Obres Mestres de l'Art: Anàlisi Comparativa

Auguste Rodin: El Pensador

Fitxa Tècnica

• Autor: Auguste Rodin (París 1840 – Meudon 1917).
• Títol: El Pensador.
• Cronologia: 1880-1900.
• Tipologia: Escultura exempta.
• Material: Bronze.
• Mides: 71,5 x 40 cm.
• Estil: Impressionista.
• Tema: Simbòlic.
• Localització: Museu Rodin (París).

Context Històric

Auguste Rodin va ser un dels escultors més influents de l'època. Els seus inicis artístics van ser difícils, però l'any 1875 va viatjar a Itàlia, on es va sentir atret pel tractament de la musculatura i el moviment de Donatello i Miquel Àngel. En tornar d'Itàlia, va rebre el reconeixement al Saló de París i va crear un gran nombre d'escultures on es veuen les característiques del seu estil, basat en la deliberada duresa en la forma i el laboriós modelatge de la textura.

Composició

• Escultura d'un home nu, amb els braços, les mans i els peus desmesurats, assegut en una roca.
• El tors de la figura està lleugerament inclinat endavant, amb el cap descansant a la mà dreta i el braç esquerre relaxat a la falda, en actitud de profunda reflexió.
• Es formen línies diagonals formant un ziga-zaga.
• Composició centrípeta, és a dir, cap a dins, desvinculant-se de qualsevol relació amb l'entorn exterior. Així, les extremitats es relacionen entre si de manera que és possible inscriure compositivament tota l'escultura en una figura geomètrica regular.
• Mans i peus exagerats.
• Gran expressivitat, realisme i modelat de tensió de tots els músculs del cos, com si en lloc de pensar estigués fent un gran esforç físic.
• L'acabat no és igual en totes parts: els dits i les mans són la part més treballada amb l'objectiu de conferir una major vitalitat al personatge i d'incorporar interessants jocs lumínics a la superfície.
• El non finito s'assembla a les obres de Miquel Àngel.

Estil

L'estil de Rodin està fortament influenciat per Miquel Àngel. Això es veu en la intensitat del tractament anatòmic de la musculatura, així com en el tractament desmesurat del cos. Rodin és considerat el gran renovador de l'escultura contemporània, tant en el seu tractament de la matèria com en el seu gust per les formes arrodonides.

Interpretació

• Actualment, El Pensador s'ha convertit en la representació d'un home anònim immers en les seves preocupacions. Tanmateix, en un primer moment, Rodin va realitzar aquesta escultura representant la imatge de Dante, escriptor de la Divina Comèdia. La intenció no era que s'assemblés a ell, sinó de modelar una metàfora de l'home enfrontat a la tragèdia del seu destí mortal.
• La figura formava part del gran projecte de Rodin per a una gran porta per al Museu de les Arts Decoratives de París, que tenia com a motiu el llibre de Dante.
• La Porta de l'Infern era de tal magnitud que va sobrepassar Rodin i no van ser acabades les 186 figures de la porta. Però El Pensador, El Bes o Danae van esdevenir magnífiques escultures independents i grans punts de referència.

Claude Monet: Sol Ixent, Impressió

Fitxa Tècnica

• Títol: Sol Ixent. Impressió.
• Autor: Claude Monet.
• Cronologia: 1872.
• Tècnica: Oli sobre tela.
• Estil: Impressionisme.
• Tema: Paisatge.
• Localització: Museu Marmottan (París).

Context

Monet va ser el pintor més representatiu de l'Impressionisme. Es va iniciar des de jove amb les seves caricatures i va viatjar a París, on va entrar en contacte amb altres pintors reconeguts. Després d'uns inicis desafortunats, va viatjar a Londres, on el va impactar el curiós clima i l'estudi de Constable i Turner, que li van donar una altra visió del tractament de la llum. De tornada a França, va pintar els seus quadres més famosos. Tenia molt d'interès a pintar el mateix quadre en diversos moments del dia.

