Nietzsche i el Cristianisme: Crítica i Anàlisi

Nietzsche i el Cristianisme

Per a Nietzsche, el cristianisme és una religió construïda intel·lectualment a partir de la filosofia platònica («platonisme per al poble»), i representa la culminació d'una tasca de debilitament i deformació de l'home modern iniciada per Sòcrates. És la religió dels febles, dels malaguanyats, dels insatisfets, dels oprimits i mediocres. Segons Nietzsche, sorgeix de l'instint de protecció d'una vida que degenera, d'una vida que expressa una carència, d'una fisiologia malaltissa. Els valors propis d'aquesta humanitat feble i decadent es troben en els ideals ascètics cristians: autosacrifici, humiliació, castedat, humilitat, compassió, submissió, esperança en el més enllà. Amb el triomf del cristianisme a Occident, s'hauria seleccionat un tipus d'ésser humà poruc, un ramat dòcil, deprimit i fàcil de conduir per la casta sacerdotal. Per a ell, el cristià és aquell cuc rebentat per la sola d'una sabata que, mentre es retorça entre el líquid dels budells, en comptes de llançar diatribes contra la sola, encara li dóna les gràcies.

Els mansos cristians són ressentits intel·ligents, que generen a la seua ment sentiments de culpa, remordiment i pecat fins a aconseguir que oculten i s'avergonyisquen de la seua superioritat. Són aquells que exposen la seua sensualitat deteriorada i empobrida com a puresa de cor. Murmuren que la debilitat és mèrit; prediquen que el temor és humilitat, la submissió obediència, la covardia paciència i el fet de no poder venjar-se, perdó. Però en realitat són animals de venjança i d’odi, encara que saben disfressar-ho. Si se'ls dóna l'oportunitat, torturen, cremen, violen i maten sense cap compassió. Si no tenen oportunitat, covards com són, desvien la seua venjança al més enllà, i una vegada mort el fort, ja sense voluntat de poder, el castiguen al foc etern de l’infern, on serà torturat sense cap compassió.

El ressentiment i l’odi cristià es manifestaran en els que ells denominen els tres enemics de l’ànima: el món, el dimoni (el desig, l’instint) i la carn (el cos).