Obres Emblemàtiques de l'Arquitectura i l'Art Modern

1. Pavelló Alemany:

El Pavelló Alemany, dissenyat per Ludwig Mies van der Rohe i Lilly Reich, és un pavelló d'exposició emblemàtic situat al Parc de Montjuïc a Barcelona. Va ser construït el 1929 i reconstruït entre 1984 i 1986. L'edifici destaca per la seva simplicitat formal i l'ús de materials nobles com marbres de colors, travertí, vidre, níxol daurat i acer cromat. Pertany al moviment modernista i al racionalisme arquitectònic. En el context històric, el Pavelló Alemany va ser construït en un moment de canvis i tensions socials i polítiques. Europa es recuperava de la Primera Guerra Mundial i s'enfrontava a la crisi econòmica de 1929. Alemanya buscava una nova imatge després de la guerra i va utilitzar l'exposició com a plataforma per mostrar una Alemanya moderna i pacífica. A Barcelona, durant aquesta època, hi havia la dictadura de Primo de Rivera i una forta oposició al dictador. El Pavelló Alemany destaca per la seva planta rectangular diàfana, amb murs de vidre i pilars metàl·lics que sostenen una coberta plana. L'edifici es troba sobre un podi de travertí i inclou una piscina rectangular i un pati tancat amb una escultura de Georg Kolbe. A l'interior, s'utilitzen materials luxosos com marbre, ònix i acer cromat. El mobiliari original inclou la icònica Cadira Barcelona. La funció principal del Pavelló Alemany era acollir la recepció oficial del rei Alfons XIII i les autoritats alemanyes durant l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929. Després de l'exposició, l'edifici va ser desmuntat, però va ser reconstruït fidelment al seu emplaçament original entre 1984 i 1986. Actualment, el Pavelló Alemany és la seu de la Fundació Mies van der Rohe, que promou el debat sobre l'arquitectura i l'urbanisme modern i contemporani. Va ser un edifici sense una destinació concreta, sinó que havia de ser un espai polivalent, sense divisió clara entre l'interior i l'exterior. Va ser un edifici auster, on tota l'ornamentació la porten els materials nobles amb què està construït. La seva funció era mostrar al món, en l'Exposició Internacional de Barcelona, els avenços alemanys. Va contrastar molt amb els edificis de tall clàssic que l'envoltaven, com el Palau de Maria Cristina, de Puig i Cadafalch. El pavelló de Van der Rohe anunciava les noves formes de l'arquitectura moderna i racional. Va ser construït per representar Alemanya a l'exposició universal de Barcelona el 1929 i va ser desmuntat després de la clausura de l'exposició.

