Noucentisme i Avantguardes: Literatura Catalana (1906-1938)

Noucentisme: 1906-1923

Moviment que permet ordenar el desordre previ del Modernisme.

Etapes:

• 1906-1917: Idees iniciades per Eugeni d'Ors.
• 1917-1923: Mort de Prat de la Riba i conflictes polítics. Dictadura de Primo de Rivera, Eugeni marxa a Madrid.

Paraules clau del Noucentisme:

• Noucentisme: Rebuig del desordre dels modernistes.
• Imperialisme: Impulsar un moviment ordenador.
• Arbitrarisme: Selecció d'elements de la realitat.
• Civilitat: Harmonia entre les classes socials.
• Classicisme: Ordre, raó i mesura del món clàssic.

Gènere principal

Poesia: Comença el 1906, es publiquen Els fruits saborosos de Josep Carner (també va fer teatre, narrativa i traduccions de l'anglès).

Les Avantguardes

Busquen noves formes d'expressar l'art, destruint les normes.

• Cubisme: Destrueixen la realitat amb formes geomètriques. Destaquen els cal·ligrames en la literatura.
• Futurisme: Exalta el maquinisme, la velocitat. En literatura destaquen l'ús de paraules en llibertat i la destrucció de la sintaxi.
• Dadaisme: Negació de tot, es valora la casualitat.
• Surrealisme: Caos, embolic intel·lectual, llibertat, humor i absurd.

Avantguarda Catalana

Poesia:

• 1915-1924: Predomini del cubisme i futurisme: Josep Maria Junoy (poemes i cal·ligrames) i Joan Salvat-Papasseit (El poema de la rosa als llavis, 1923).
• 1925-1938: Dadaisme i surrealisme. Salvador Dalí (pintor) i Josep Vicenç Foix (Sol i de dol).

La literatura dels anys 20 i 30

Adequació als corrents internacionals, interès per les coses noves.

Poesia:

Convivia l'avantguarda amb el postsimbolisme (poesia pura, independent de la realitat, estètica i lírica rica). Destaca Carles Riba (1893-1959) amb Estances (llibre primer), Les elegies de Bierville, traduccions d'obres clàssiques i crítica literària. En castellà, Jorge Guillén.

Narrativa:

Anàlisi del jo interior, psicologia important. Narrador en primera persona i monòleg interior. Autors:

• Carles Soldevila: Novel·la psicològica (Valentina).
• Miquel Llor: Laura a la ciutat dels sants.
• Mercè Rodoreda: Aloma.

Teatre:

Es van conrear dos gèneres: el poema dramàtic i la comèdia burgesa.