Novel·les de cavalleria i Ausiàs March: literatura catalana

Primeres novel·les de cavallers

Les primeres novel·les de cavallers van aparèixer a França al segle XII. Es basen en llegendes sorgides a la cort dels Plantagenet, a la Gran Bretanya francesa i Irlanda, conegudes com a matèria de Bretanya. Els protagonistes són cavallers virtuosos que van a la recerca d'aventures per tal d'aconseguir honor i fer mèrits per obtenir l'amor d'una dama. Les aventures es produeixen en terres hostils on han de superar proves extraordinàries, i hi apareixen elements màgics.

L'amor a les novel·les de cavalleria

L'amor és una passió amorosa entre el cavaller i la dama. L'enamorament pot ser normal o per un producte màgic que esdevindrà una tortura permanent.

La novel·la cavalleresca del segle XV

Pretenen reflectir el món real. Els personatges són més humans i les situacions, més creïbles. Hi ha una distinció entre les novel·les de cavalleries (fantàstiques) i les novel·les cavalleresques (reals).

Tirant lo Blanc

És la novel·la que dóna dimensió humana a la figura del cavaller literari. El protagonista es cansa, pateix accidents i mor per una simple pneumònia. L'aventura que viu Tirant és molt més normal.

Tirant enamorat

Tirant s'enamora de la princesa Carmesina. És un amor normal.

Tirant capità general

Tirant, cavaller format a Anglaterra, de gran es converteix en capità general d'un dels exèrcits més poderosos. Tirant és un general hàbil i astut.

Joanot Martorell

Joanot Martorell, autor de Tirant lo Blanc, va néixer a València i va ser armat cavaller. Fou respectat pel seu mestratge en l'exercici de les armes com a combatent singular. La vida de Martorell a la cort anglesa li va permetre entrar en relació amb cavallers europeus. Era un gran lector i molt ben informat. Es va mostrar sempre respectuós, alegre i divertit. Va introduir a la seva obra humor, ironia i caricatura. És l'autor de la novel·la més important de la literatura catalana.

Ausiàs March

Va néixer a Gandia i es va convertir en el propietari d'una gran finca. Un cop armat cavaller, és cridat pel rei Alfons el Magnànim perquè fos militar. Després va deixar l'exèrcit i es dedica a millorar els conreus de la seva propietat. El rei Alfons el va convertir en governador i jutge del ducat de Gandia i anomenat falconer major. Es va casar amb Isabel Martorell. La relació entre les famílies fou dolenta. Isabel va morir, però ell es va casar amb Joana Escorna. No va tenir descendència de cap de les dues dones, però té cinc fills segurs fora del matrimoni. Va morir l'any 1459. Va tenir una vida de cavaller.

Ausiàs, mestre de l'amor

Diu que sense ell l'amor veritable deixarà d'existir. L'amor, per ell, sembla un problema, i diferencia entre dos amors: amor honest (o espiritual) i amor sensual (o carnal). Ell diu que desitja el primer, però que sovint es veu dominat pel segon.

Ausiàs, especialista en imatges i comparacions

Té una gran capacitat per crear imatges i llargues comparacions per tal d'expressar la seva experiència.

Ausiàs, sempre diferent

Es presenta com a personatge diferent: ell és especial en tot, ell viu l'amor més profundament que ningú, ell pateix turments que ningú pot resistir, ell ha assolit una saviesa amorosa única.

Lírica del jo

Basa els seus poemes en les seves vivències.

Ausiàs, creador de la lírica catalana

És el primer a fer la seva obra poètica completament en català. Escriu poesia en català, expressa el seu pensament de manera original i sincera, i presenta una relació entre iguals, amb virtuts i defectes. Els poemes són decasíl·labs amb cesura després de la quarta síl·laba. Utilitza el senhal.

L'humanisme

És la base del Renaixement. Una minoria d'intel·lectuals i literaris descobreixen l'interessant món de la cultura grecollatina. Volen que el centre sigui l'ésser humà. Un exemple és Bernat Metge, de la Cancelleria Reial.