Nous Mitjans de Transport i Expansió Imperialista al Segle XIX

Nous mitjans de transport

L'electricitat va permetre innovar el transport urbà, gràcies als tramvies. La navegació va reduir la durada dels viatges per l'oceà, cosa que va afavorir les migracions europees. Es van obrir nous canals com el de Suez i el de Panamà. Es va crear l'automòbil i Benz el va desenvolupar amb gasolina. Es va iniciar una producció massiva, a França per Peugeot i als Estats Units per Ford.

Taylorisme

Mètode d'organització que té com a finalitat augmentar la producció, per mitjà de l'eliminació de moviments inútils de l'obrer. La producció s'organitza per mitjà d'una cadena de muntatge, una cinta contínua per la qual es desplacen els productes. Aquesta cinta contínua evita la pèrdua de temps. Henry Ford va innovar el taylorisme adaptant aquesta cadena a la producció d'automòbils. Pretenia construir molts automòbils a baix cost. Va introduir una maquinària innovadora i treballadors especialitzats.

L'expansió del comerç

A causa de la gran competència van sorgir els grans magatzems per generar més consumidors, que eren grans superfícies comercials que oferien una gran diversitat de productes. L'augment dels salaris i la difusió de nous sistemes de venda van obrir camí a l'era del consum de masses. El comerç internacional va experimentar un gran creixement.

Causes de l'imperialisme

L'Europa dominant

El desenvolupament tecnològic d'Europa va significar la fragmentació del món en dos grans pols: els països industrialitzats i els no industrialitzats. Europa va imposar el model econòmic, els ideals i la cultura a bona part del planeta.

Les causes econòmiques

Els europeus van crear nous espais econòmics amb diversos objectius: establir mercats per exportar la producció industrial, aconseguir matèries primeres i energètiques, utilitzar mà d'obra no qualificada i amb salaris baixos. L'expansió del capitalisme buscava nous territoris per invertir-hi el capital. El capitalisme del s. XIX es trobava amb uns beneficis limitats. També es posa en dubte la rendibilitat econòmica de l'Imperi Britànic, ja que els costos per mantenir l'administració i l'exèrcit no justificaven els beneficis obtinguts.

Els factors polítics i demogràfics

El gran creixement natural que va experimentar la població europea, anomenada explosió blanca, va generar una migració important i la possibilitat de comptar amb territoris colonials on establir aquesta població va contribuir a desenvolupar les polítiques d'expansió imperialista.

El desmembrament d'Àfrica

Al 1870 les expedicions cap al continent africà van augmentar i les potències europees van anar a conquerir el continent.

El projecte britànic

Volia connectar el nord d'Àfrica amb el sud, amb l'objectiu de dominar la part oriental i controlar l'oceà Índic. Gran Bretanya va aconseguir els millors territoris.

El projecte francès

Volia exercir el domini d'una part del sud-oest, va anar dominant el nord d'Àfrica fins que va acabar enfrontant-se contra els britànics. A la rivalitat d'aquestes potències s'hi va afegir l'acció del rei de Bèlgica. Els comerciants alemanys es van quedar a l'Àfrica central i tota l'àrea es va quedar com a zona de conflicte. El 1885 Bismark va convocar una conferència internacional a Berlín, el resultat va ser l'elaboració d'una acta que tenia algunes condicions per a l'expansió colonial a Àfrica. Anys després s'hi van afegir interessos alemanys per la conquesta d'Àfrica, portuguesos i finalment italians i espanyols. El xoc entre interessos va resultar inevitable i els conflictes van ser continus. El primer conflicte va ser la guerra dels bòers, es va desenvolupar en dues fases, van enfrontar-se el Regne Unit i els holandesos. Els bòers habitaven les repúbliques de Transvaal i Orange. La notícia que s'havien trobat jaciments importants a Transvaal va ser el motiu impulsat pels britànics a conquerir aquestes terres. Al cap de diversos anys els territoris dels bòers van ser agafats per l'Imperi Britànic.