La nit estelada: Una obra mestra del postimpressionisme

Nit estelada

Context

Auge del nacionalisme a la segona meitat del segle XIX, destacant la unificació d'Itàlia i Alemanya, així com la Guerra de Secessió als Estats Units. Consolidació del moviment obrer i sorgiment dels primers partits polítics obrers a Anglaterra. Consolidació de la burgesia com a classe dominant. Transformació del concepte d'art, passant de ser associat exclusivament amb la bellesa a convertir-se en una mercaderia comprada i venuda. Sorgiment de les avantguardes artístiques, on diferents moviments pictòrics coexistien simultàniament, cadascun en oposició al precedent. Expansió de la fotografia, que representava la realitat de manera fidel, portant els pintors a deixar d'intentar representar la realitat, ja que no podien competir amb la fotografia. París es va establir com el centre de l'art mundial.

Fitxa tècnica

• Títol: La nit estelada
• Autor: Vincent van Gogh
• Cronologia: 1889
• Estil: Postimpressionista
• Tècnica: Oli sobre tela
• Mides: 74 x 92 cm
• Localització: MoMA (Nova York)
• Suport: Tela
• Temàtica: Paisatge

Composició

Totes les pintures tenen dibuix i color. El dibuix és l'element que transmet un missatge, i el color és l'element emocional que transmet emocions.

• Predomina tant el dibuix com el color.
• La banda esquerra, on s'hi troba el xiprer, és una composició tancada, ja que l'acció no continua fora de l'obra. En canvi, el cantó dret, on hi ha el poble, la composició és oberta.
• Tercera dimensió: Línia de l'horitzó baixa, donant importància al cel. Línies compositives: L'obra es divideix en dues grans parts. La part inferior, formada pel poble, on predominen les línies rectes i les figures geomètriques, i la superior, on destaca la brillantor dels astres del cel mitjançant línies corbes i seguint uns paràmetres de repeticions que donen sensació d'ordre i tranquil·litat.
• Llum: Composició fosca, tot i que destaca la brillantor dels astres en plena nit. La llum és present, ja que la proporcionen els astres, i és simbòlica i focal.
• Color: En general, destaquen els colors freds. Pretenen transmetre la visió interior de la veritat pròpia de l'artista. Són importants les línies negres situades a la part inferior del quadre que marquen el contorn de les cases, els arbres i les muntanyes. El traç de la pinzellada és gruixut i pastós; això reforça l'expressivitat de l'escena. A més, és una obra figurativa, ja que s'identifica el que hi ha dibuixat.

Estil

Postimpressionista. Moment en què els pintors impressionistes deixen d'exposar junts i en el qual es diferencien una sèrie de pintors que pinten sense seguir cap patró determinat, cadascú és lliure de pintar el que vulgui.

Anàlisi conceptual

• Aquesta obra va ser pintada durant l'estada de Van Gogh al sanatori de Saint-Rémy, on va ser ingressat després d'un dels seus atacs. En una carta que va enviar al seu germà, Van Gogh explicava que, abans que es fes de dia, havia vist des de la seva finestra que l'estel del matí semblava molt gran. Aquest estel del matí, Venus, pot ser la gran llum blanca del costat dels xiprers.
• El poble que es representa és fictici, perquè la torre de l'església pertany a Holanda (lloc on va néixer). Per tant, aquesta obra destaca per la seva vessant emocional i no és un reflex fidel del paisatge, com acostumaven a fer els impressionistes.
• Es pot entendre el quadre com a imatge de la redempció espiritual del pintor, representada pel xiprer (arbre dels cementiris) i els estels brillants, amb els quals l'artista afirmava que somiava.
• Antecedents: Força cromàtica de Delacroix. La representació de la llum i l'ús del color (sense ombres ni clarobscurs) de l'impressionisme. El fet de contornejar les figures amb una línia negra ve dels gravats japonesos.
• Influències: És un precedent d'artistes fauvistes com Vlaminck, que utilitzen registres cromàtics violents i aleatoris.
• Obres similars: Cases a Chatou. Maurice de Vlaminck