2. Casa Milà:

La Casa Milà, coneguda com La Pedrera, és un edifici modernista emblemàtic situat a Barcelona. Va ser construïda per Antoni Gaudí entre 1906 i 1910 i és considerada una obra mestra del modernisme català. L'edifici destaca per la seva originalitat i forma orgànica, amb formes ondulades i sinuoses, i està construït amb pedra, ferro, ceràmica, vidre i fusta. Durant la construcció de la Casa Milà, Catalunya es trobava en un moment de gran efervescència cultural i artística. La societat catalana experimentava un ressorgiment que va estendre's a tots els àmbits, incloent els àmbits polítics, econòmics i artístics. Aquesta època va ser marcada per una gran renovació cultural, reflectida sobretot en la literatura, la música, les arts plàstiques i l'arquitectura. A nivell internacional, l'arquitectura de l'època es caracteritzava per la seva llibertat creativa i la influència de les formes de la natura en les obres dels autors com Gaudí. La Casa Milà destaca per la seva originalitat i per la seva forma orgànica. L'edifici consta de set plantes, amb la planta baixa destinada a botigues, el pis principal com a residència de la família Milà, i les altres plantes destinades al lloguer. Gaudí va jugar amb l'ús de la pedra i les formes ondulades que recorden al mar, així com amb el ferro forjat dels balcons amb motius florals. La verticalitat de l'edifici es veu equilibrada amb la horitzontalitat de les finestres. Antoni Gaudí, l'arquitecte encarregat de la Casa Milà, va ser un conegut arquitecte català modernista. Va néixer el 1852 a Reus i va tenir una gran relació amb la família Güell, per la qual va realitzar diversos encàrrecs. La Casa Milà va ser l'última obra civil de Gaudí, ja que posteriorment es va dedicar íntegrament a la construcció de la Sagrada Família fins a la seva mort. La funció original de la Casa Milà era exclusivament residencial, amb algunes parts de l'edifici recuperades per a activitats culturals. Actualment, l'edifici és propietat de Caixa Catalunya, que l'explota turísticament. El seu nom, La Pedrera, fa referència al seu aspecte, ja que en construir la façana, es van deixar les pedres al solar del davant i l'edifici va acabar adoptant aquest nom. Gaudí va intentar fer metàfores i referències amb la natura, i l'edifici ha estat descrit com una obra poètica, fins i tot comparada amb una Atlàntida pel poeta Joan Maragall. A més, la Casa Milà és considerada una obra mestra de l'arquitectura modernista i és Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. La seva construcció va tenir lloc en un moment de gran efervescència cultural i artística a Barcelona, i va ser encarregada pel matrimoni Roser Segimon i Pere Milà com a residència principal i per a lloguers.

3. Fitxa tècnica:

La Casa Kaufmann, coneguda també com la Casa de la Cascada, és una obra emblemàtica de l'arquitectura moderna. Va ser construïda entre 1935 i 1937 per l'arquitecte Frank Lloyd Wright a Bear Run, Pennsilvània, Estats Units. Aquesta obra es caracteritza per l'estil organicista i l'ús de materials com el formigó armat, la pedra, el vidre i l'alumini. La construcció de la Casa Kaufmann es va dur a terme en un context de crisi, després del famós Crac del 29, que va suposar un període d'empobriment molt gran als Estats Units. Aquesta època va estar marcada per canvis polítics i econòmics significatius, i va ser un moment de redefinició en molts aspectes de la societat nord-americana. L'estructura de l'edifici es caracteritza per les volades en forma d'enormes braços estesos, que permeten col·locar les estructures portants darrere el pla de la façana. Els murs exteriors són elements sense funció de càrrega, i Wright els va anomenar mampares, tant els opacs (formigó) com els transparents (finestres). Els espais interiors s'estenen al llarg de les amples balconades cap al paisatge, fomentant una gran intercomunicació amb l'exterior. Frank Lloyd Wright, l'arquitecte responsable de la Casa Kaufmann, va ser un dels més grans arquitectes del segle XX. Va néixer a Richland Center, Wisconsin, i va deixar un llegat significatiu en l'arquitectura moderna, especialment amb les seves obres orgàniques i integrades amb el paisatge. La Casa Kaufmann va ser encarregada per Edgar Kaufmann, director d'uns magatzems a Pittsburgh, com a refugi de cap de setmana. L'obra de Wright és hereva directa de les tradicionals cases de camp americanes en forma de creu, tot i que en aquest cas concret la forma de creu ha desaparegut, permetent una absència total d'estructura reguladora. Aquesta casa simbolitza la innovació en el llenguatge arquitectònic i urbanístic, i Wright va buscar integrar l'edifici en el paisatge perquè l'ésser humà experimenti el goig de la bellesa dels ambients naturals.

