Noucentrisme: Moviment cultural català
Clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en catalán con un tamaño de 2,53 KB
El noucentrisme
És un moviment cultural que va néixer amb el propòsit d'impulsar la modernització i la normalització de la cultura catalana, i es va desenvolupar amb el suport de les institucions polítiques.
- Eugeni d’Ors comença a publicar el Glossari a “La Veu de Catalunya”, columna periodística des de la qual difon el seu ideari.
- Es publiquen Els fruits saborosos de Josep Carner.
- Característiques del Noucentisme.
- Els agradava molt l’ordre, la perfecció i la bellesa formal.
- Es produeix un retorn als temes i valors clàssics grecoromans.
- Gust per tot el que està relacionat amb l’urbanisme.
- Conreu exclusiu de la poesia com a gènere més culte i més apropiat per transmetre les teories noucentistes.
Creien en quatre conceptes claus:
- Imperialisme: el moviment, dominat per la burgesia, manifesta la voluntat d’expansionar-se econòmicament i políticament sobre altres pobles.
- Civilitat: la ciutat és portadora d’uns valors socials que garanteixen l’ordre i afavoreixen la classe burgesa.
- Arbitrarisme: indica el domini del creador sobre la natura.
- Classicisme: recuperació dels temes i dels valors del món clàssic – ordre, harmonia i norma – i la valoració del mediterranisme i de la ciutat.
Josep Carner és un dels poetes cabdals de la nostra literatura i un dels màxims representants del noucentisme. Família culta i relacionada amb el món de les lletres. De molt jove ja va donar mostres de vocació literària, que desenvolupa en diversos àmbits: com a articulista, editor, traductor i, sobretot, com a poeta. Va participar en el projecte cultural del noucentisme, en col·laboració amb Prat de la Riba, i va contribuir a la normalització de la llengua catalana.
Obres: Els fruits saborosos, plena de figures del món grec i paisatges estilitzats i benignes, es va convertir en l'emblema del classicisme noucentista. És un poema de les edats de la vida i una mostra de l'extraordinari domini de la llengua que va caracteritzar la producció poètica de J. Carner. El cor quiet va representar un canvi en l'obra de l'autor: Carner conrea una poesia atreta per l'angoixa de viure, que trenca els lligams amb l'optimisme i l'humor anteriors. Més tard, l'experiència de la Guerra Civil i la derrota de la República, que van destruir el somni de Carner de convertir el país en una “nació de nacions”, es van reflectir en el gran poema narratiu Nabí.