Elements Plàstics

• Línia: Negació del dibuix. Pinzellada solta, dinàmica i efecte d'esbós.
• Color: Intenses tonalitats de blau, violeta, gris i vermell ataronjat, colors foscos i freds.
• Llum: Reflexos del sol naixent sobre el mar amb efectes subtils de llum.

Composició

• Boira matinal amb el sol entre la broma de l'albada, creant un color intens.
• Reflexos del sol a l'aigua.
• Instal·lació portuària al fons, vaixells mercantils, pals i xemeneies fumejant.
• Tres bots de rems naveguen les aigües tranquil·les. Estan disposats en diagonal, ajuden a donar profunditat al quadre i trenquen el ritme horitzontal del llenç.

Estil

Amb els nous estudis sobre la llum i el color, els impressionistes volgueren demostrar la teoria pintant petites i pures pinzellades, que unides assolien la tonalitat volguda si l'espectador es col·locava a distància del quadre. Per aconseguir-ho, s'havia de pintar sota llum natural. Delacroix havia descobert com augmentar l'efecte dels colors juxtaposant colors complementaris en la composició en lloc del clarobscur tradicional. A més, Monet i altres impressionistes es van influenciar per paisatgistes romàntics com Constable, amb l'estudi dels fenòmens atmosfèrics sobre el paisatge. Monet va ser considerat el pare dels impressionistes per les tècniques que va introduir.

Interpretació

• Mostra la vista plàcida del port de Le Havre, on Monet va passar la joventut. En aquesta obra es representa un dels seus temes preferits, el reflex de la llum a l'aigua.
• Interès del pintor per captar la presència i la influència de l'atmosfera en la natura.
• Monet no volia fer una representació topogràfica del port de Le Havre, sinó la impressió que li va causar observar-lo en un moment determinat des d'un lloc concret. No li interessava el contingut, sinó la naturalesa canviant de la llum.
• Rebuig del públic i de la crítica contundent. Trobaven el quadre massa esquemàtic, semblava un esbós, no un treball acabat. Es criticava la falta de detalls i precisió.
• El nom del quadre va donar nom a tot el moviment impressionista.

Edouard Manet: El Dinar Campestre

Fitxa Tècnica

• Títol: El Dinar Campestre.
• Autor: Edouard Manet.
• Cronologia: 1863.
• Tècnica: Oli sobre tela.
• Estil: Realista-Impressionista.
• Tema: Escena costumista.
• Localització: Museu d'Orsay (París).

Context

Nascut en una família benestant, Manet va abandonar la carrera naval per dedicar-se a la pintura. El van influir artistes venecians, holandesos i Velázquez després de viatjar a Espanya. Es va veure fascinat pel país i va pintar quadres de temàtica espanyola. Amb la mort del seu pare, els seus quadres van mostrar una actitud rebel, sobretot amb la reiterada presència del nu femení. El 1870 va pintar a l'aire lliure i va experimentar el tractament de la llum i el seu impacte en els cossos, típic de l'Impressionisme, que va rebre la influència de Manet tot i que ell no es considerava un impressionista.

Elements Plàstics

• Dibuix: Pinzellada solta i breu, juxtaposició d'unes amb les altres (base de l'Impressionisme). Línies molt definides que destaquen el fons i augmenten el volum.
• Color: El verd predomina en moltes tonalitats, ombres creades amb taques de color juxtaposades. Zones planes de color (influència japonesa). Violents contrastos cromàtics.
• Llum: La llum es fon en els colors.

Composició

• Tres figures en l'espai central: una dona nua i dos homes vestits.
• Estructura piramidal compositiva feta amb figures humanes, una de gran i tres de petites.
• Natura morta (les restes del dinar).
• Trencament amb la perspectiva tradicional, crea un espai en alçada per mitjà d'efectes atmosfèrics i cromàtics.
• Noia rentant-se en el rierol, la mirada insolent i directa del nu femení fa còmplice l'espectador. Un dels homes té la mirada distreta i l'altre, amb el braç aixecat, mostra haver pres la paraula.

