Normativa laboral i relacions laborals
Clasificado en Formación y Orientación Laboral
Escrito el en catalán con un tamaño de 558,55 KB
El dret és el conjunt de normes i principis que regulen la convivència humana i resolen els conflictes de forma civilizada. Les normes jurídiques es caracteritzen per ser obligatòries per a tots els individus i institucions; l'Estat pot recórrer a la força per garantir-ne el compliment.
El treball és tota activitat humana, ja sigui física o intel·lectual, realitzada amb el propòsit d'obtenir una contraprestació econòmica.
Relacions laborals
Són aquelles que s'estableixen entre treballadors i empresari. L'ET es podrà aplicar, sobre aquestes relacions, sempre i quan compleixin totes i cada una de les següents característiques.
Personal:
És el treballador qui ha de realitzar el treball.
Voluntària:
El treballador té la llibertat de decidir si treballa o no (no pot ser obligat).
Per compte aliè:
L'empresa assumeix el risc i l'empresari es queda amb els fruits del treball (els productes/serveis són de l'empresari).
Retribuïda:
A canvi del treball realitzat es percep un salari.
Dependent:
El treballador ha d'acceptar les ordres i la direcció de l'empresa.
Relacions laborals ordinàries
Compleixen totes les característiques d'una relació laboral.
Relacions laborals especials
Compleixen totes les característiques de les relacions laborals ordinàries, però han estat per normes específiques que les regulen i, si hi ha res no contemplat, s'aplica, supletòriament, l'ET.
Relacions no laborals
Ja sigui per decisió política o perquè no compleixen alguna de les característiques de les relacions laborals ordinàries, NO se'ls aplica l'ET.
La jerarquia normativa laboral
En dret, en principi, les normes s'apliquen per ordre jeràrquic, és a dir, les normes de rang inferior no poden contradir el disposat en una norma de rang superior.
- Dret comunitari
- Constitució
- Tractats internacionals
- Leyes (Orgànica i ordinària)
- Normas con rango de ley (Decretos-ley i decretos-legislativos)
- Reglamento
Els principis d'aplicació de les normes laborals
Principi de norma mínima: la norma de rang superior estableix mínims que han de ser respectats per les normes de rang inferior. Principi de norma més favorable: si existeixen dues normes laborals que regulen un mateix tema de manera diferent, s'aplicarà la norma que sigui més favorable al treballador. Principi in dubio pro operario: si una norma resulta ambigua i es pot interpretar de diferents formes, el jutge aplicarà aquella que sigui més favorable al treballador. Principi de condició més beneficiosa: si un treballador té unes condicions beneficioses i posteriorment empitjoren, podrà seguir mantenint les condicions beneficioses. Principi d'irrenunciabilitat de drets: cap treballador podrà ser obligat a renunciar als drets que les lleis estableixen com a irrenunciables.
Els drets i les obligacions de l'empresari
Obligacions de l'empresari: facilitar als treballadors un lloc de reunió i donar-los informació. Encomanar-los tasques i facilitar-los els mitjans per realitzar-les. Permetre'ls concórrer a exàmens i cursos de formació i ascendir a l'empresa. Donar un tracte igualitari. Respectar la seva dignitat. Planificar la prevenció. Vigilar i protegir la salut davant dels riscos en el treball. Proporcionar-los el treball corresponent al seu grup professional. Protegir la intimitat del treballador. Remunerar puntualment.
Els drets i les obligacions de l'empresari
Drets de l'empresari: decidir on, com i quan realitzar l'activitat laboral. Poder de variació: mobilitat funcional, mobilitat geogràfica i modificacions substancials de les condicions de treball. Vigilar i controlar les obligacions del treballador, sancionant en cas d'incompliment, d'acord amb les normes previstes.
El contracte de treball
És un acord entre l'empresari i el treballador, pel qual el treballador s'obliga a prestar determinats serveis per compte de l'empresari i sota la seva direcció, a canvi d'una retribució o un salari. Elements essencials del contracte de treball (han d'existir obligatòriament): Consentiment: manifestació de voluntat de les parts d'establir un contracte de treball. Objecte: identificació dels béns que intercanvien les parts (feina que es realitzarà, jornada de treball, etc.). L'objecte ha de ser possible, lícit i determinat. Causa: motiu pel qual es realitza el contracte de treball. Per l'empresari, l'apropiació dels fruits del treball i per al treballador, el cobrament del salari.