generalitzada que pot provocar danys físics, psicosocials o emocionals sense posar en perill la vida. Desemparament: impossibilitat per garantir la protecció i atendre les necessitats bàsiques ja que la vida està en perill. La gravetat es determina mitjançant aquests fets: La història de la víctima a partir del propi relat i el de les persones properes.

L'examen mèdic, que detecta lesions físiques, paràmetres somatomètrics i altres proves complementàries, L'examen psicològic, que valora els indicadors comportamentals i l'impacte en el desenvolupament de la personalitat La valoració de la xarxa social com a factor de risc o suport Fase IV. El pla d'intervenció: és el document que recull les actuacions que es duen a terme per atendre adequadament les necessitats del menor: Es fonamenta en els principis següents: - L'interès prioritari del menor, - La consideració del menor íntegrament, - La intervenció coordinada d'un equip de professionals Incideix en aquestes variables: - Controlar i disminuir els factors de risc - Afavorir i reforçar els factors de protecció - Reparar o atenuar els danys - Busca que el canvi es produeixi primer dins de l'entorn del menor Actuacions amb manteniment del menor en el nucli familiar: Programes de prevenció: destinats a totes les famílies, però especialment a les més vulnerables - Programes de capacitació en habilitats parentals: atenció adequada a les necessitats evolutives i educatives del menor - Teràpia familiar: atenció psicològica en casos de conflictivitat familiar o crisi manifesta - Mediació familiar: recursos per resoldre conflictes entre els integrants Actuacions amb separació del menor del nucli familiar Acolliment familiar: estada en un entorn familiar estable fora del nucli d'origen, - En la família extensa - En una família aliena Acolliment residencial: estada en un centre de protecció de menors - Cases: segueixen el patró i l'estructura d'una unitat familiar - Residències: se situen en centres i agrupen diversos nuclis de convivència - Adopció: filiació per decisió judicial, que extingeix els vincles jurídics amb la família biològica de forma irrevocable - Pisos tutelats

Avaluació i seguiment Primera avaluació després de la notificació:

Activació de mesures d'urgència

Derivació als serveis socials

Desestimació de la notificació

Segona avaluació durant el procés de valoració i diagnòstic: Factors individuals, familiars i socials, Recursos de la família i les xarxes socials

Conseqüències físiques, psicològiques, emocionals i socials, - Necessitats de la víctima

Avaluació continua: Evolució de la dinàmica familiar

Evolució de la víctima del maltractament  Avaluació dels resultats de les mesures adoptades:,Seguiment tant en el transcurs de la crisi com amb posterioritat

Coses a tenir en compte: :Com a instruments, s’acostumen a utilitzar l’entrevista, l’observació i l’elaboració de criteris i indicadors

Es comproven les variables següents: 

-Reducció dels factorsde risc 

-Reforç dels factors de protecció 

-Atenuació de la desprotecció de la víctima

Si els canvis són positius, es reforcen i es persegueixen nous objectius

Si els canvis no s’han aconseguit, s’analitzen les causes, es busquen noves estratègies o es prenen altres mesures de protecció