Estil

L'estil és Realisme-Impressionisme, ja que combina la pinzellada solta i juxtaposada amb línies molt definides i el joc de la llum. Manet havia de compaginar les idees noves de l'art amb les tradicionals. A més, va tenir fortes influències de l'art japonès i es va inspirar en altres obres d'art similars com El Concert Campestre o El Judici de Paris de Rafael.

Interpretació

• Escena quotidiana.
• Els personatges de la pintura són personatges reals: el germà del pintor, Eugène, com a l'home de la mà alçada; l'escultor holandès Ferdinand Leenhoff (futur cunyat de Manet); la seva model preferida, Victorine Meurent; i la dona banyant-se com a Suzanne Leenhoff.
• La distribució dels personatges és estranya, ja que sembla més un collage enganxat artificialment sobre el bosc.
• Rebuig pel públic i la crítica, va causar un escàndol, ja que no era només un dinar campestre, sinó la prostitució d'aquell moment, que era normal en el Bois de Boulogne. Un tema conegut a París però del qual no es parlava.
• Exposat al Saló de París, però va ser enviat al Museu dels Rebutjats.

Vincent van Gogh: La Nit Estelada

Fitxa Tècnica

• Títol: La Nit Estelada.
• Autor: Vincent van Gogh.
• Cronologia: 1889.
• Tècnica: Oli sobre tela.
• Estil: Postimpressionista.
• Tema: Paisatge.
• Localització: MoMA (Nova York).

Context

Dins del moviment impressionista, l'any 1886 els impressionistes van exposar junts per primera vegada i van sorgir nous talents i formes d'expressió, derivant en el Postimpressionisme, la porta d'entrada a l'art del segle XX. En aquests mateixos anys van sorgir nous signes de distanciament del moviment impressionista amb Van Gogh, Cézanne, Gauguin, etc. Consideraven l'Impressionisme com el punt de partida, però els seus plantejaments pictòrics van optar per camins oposats.

Van Gogh va iniciar la seva vocació artística arran d'una crisi religiosa. Va ser aconsellat d'unir-se a l'Acadèmia de Pintura d'Amsterdam. Amb la influència de l'Impressionisme i l'estampa japonesa, es va centrar en les possibilitats artístiques del color. El seu delicat estat mental el va portar a constants crisis nervioses que finalment el van matar.

Elements Plàstics

Dibuix: Pinzellada corba i flamejant. Crea ritmes circulars, vibrants, ondulats, tirabuixons, rectes, serpentejants i verticals. Sense línies que delimitin els colors. Línies rectes i figures geomètriques bàsiques al poblat que controlen la mescla cromàtica.

Color: Colors de la nit molt expressius. Gamma cromàtica de blaus i verds contrastada als astres, cases i arbres amb tocs de groc molt viu, taronja i blanc.

Llum: Gran lluminositat en un paisatge nocturn. La lluna i les estrelles irradien llum de formes circulars. Claredat que segueix la línia de la carena, possible primera llum del matí.

Composició

• El cel estelat amb dotze estrelles i la lluna, forts remolins omplen el cel.
• Es veu a baix la terra amb muntanyes i cases.
• Una línia diagonal separa les dues parts. La línia d'unió és el xiprer vertical i el campanar de l'església.

Estil

Influència de la pintura de Delacroix, amb la seva força cromàtica, la preocupació de representar la llum impressionista, l'ús de color pla, sense ombres ni clarobscur, l'expressivitat de limitar les figures amb una línia negra pròpia dels gravats japonesos, tot plegat marquen l'inici de la pintura de Vincent van Gogh. Després d'una breu influència puntillista, Van Gogh abandona l'Impressionisme per una utilització simbòlica del color i de la forma per mitjà d'una pinzellada vigorosa i empastada. Això el converteix en precedent dels fauves, com Matisse, i dels expressionistes.