4. Formes úniques de continuïtat en l'espai:

L'obra "Formes úniques de continuïtat en l'espai" és una escultura emblemàtica creada per l'artista Umberto Boccioni el 1913. Aquesta obra, feta de bronze mitjançant la tècnica de la fosa, mesura 1,11 x 0,88 metres i es troba actualment al Museu d'Art Modern (MoMA) de Nova York. Aquesta obra pertany a principis del segle XX, a les primeres avantguardes, i va ser creada en un moment de grans transformacions polítiques, econòmiques, socials i culturals. Aquesta època va ser convulsa, inestable i de grans canvis, situant-se un any abans de l'inici de la Primera Guerra Mundial. L'escultura representa un home en posició de marxa, amb una clara al·legoria al dinamisme i al moviment. La figura de cos sencer mostra un tors sense braços, amb les cames fixades a dos blocs, creant una imatge aerodinàmica deformada per la velocitat. El volum del cos es desplaça en un moviment per l'espai, generant un efecte òptic de moviment. Aquesta representació simbolitza l'home modern, un ésser anònim que viu a una gran ciutat, protagonitzat per la màquina, semblant a un organisme mecànic. Umberto Boccioni va ser un dels principals exponents del futurisme, un moviment artístic de principis del segle XX. A més de ser un artista, Boccioni va ser un teòric del moviment futurista, participant en la redacció del manifest dels pintors futuristes el 1910. La seva obra es mou dins de la creació escultòrica i pictòrica, i està considerat un dels principals exponents del futurisme. L'obra vol donar una imatge de l'home modern, un ésser anònim que viu a una gran ciutat, que viu al seu temps, protagonitzat per la màquina, de tal forma que l'home és semblant a una màquina, un organisme mecànic. Pot recordar la figura d'un guerrer si es pensa en l'exaltació del militarisme dels artistes futuristes. Experimentació del concepte del moviment en l'escultura, simbolitza la figura humana que avança vers el futur, la força, el moviment, la màquina, elements vitals de l'època industrial i de l'home futurista que viu en ella.

5. El profeta:

L'escultura "El Profeta" de Pablo Gargallo és una obra destacada que es va crear el 1933. Aquesta obra, feta de bronze mitjançant la tècnica de la fosa, mesura 235 x 65 cm i es troba actualment al Museu Nacional Centro de Arte Reina Sofia a Madrid i al Museu Gargallo a Saragossa. En el context històric, aquesta obra va ser creada en un moment de grans transformacions polítiques, socials i culturals, marcat per esdeveniments com la Primera i Segona Guerra Mundial, la Revolució Cubana i les dictadures a Sud-amèrica. Aquesta època també va ser caracteritzada per l'aparició de les primeres avantguardes artístiques com el Fauvisme, Expressionisme, Cubisme, Futurisme, Abstracció, Dadaïsme i Surrealisme, que van suposar una ruptura amb els elements tradicionals. L'escultura "El Profeta" de Gargallo és una representació impressionant d'una figura humana, caracteritzada per les seves formes estilitzades i la seva expressió facial intensa. L'ús del ferro o bronze com a material ofereix una sensació de solidesa i alhora de moviment, capturant l'essència de la figura representada. Pablo Gargallo va ser un escultor i pintor espanyol nascut a Maella el 1881. Va ser un dels artistes més destacats del moviment modernista i va deixar un llegat significatiu en l'art espanyol i europeu. La seva obra es caracteritza per la seva innovació en l'expressió de la forma humana i la seva influència en l'escultura moderna. "El Profeta" de Gargallo simbolitza la profunditat de l'esperit humà i la seva capacitat per expressar emocions i pensaments profunds. La figura del profeta pot ser interpretada com a símbol de coneixement, visió i transcendència, reflectint la capacitat de l'ésser humà per connectar amb el més enllà i transmetre missatges importants. A través de "El Profeta", Gargallo ofereix una representació poderosa de la figura humana com a portadora de saviesa i coneixement. La postura, les línies i les formes de l'escultura transmeten una sensació de transcendència i profunditat, convidant l'espectador a reflexionar sobre temes existencials i espirituals.

6. Composició IV:

• Títol: Composició IV

• Autor: Wassily Kandinsky

• Cronologia: 1911

• Estil: Art abstracte

• Materials utilitzats: Pintura a l'oli sobre tela

• Mides: 159.3 × 250.3 cm

• Localització: Galeria Tretiakov, Moscou

• Tècnica: Pintura a l'oli sobre tela.

