Neteja de sang Felip II
Clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,62 KB
Carles I à fill de Joana de Castella i felip d’hasburg. Herència: Castella, Navarra, Aragó, possessions d’Amèrica i territoris italians, països baixos, Luxemburg, franc comtat i les possessions d’Àustria. Carles I d’Espanya i V d’alemanya (1516-1556) problemes interns: revoltes a Castella (les 1520 comunitats), revoltes a Valencia i Mallorca (les geranies) 1519. Problemes exteriors: amb França (pavia 1525), amb els turcs (Tunis), amb els prínceps alemanys (protestants) Mühlberg 1555. Felip I à fill de Carles I i Isabel de Portugal. Va fer capital el regne de Madrid (1561) a prop de l’escorial. Política interior: lluità en contra el protestantisme (prohibí importar llibres i anar a estudiar a l’estranger), impulsà la inquisició, persecució dels moriscos, “neteja de sang” (impedia exercir càrrecs a tots aquells que tenien avantpassats jueus o musulmans. Política exterior: contra els francesos els derrotà a la batalla de Saint Quentin (1557), va derrotar els turcs a Lepant (1571), contra Anglaterra (emparaven els protestants i atacaven la flota espanyola que comerciava amb Amèrica. La organitzar l’”armada invencible”) 1588 que fracassà, rebel·lió a flandes, annexió Portugal 1581. Economia i societat s.XVI à d’Amèrica arribava or i plata (puja preus) també tabac cacau+sucre blat de moro patata tomata mongeta... comerç centrat al port de sevilla, població urbana escassa, passaven de 30.000 habitants Barcelona Valencia valladolid toledo i sevilla, segons si pagaves impostos (privilegiats, no privilegiats) oci: corrales de comedia (representacions teatrals religioses. Felip III (1589-1621) à tasques de govern en mons d’un primer (duc de lerma) ministre (validos o privats), signà la pau (treva dels dotze anys, 1609) reconeixent la independència d’holanda, expulsió dels moriscos (1609) que perjudicà el camp de valència.
Felip IV (1621-1665) à fi de l’hegemonia a Europa, implicat en la guerra dels trenta anys (1618-1648), el valido era el comte-duc d’Olivares que pretenia frenar el protagonisme de França. Guerra dels segadors a Catalunya: olivares va reclutar homes i impostos a Catalunya, es produeix un aixecament el 1640 (pagesos i petits nobles contra els abusos de l’exèrcit amb el suport de la generalitat-pau clarís-), fi del conflicte 1659 (pau dels Pirineus) es per Rosselló i part de la Cerdanya. Batalla de Lepant à La Batalla Naval de Lepant va tenir lloc el 7 d'octubre de 1571 al golf de Lepant, situat al Peloponès (Grècia). S'hi van enfrontar els turcs otomans contra una coalició cristiana, anomenada Lliga Santa. Els cristians van resultar guanyadors, i només 30 galeres turques es van salvar, aturant així l'expansionisme turc pel Mediterrani Occidental. Armada invencible à La grande i Felicíssima Armada (més coneguda com la Armada Invencible), va ser el nom que va donar Felip II a la gran flota que va armar el 1588 per la conquesta de Anglaterra. L’envio per part de Felip II d’aquesta flota, amb la intenció d'envaïr i controlar la política exterior anglesa, a suposar el començament de las hostilitats entre Espanya i Anglaterra que finalment va guanyar Espanya al imposar un tractat molt favorable el 1604. La supremacia espanyola en els mars seguiria essent indiscutible fins que el 1639 amb la derrota de la Batalla de les Dunes començaria a declinar. Monestir de l’escorial à Arquitectes: Juan Bautista de Toledo i Juan de Herrera Començament: 1563 Acabament: 1584 Localització: El Escorial Estil: Renaixement Materials utilitzats: granit i pissarra Sistema constructiu: arquitravat i voltat Alçat: 55 m, (alçada de les torres) Planta: 152 × 192,5 m. Diego velázquez à Diego Rodriguez de Silva Velázquez (o Velásquez), (Sevilla, 6 de juny de 1599 - Madrid, 6 d'agost de 1660). És el principal pintor espanyol i un dels artistes més valorats i influents internacionalment. Com pintor de la cort espanyola, pinta a la família reial, escenes històriques però també destaca pels seus retrats. Visqué al Segle d'Or.
Felip IV (1621-1665) à fi de l’hegemonia a Europa, implicat en la guerra dels trenta anys (1618-1648), el valido era el comte-duc d’Olivares que pretenia frenar el protagonisme de França. Guerra dels segadors a Catalunya: olivares va reclutar homes i impostos a Catalunya, es produeix un aixecament el 1640 (pagesos i petits nobles contra els abusos de l’exèrcit amb el suport de la generalitat-pau clarís-), fi del conflicte 1659 (pau dels Pirineus) es per Rosselló i part de la Cerdanya. Batalla de Lepant à La Batalla Naval de Lepant va tenir lloc el 7 d'octubre de 1571 al golf de Lepant, situat al Peloponès (Grècia). S'hi van enfrontar els turcs otomans contra una coalició cristiana, anomenada Lliga Santa. Els cristians van resultar guanyadors, i només 30 galeres turques es van salvar, aturant així l'expansionisme turc pel Mediterrani Occidental. Armada invencible à La grande i Felicíssima Armada (més coneguda com la Armada Invencible), va ser el nom que va donar Felip II a la gran flota que va armar el 1588 per la conquesta de Anglaterra. L’envio per part de Felip II d’aquesta flota, amb la intenció d'envaïr i controlar la política exterior anglesa, a suposar el començament de las hostilitats entre Espanya i Anglaterra que finalment va guanyar Espanya al imposar un tractat molt favorable el 1604. La supremacia espanyola en els mars seguiria essent indiscutible fins que el 1639 amb la derrota de la Batalla de les Dunes començaria a declinar. Monestir de l’escorial à Arquitectes: Juan Bautista de Toledo i Juan de Herrera Començament: 1563 Acabament: 1584 Localització: El Escorial Estil: Renaixement Materials utilitzats: granit i pissarra Sistema constructiu: arquitravat i voltat Alçat: 55 m, (alçada de les torres) Planta: 152 × 192,5 m. Diego velázquez à Diego Rodriguez de Silva Velázquez (o Velásquez), (Sevilla, 6 de juny de 1599 - Madrid, 6 d'agost de 1660). És el principal pintor espanyol i un dels artistes més valorats i influents internacionalment. Com pintor de la cort espanyola, pinta a la família reial, escenes històriques però també destaca pels seus retrats. Visqué al Segle d'Or.