Interpretació

• El quadre pren com a base la vista que Van Gogh tenia des de la seva habitació, a l'asil psiquiàtric prop de Saint-Rémy, a la Provença: un camp de blat amb les muntanyes al fons.
• Ell hi va afegir els elements que li van semblar, com el xiprer i el poble amb l'església, fent-ne una barreja. Per tant, és un poble fictici, no és la representació fidel d'un paisatge. És clarament una representació del seu país natal, Holanda. L'obra ha de ser interpretada des d'un vessant emocional i simbòlic.
• Es pot entendre el quadre com una redempció espiritual de l'artista, representat pel xiprer, arbre simbòlic dels cementiris, i els estels, que Van Gogh deia que el feien somiar.
• El quadre denota l'obsessió de Van Gogh per la mort. En el cosmos busca una resposta a l'anhel humà d'infinit. Era fill d'un pastor protestant i havia estudiat teologia. Els valors religiosos estaven en regressió i Van Gogh busca en la pintura consol i la utilitza com a mitjà per projectar-hi els seus sentiments.

Edvard Munch: El Crit

Fitxa Tècnica

• Obra: El Crit.
• Autor: Edvard Munch.
• Cronologia: 1893.
• Tècnica: Oli i tremp sobre cartó.
• Estil: Expressionista.
• Tema: Al·legòric.
• Localització: Nasjonalgalleriet, Oslo.

Context

A Alemanya, el gran desenvolupament industrial de finals del segle XIX va produir una gran deshumanització social. El règim que governava era militarista i autoritari. Tot plegat va crear un estat d'ànim tens i angoixant que es reflecteix en la pintura expressionista. Aquesta vol expressar el descontentament social, l'angoixa i la desesperança individual. Tot el que és advers de la vida i la soledat interior es reflecteix en aquestes obres.

Edvard Munch va abandonar la carrera d'enginyeria per dedicar-se a la pintura. La mort de la seva mare i de la seva germana gran va reflectir una actitud desesperançadora en l'obra. A París va conèixer les avantguardes i es va impressionar pel tractament del color.

Elements Plàstics

• Línia: Pinzellada ampla. La línia dominant del quadre és la corba, que dona una sensació de dinamisme i neguit. El dibuix és aparentment descurat i li serveix a Munch per alliberar ànsies. La línia recta i diagonal de la barana posa en evidència el buit de l'espai i la solitud de la figura.
• Color: Colors vermells i blaus al cel, formant un ull amb unes pinzellades de blau. Onada de blau fosc que envolta una illa groga. Munch expressa colors agressius per reforçar la idea d'angoixa. Contrastos forts, com el groc de la cara en el mar blau.
• Llum: Sense informació rellevant.

Composició

• Dues ombres fosques passegen indiferents, donen profunditat al llenç.
• Al centre de la imatge, un personatge estrany sobre un pont, amb les mans al cap i la boca oberta, cridant amb totes les seves forces.
• Fiord noruec al fons i dos vaixells.
• Tots els elements de la natura tenen formes sinuoses, igual que el personatge.
• Les baranes formen una separació entre els dos ambients.
• Compositivament, l'eix central de la pintura és la figura perquè totes les línies semblen convergir cap al cap que crida, el rostre del qual és falsejat com si es tractés d'una caricatura.

Estil

Munch crea un estil personal en el qual accentua l'expressivitat a través de la línia, redueix de manera esquemàtica les figures i fa un ús simbòlic del color. La seva obra va estar molt influïda per Gauguin i Van Gogh gràcies a les seves representacions dels estats d'ànim.

L'estil és postimpressionista i les seves característiques són:

• Intenten representar els problemes socials i col·lectius de la societat en què viuen.
• Reivindiquen també nous temes (eròtics...) perquè busquen la llibertat total de l'individu, expressant també el món interior d'aquest, les seves angoixes, les seves pors...
• Destaca la temàtica de crítica social: condemnen la industrialització per la seva deshumanització i falta de creativitat.
• Tracten amb ironia les classes altes, estudien els personatges del carrer, successos de la vida quotidiana...
• Escenes de la ciutat... Ernst Ludwig Kirchner.

