Noucentisme i Josep Carner: Característiques i Obres

El Noucentisme: Context i Característiques

El Noucentisme va sorgir com a moviment literari i cultural a Catalunya a principis del segle XX. Després de la mort de Joan Maragall el 1911, que va marcar la fi del Modernisme, el Noucentisme va prendre força des del 1906 fins al 1923, amb el cop d'Estat de Primo de Rivera. El seu declivi va començar al voltant de 1917.

Aquest moviment es caracteritza per la seva oposició al Romanticisme i al Modernisme. Pretenia transformar la societat a través d'institucions polítiques i culturals com la Mancomunitat de Catalunya, presidida per Enric Prat de la Riba, i l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), fundat el 1907. També va ser rellevant la celebració del I Congrés Internacional de la Llengua Catalana.

Tres fets destacats d'aquest període són: la publicació del Glosari d'Eugeni d'Ors a La Veu de Catalunya, i l'aparició de les Horacianes de Miquel Costa i Llobera i Els fruits saborosos de Josep Carner.

Tant el Modernisme com el Noucentisme compartien el reformisme, l'antiruralisme i la lluita per la normativització de la llengua catalana. No obstant això, el Noucentisme va comptar amb el suport polític d'Enric Prat de la Riba, fet que va permetre una col·laboració entre la cultura i la política per modernitzar la societat catalana.

Ideals i Característiques del Noucentisme

1. Imperialisme: Vinculació estreta entre política i cultura, representada per Eugeni d'Ors i Prat de la Riba, impulsors dels projectes noucentistes.
2. Arbitrarisme: L'autor crea una obra que reflecteix un ideal, no la realitat tal com és. S'oposa a l'espontaneïtat de Maragall i la seva "teoria de la paraula viva".
3. Classicisme: Retorn als models clàssics, amb ordre, harmonia i elegància en l'obra.
4. Mediterranisme: Enfocament en l'entorn mediterrani com a font d'inspiració.
5. Civilitat: La ciutat, especialment Barcelona, es presenta com a model de vida europeu, harmònic i perfecte, en contrast amb el camp, vist com a caòtic.
6. L'obra ben feta: Els noucentistes buscaven la perfecció en la seva obra, especialment en la poesia. El teatre i la novel·la van quedar més marginats.

El poeta més destacat del Noucentisme va ser Josep Carner, autor d'Els fruits saborosos.

Josep Carner: Vida i Obra

Josep Carner (1884-1970) va ser un destacat poeta, periodista, autor de teatre i diplomàtic català. Va col·laborar al diari La Veu de Catalunya des de 1899. Tot i que la seva carrera diplomàtica el va allunyar de Catalunya, va mantenir el contacte amb els seus seguidors i va continuar publicant les seves obres. La seva obra es divideix en quatre etapes, marcades per la Guerra Civil:

1. Etapa d'aprenentatge: Influència de la poesia modernista.
2. Etapa noucentista: Escriu Els fruits saborosos (1906) i Auques i ventalls (1914). Influència de l'escola mallorquina, especialment de Miquel Costa i Llobera i la seva obra Horacianes. Amistat amb Maria Antònia Salvà. Els fruits saborosos és un recull de poemes que representen les diferents etapes de la vida a través de la metàfora del fruit, amb una visió positiva: la infantesa amb innocència i il·lusió, l'adolescència com a construcció personal basada en noves experiències, i l'etapa adulta amb saviesa, independència i tranquil·litat.
3. Etapa postsimbolista: Es dedica a la diplomàcia i viu a l'estranger. L'obra més representativa és El cor quiet (1925), on reflexiona sobre els records, la nostàlgia i el pessimisme.
4. Etapa d'exili: Carner s'exilia i escriu Nabí (1941), la història d'un home, Jonàs, que busca trobar-se a si mateix.

Conceptes Clau del Noucentisme

• La Veu de Catalunya: Diari en català on Josep Carner va ser un dels col·laboradors principals.
• Els fruits saborosos (1906): Recull de poemes de Josep Carner que representa les etapes de la vida amb una visió positiva.
• Glosari: Obra d'Eugeni d'Ors de caràcter inductiu, que exposa un cert "culte al jo".
• El cor quiet (1925): Obra de Josep Carner de l'etapa postsimbolista, plena de reflexions i nostàlgia.
• Nabí (1941): Obra de Josep Carner de l'etapa d'exili, sobre la recerca personal de Jonàs.
• Auques i ventalls (1914): Obra noucentista de Josep Carner que presenta la ciutat com a símbol de civilització.
• Horacianes (1906): Llibre de poemes de Miquel Costa i Llobera, dedicats al poeta llatí Horaci.
• IEC: Institut d'Estudis Catalans, fundat el 1907 sota la presidència d'Enric Prat de la Riba.