La nòmina: Guia completa del rebut salarial

El rebut salarial: La nòmina

El rebut salarial, també anomenat nòmina, és el document que es lliura als treballadors amb la liquidació del seu salari. S'hi especifiquen cadascuna de les percepcions, així com els descomptes als quals donen lloc aquestes percepcions.

L'encapçalament del rebut salarial

En aquest apartat hi figuren les dades identificadores de l'empresa i del treballador. Els conceptes més importants són:

• a) Categoria o grup professional: Els treballadors estan classificats en diferents grups professionals, segons les funcions que realitzen i les titulacions o coneixements adquirits.
• b) Grup de cotització: Tots els treballadors estan inclosos en un dels onze grups de cotització a la Seguretat Social establerts segons les categories professionals.

Cos del rebut salarial

El cos principal del rebut es divideix en dos apartats:

• a) Meritacions: Són quantitats que percep el treballador per diversos conceptes. Les meritacions es divideixen en percepcions salarials i percepcions no salarials.
• b) Deduccions: Són les aportacions del treballador a la Seguretat Social (contingències comunes, atur i formació professional i hores extraordinàries).

Bases de cotització i retenció de l'IRPF

Cal fer constar les bases que serveixen per al càlcul de les diverses deduccions, a les quals està subjecte el salari dels treballadors: les cotitzacions a la Seguretat Social i la retenció a compte de l'IRPF.

Percepcions salarials

En la retribució del treball s'ha de distingir:

• Salari base de grup: És la part de la retribució fixada per unitats de temps o d'obra, establerta per a cada categoria professional, en els convenis col·lectius o en els contractes individuals.
• Complements salarials: Són els complements que no s'han valorat en determinar el salari base. La regulació pot provenir de les lleis, dels convenis col·lectius, o bé de la direcció de l'empresa. Els complements salarials més freqüents es poden classificar en personals, de lloc de treball i per qualitat o quantitat de treball.
  • a) Complements personals: S'estableixen per les condicions personals del treballador si no s'han tingut en compte a l'hora de fixar el salari base (antiguitat, coneixements especials, idiomes, etc.).
  • b) Complements del lloc de treball: Es perceben per les característiques especials del lloc de treball. Es deixen de percebre en el moment que finalitza la tasca que dóna origen al complement.
    • Penositat, toxicitat, perillositat, altura, etc.: Es perceben quan ho estableixi el conveni col·lectiu o l'autoritat laboral.
    • Nocturnitat: El treball nocturn té una retribució específica determinada en la negociació col·lectiva.
  • c) Complements per qualitat o quantitat de treball: Es perceben quan es fa una quantitat de treball més gran o per obtenir un nivell de qualitat superior al normal.
    • Incentius, activitat: S'estableixen quan al treballador se li exigeix un rendiment superior al que es considera mitjà.
    • Assistència, puntualitat: Amb aquests complements es tracta d'evitar l'absentisme laboral.
• Hores extres: En els convenis col·lectius o, si no n'hi ha, en el contracte individual es pot establir l'opció de les hores extraordinàries en la quantia que es fixi, que en cap cas podrà ser inferior al valor de l'hora ordinària, o bé compensar-les pel temps equivalent de descans retribuït.
• Gratificacions extraordinàries: El treballador té dret, com a mínim, a dues gratificacions anuals, una per Nadal i l'altra en el mes que es fixi per conveni col·lectiu o per acord entre l'empresari i els representants legals dels treballadors. Es podrà acordar en el conveni col·lectiu que les gratificacions extraordinàries es prorratejaren entre dotze mensualitats.
• Participació en beneficis: És una gratificació anual potestativa en funció dels beneficis de l'empresa o una quantitat fixa pactada en el conveni col·lectiu, amb independència dels beneficis obtinguts.
• Salari en espècie: Consisteix en la valoració econòmica dels béns o serveis que presta l'empresa als treballadors, com ara l'allotjament, l'electricitat, el carbó, etc. La retribució en espècie no pot ser superior al 30% de les percepcions salarials.