Interpretació

• Originalment es va titular Desesperació.
• "Caminàvem amb dos amics pel passeig, el sol es ponia, de sobte el cel es va tornar roig, jo em vaig parar, cansat em vaig recolzar a la barana, sobre la ciutat i el fiord blau fosc només veia sang i llengües de foc, els meus amics continuaven caminant i jo seguia parat al mateix lloc tremolant de por, i sentia un bram infinit que travessava tota la natura." "Vaig pintar aquest quadre, vaig pintar els núvols com a sang autèntica. Els colors cridaven." - E. Munch.
• Munch volia reflectir als seus quadres els racons més profunds de l'ànima humana. La realitat es transforma per exterioritzar el que es porta a dins.
• El Crit reflecteix el món interior del pintor i també la soledat de l'ésser humà en la societat moderna. Les desgràcies que va patir van marcar la seva vida i el seu art.
• El paisatge del fons, la cala i el pont, se sap que l'escena es va pintar a la ciutat de Nordstrand. A més de la versió exposada a la Galeria Nacional d'Oslo, n'hi ha al voltant de 50 còpies.
• Buscava expressar el seu món individual, ple d'angoixa i sofriment. Es considera un reflex de les pròpies frustracions de l'artista. Munch es va inspirar per pintar el seu personatge central en una mòmia peruana que es va exposar a París.

Paul Cézanne: Els Jugadors de Cartes

Documentació General

• Títol: Els Jugadors de Cartes.
• Autor: Paul Cézanne (Ais de Provença, 1839-1906).
• Cronologia: 1893.
• Tècnica: Oli sobre tela.
• Mides: 47 cm x 57 cm.
• Estil: Postimpressionista.
• Tema: Estil costumista o de gènere.
• Localització: Museu d'Orsay (París).

Paul Cézanne (1839-1906)

• Provindent d'una família benestant, va començar a estudiar art a l'Acadèmia Suïssa de París encoratjat per Émile Zola.
• A París coincideix amb els impressionistes, però el 1877 es retira a la seva ciutat natal.
• S'interessa per l'anàlisi estructural de la pintura.
• És considerat el precursor del Cubisme i antecessor dels fauvistes, dels expressionistes i de l'abstraccionisme.

Elements Plàstics

• Pinzellada solta i amb diferents tonalitats. Es dona importància al color per definir la forma.
• Predominen els colors càlids amb grans contrastos cromàtics. Mostra confrontació.
• La llum no compleix una funció naturalista, configura l'espai i ressalta els contrastos tonals.

Composició

• Dos homes asseguts en una taula.
• L'ampolla marca l'eix compositiu.
• La verticalitat del personatge de l'esquerra contrasta amb la línia horitzontal del fons.
• Triangle imaginari format a partir de les mirades.
• Gran ús de figures geomètriques.

Estil

• Postimpressionista.
• Formes exagerades, ús lliure d'estructures i colors.
• L'estil de Cézanne fa un gran ús de les figures geomètriques.
• Temes de la vida real amb gran expressió i emoció a la pintura.
• El distanciament amb l'Impressionisme crea les avantguardes.

Interpretació: Contingut i Significació

• Partida de cartes entre dues persones pertanyents a la classe obrera.
• L'home de l'esquerra (Alexandre) sembla vell, confiat i experimentat; el de la dreta, jove i insegur.
• Ús de models per a la seva pintura.
• Contrast en els barrets i les cartes.
• Possible representació de la lluita entre Cézanne i el seu pare.

Models i Influències

• Inspiració trobada en clàssics del segle XVII amb Caravaggio o Louis Le Nain.
• També Nicolas Poussin amb els seus quadres de tradició estructural clàssica, la qual va combinar amb el realisme de Courbet.
• Cézanne influeix dràsticament en moviments com el Fauvisme i l'Expressionisme.