La Novel·la i la Poesia Catalana dels Anys 20-30

Els Anys 20-30

El segle XX s’inicià amb una greu crisi del gènere novel·listic a tota Europa. Aquesta crisi prové de diversos factors, el més important dels quals és, probablement, la difusió d'una premsa que permet conèixer l'actualitat de manera immediata. Això fa que el món de l'art vacil·li i hagi de fer un considerable esforç per resituar-se. La literatura en general, i especialment la novel·la, no té ja la missió de retratar la realitat, sinó que ha de cercar un nou sentit; d'aquí és d’on sorgirà la novel·la psicològica.

La Reacció dels Escriptors Catalans

A Catalunya, la novel·la de gènere residual havia estat rebutjada pels escriptors noucentistes, els quals veien en aquest gènere un producte comercial d'entreteniment burgès que no s'adeia amb les seves aspiracions de perfecció literària.

La Defensa de la Novel·la

Sagarra publicà, l'any 1925, un article decisiu, com a rèplica a un altre de Carles Riba. La defensa de la novel·la per part de Sagarra obre un període de recuperació de la narrativa catalana. Eren continuadors de les tendències modernistes, innovadors en les tendències europees i avantguardistes. Als anys 20-30, la novel·la recupera normalitat fins que esclata la Guerra Civil.

Les Corrents Poètiques

Les corrents que hi varen haver varen ser la poesia avantguardista, on sobresortien Joan Salvat-Papasseit i J.V. Foix; l’altra corrent va ser la poesia postsimbolista, dominada per Carles Riba.

Característiques de la Poesia Postsimbolista

Les característiques de la poesia postsimbolista són que practicaven la poesia pura, on el significat no era important, cercant la musicalitat. La poesia era hermètica, el poeta hi era aïllat, rebutjaven la realitat quotidiana i el valor hi era a la paraula poètica.

Bartomeu Rosselló

Bartomeu Rosselló va estudiar el Batxillerat a l’institut Ramon Llull, on fou deixeble de Gabriel Alomar, que influí en la seva vocació literària i l’ànima a col·laborar a la premsa local. Més tard estudià Filosofia i Lletres, on va rebre el mestratge de Carles Riba. Rosselló es va fer molt amic de Salvador Espriu. Acabada la carrera, es trasllada a Madrid per preparar la tesi doctoral, que alternarà amb l’ensenyament i la redacció d’un assaig. Esclata la guerra civil, de manera que torna a Barcelona, on fou cridat a files. Finalment, va morir de tuberculosis pulmonar.

La Poesia de Bartomeu Rosselló

La seva poesia és intimista i és el primer poeta de l’illa que trenca amb la tradició de l’Escola Mallorquina, encara que la seva poesia es troba fortament arrelada a Mallorca. Té influències de la Generació del 27, per tant, trobarem elements de la poesia pura, el neopopularisme, el Barroc, Carles Riba i cercarà el surrealisme. Per últim, trobem exercicis tècnics i especulació estètica que fan que la seva veu quedi una mica perduda.

Obra de Bartomeu Rosselló

A la seva obra trobem tres reculls que reuneixen una seixantena de poemes: Nous poemes, Quadern de sonets i Imitació del foc.

Nous Poemes

A Nous poemes s’hi comença a perfilar l’adscripció als nuclis renovadors de les més modernes escoles líriques, a més empra una sintaxi basada en la frase breu i tallant, d'un ritme prosaic i d’una imatgeria original.

Quadern de Sonets

A Quadern de sonets apareix un discurs més elevat i un concepte molt lliure del sonet; els poemes es converteixen en joiells fruit de la contenció a què els sotmet la forma.

Imitació del Foc

A Imitació del foc se’l va dedicar a Salvador Espriu. Aquest poema es considera una fita clau de la poesia de la postguerra, inclou trenta poemes distribuïts en tres apartats: “Fira encesa”, “Rosa secreta” i “Arbre de flames”; allò que dóna unitat a les tres parts en què s’agrupa el total de trenta poemes és l’expressió d’una poètica i la insistència en el referent simbòlic del foc que representa la tensió que caracteritza la unitat.