Origen i fundació de Roma: Ròmul, Rem i la monarquia

Origen mític de Roma: els descendents troians

L'origen de Roma es remunta a una llegenda que connecta la ciutat amb la mítica guerra de Troia. Segons aquesta tradició, Eneas, príncep troià i fill de la deessa Venus, va liderar un grup de supervivents troians després de la caiguda de la ciutat. Després d'un llarg viatge, Eneas i els seus companys es van assentar a la regió del Laci, a Itàlia, on Eneas va fundar la ciutat de Lavini.

El fill d'Eneas, Iulus, va fundar posteriorment Alba Longa, una ciutat que seria governada durant més de 400 anys pels reis Albans, descendents directes d'Iulus. Aquesta línia successòria va continuar fins al naixement de Ròmul i Rem.

Naixement de Ròmul i Rem: la lloba capitolina

Amuli, un usurpador, va derrocar el seu germà Numitor, rei legítim d'Alba Longa. Per assegurar el seu poder, Amuli va assassinar els descendents masculins de Numitor i va obligar la seva neboda, Rea Sílvia, a convertir-se en verge vestal, assegurant-se així que no tingués descendència. No obstant això, Rea Sílvia va quedar embarassada del déu Mart i va donar a llum dos bessons: Ròmul i Rem. Amuli, furiós, va empresonar Rea Sílvia i va ordenar que els dos infants fossin llençats al riu Tíber.

La cistella on es trobaven els bessons va quedar varada a la riba a causa d'un desbordament del riu. Una lloba els va trobar i els va alletar. Més tard, els pastors Fàustul i Acca Larència els van acollir i els van criar com a fills propis. Els bessons van créixer sense conèixer el seu veritable origen, participant en les activitats pròpies dels pastors. Un dia, uns lladres van acusar injustament Rem de robar les terres de Numitor. El van portar davant d'Amuli per ser castigat, però Numitor el va reconèixer per la seva edat i aparença, i va sospitar que era el seu net.

Ròmul i Rem, assabentats de la seva veritable identitat, van conspirar per venjar-se d'Amuli. Ròmul va atacar el palau mentre Rem organitzava un grup de suport des de la casa de Numitor. Van aconseguir matar Amuli i van restituir el regne al seu avi, Numitor.

Fundació de Roma: disputa i fratricidi

Després de restablir Numitor al tron, els bessons van decidir fundar una nova ciutat al lloc on havien estat trobats i criats. No obstant això, va sorgir una disputa sobre qui havia de ser el rei i quin nom havia de tenir la ciutat. Van decidir recórrer a la voluntat dels déus mitjançant l'observació del vol de les aus. Rem va veure sis voltors, però Ròmul en va veure dotze, i per tant, va ser declarat rei. La fundació de Roma es va establir el 21 d'abril del 753 a.C.

Rem, incapaç d'acceptar la seva derrota, va desafiar Ròmul saltant per sobre del solc sagrat que aquest havia traçat per delimitar la nova ciutat. En un acte de fúria, Ròmul va matar el seu germà, cometent així un fratricidi que marcaria l'inici de la història de Roma.

El rapte de les Sabines i la unió dels pobles

La nova ciutat, Roma, tenia poca població. Ròmul va oferir dret d'asil a desertors, apàtrides i esclaus per augmentar el nombre d'habitants. No obstant això, hi havia una manca de dones. Com que cap poble veí volia casar les seves filles amb els romans, Ròmul va organitzar un engany: el rapte de les Sabines.

Va convidar els pobles veïns, incloent-hi els sabins, a uns jocs atlètics i eqüestres. Durant l'espectacle, els romans van raptar les dones solteres. Els pares de les noies, indignats, van declarar la guerra als romans. Els sabins van aconseguir posar els romans en una situació crítica. Una jove romana va obrir les portes de la ciutat a Titus Taci, rei dels sabins, que va aconseguir sotmetre la ciutat.

Les dones sabines, que ja havien establert llaços amb els seus raptors, van suplicar que s'aturés la lluita, ja que no volien un enfrontament entre els seus pares i els seus marits. Finalment, es va acordar la pau i la unió dels dos regnes, governats conjuntament per Titus Taci i Ròmul.

Estudis sobre l'origen de Roma

Les investigacions arqueològiques situen l'origen de Roma en un conjunt de set turons propers al riu Tíber. El primer nucli urbà es va establir al Turó Palatí al voltant del 753 a.C. La zona era propícia per a la ramaderia, i els primers habitants eren pastors. Al segle VII a.C., els set turons es van unir per formar una ciutat estat. Els inicis de Roma es caracteritzen per la barreja de llatins i sabins, com ho demostra la llegenda del rapte de les Sabines.

La monarquia romana (753-509 a.C.)

Roma va ser governada per set reis durant el període monàrquic: dos llatins, dos sabins i tres etruscs. La monarquia era electiva; el rei era escollit pels patricis (l'aristocràcia romana), amb la participació del poble i del rei anterior.

• 1- Ròmul (753-717 a.C.): Fundador de Roma, va establir la divisió entre patricis i plebeus, el Senat i altres institucions. LLATÍ
• 2- Numa Pompili (716-674 a.C.) SABÍ
• 3- Tul·li Hostili (674-642 a.C.) LLATÍ
• 4- Anc Marci (641-617 a.C.) SABÍ
• 5- Tarquini Prisc (616-578 a.C.) ETRUSC
• 6- Servi Tul·li (578-534 a.C.) ETRUSC
• 7- Tarquini el Superb (534-509 a.C.) ETRUSC: Va ser expulsat després de la violació de Lucrècia, una noble romana, per part del seu fill, Tarquini el Jove. Aquest fet va provocar la instauració de la República, dominada per les famílies patrícies.

Els etruscs van ser considerats tirans i usurpadors, ja que van prendre el poder per la força.