Descripció: La pintura presenta una escena complexa amb dos genets lluitant sobre un arc de Sant Martí a l'esquerra, i un poble amb muntanyes, arbres i un castell a la dreta. Hi ha una batalla de línies negres i colors vius, amb una alternança de línies corbes i rectes. El quadre mostra un equilibri entre la línia i el color, amb una combinació de colors càlids i freds aplicats de manera arbitrària, característic de l'art abstracte. La creació de "Composició IV" va tenir lloc en un moment de grans tensions i canvis, des de la Primera Guerra Mundial fins a la Revolució Russa. Aquesta obra forma part de les primeres avantguardes, un període caracteritzat per tensions internacionals, colonialisme i innovacions tecnològiques. Kandinsky, un pintor rus, va viure a Alemanya i després a París, influenciat per les circumstàncies polítiques i socials de l'època. "Composició IV" és una obra abstracta que reflecteix l'estil innovador de Kandinsky, considerat l'iniciador de l'art abstracte. La pintura no reflecteix la realitat, sinó que expressa emocions de la mateixa manera que la música, amb un ús arbitrari dels colors. Kandinsky va ser influenciat per la música, el fauvisme i va influir en altres artistes de les avantguardes i en el futur moviment de l'expressionisme abstracte, com Jackson Pollock. La funció principal de "Composició IV" és estètica, però també té una funció simbòlica important. Aquesta obra va obrir nous camins per a trobar nous llenguatges pictòrics adaptats a la nova societat, ja que ja no calia representar la realitat. Kandinsky va buscar expressar emocions i estimular la imaginació de l'espectador a través de la seva obra. La interpretació del quadre és oberta i l'autor no vol imposar un tema específic, sinó que vol que l'espectador interpreti l'obra lliurement.

Maman:

La creació de "Maman" va tenir lloc en un moment de recuperació i creixement després de la gran crisi econòmica dels anys 80. Aquesta època també va ser marcada per esdeveniments com la caiguda del mur de Berlín, els inicis d’Internet i de l’era de la globalització, el gran boom dels avenços informàtics. "Maman" és una enorme aranya de 10 metres d’alçada, equilibrada en les seves cames primes i arquejades, que al mateix temps serveixen de gàbia i cau protector d’una bossa plena d’ous. Tot i estar construïda amb materials pesats com l’acer, el bronze o inclús el marbre, presenta una sensació de lleugeresa i moviment molt notòria. La seva composició és clarament tancada, i està feta per ser vista de tots costats o inclús des de sota. Louise Bourgeois va crear "Maman" com un homenatge a la seva mare, que sempre la va protegir del seu pare. Aquesta obra simbolitza la protecció materna i la força de la mare, ja que la seva mare era teixidora, establint una relació estreta amb l’aranya. "Maman" té una funció decorativa i estètica, i està situada a l’exterior del museu Guggenheim de Bilbao. A més a més, representa la protecció materna i la força de la mare, com ho expressa l'autora: "L’aranya és una oda a la meva mare. Era la meva millor amiga. Era teixidora. La família tenia un negoci de tapisseria, i la meva mare s’encarregava de l’obrador. Com les aranyes, era molt llesta". El seu significat és: Homenatge a la mare de l'artista, que li va oferir protecció i seguretat. Símbol de la cura materna i de la força femenina. Connexió amb la professió de teixidora de la mare de Bourgeois. Té la funció decorativa i estètica. Situada a l’exterior del museu Guggenheim de Bilbao. La interpretació de "Maman" com a homenatge a la mare de Bourgeois es reforça per les paraules de l'artista mateixa, que expressa que l'aranya és una oda a la seva mare, la seva millor amiga i una figura de gran protecció, similar a les aranyes que s'alimenten de mosquits i ofereixen protecció. A més a més, la funció de l'obra és decorativa i estètica, i es troba situada a l’exterior del museu Guggenheim de Bilbao.