El Noucentisme i el Modernisme a Catalunya

El Noucentisme fou un moviment cultural coetani del Modernisme i molt lligat a la política, iniciat a Catalunya a principis del segle XX. A continuació, es detallen les seves característiques:

• Arbitrisme: Contrast amb l'espontaneïtat defensada pel Modernisme.
• Classicisme: Recuperació dels valors del món clàssic.
• Civilitat: La ciutat domina el caos que representa la naturalesa.
• Imperialisme: Voluntat per part de la burgesia catalana d'expandir-se.

En 1973 es publicà l'Ortografia, en 1978 la Gramàtica i en 1932 el Diccionari.

Els autors més destacats d'aquest moviment van ser Josep Carner, Carles Riba i Eugeni d'Ors, que van proposar un programa d'exaltació del classicisme.

El Modernisme, que s'inicia a les acaballes del segle XIX, va ser influenciat per uns intel·lectuals europeus amb una necessitat de canvi i renovació. Això també va influir en els nostres intel·lectuals. Es fomenten els valors basats en la defensa de l'individu i va ser una època de tensions i canvis. El moviment modernista es divideix en dues tendències:

• Regeneracionistes: Creien en l'art per a transformar la societat.
• Esteticistes: Partidaris de l'art per l'art.

A continuació, es detallen algunes de les obres més representatives de la literatura modernista:

• Novella rural: Visió feréstega de la natura, com les obres de Víctor Català.
• Novella decadentista: Descripció objectiva del món per part de l'artista, com les obres de Prudenci Bertrana.
• Novella costumista: Retrat de la societat burgesa del seu temps amb un elevat sentit crític, com les obres de Santiago Rusiñol.