Ara Pacis: Altar de la Pau Romana d'August

Ara Pacis Augustae

Context

L’emperador August va deixar un escrit, a manera de testament espiritual, perquè fos gravat en bronze a la seva tomba. Segons aquest text, conegut amb el títol de Res Gestae Divi Augusti, l’any 13 a.C. el Senat de Roma va decidir erigir un monument al Camp de Mart per commemorar la Pax Romana, aconseguida amb les campanyes victorioses a Hispània i a la Gàl·lia. L’altar fou consagrat l’any 9 a.C.

L’any 1902, l’arqueòleg austríac Petersen va ser autoritzat a excavar sota el Palazzo di Fiano, antiga ubicació de l’altar, i va recuperar-ne part dels relleus. L’any 1938, l’altar fou reconstruït. L’any 2006, l’arquitecte Richard Meier va dissenyar un edifici per protegir el monument de la contaminació urbana.

Descripció formal

L’Ara Pacis és un monument de planta rectangular, sense sostre, que envolta i protegeix un altar central. El monument té dues entrades; la principal, que s’aixeca sobre un podi amb escales, està orientada a l’oest i era la que utilitzava el sacerdot que oficiava el ritual del sacrifici; per l’altra porta, orientada a l’est, eren introduïts al recinte sagrat els animals que havien de ser sacrificats. L’altar, que ocupa l’espai central, està situat damunt un pedestal esglaonat.

La cara exterior de l’estructura que envolta l’altar està totalment coberta de relleus escultòrics. Una cinta de sanefes geomètriques la divideix longitudinalment en dues franges. La franja inferior està decorada amb fulles d’acant, mentre que a la superior s’hi representen escenes mitològiques i històriques relacionades amb l’emperador August, artífex de la pau romana. Als cantons i a banda i banda de les portes, les franges longitudinals estan delimitades verticalment per pilastres de capitell corinti.

La cara interior de l’estructura que encercla l’altar presenta, a la franja superior, una decoració amb bucranis, és a dir, cranis de bou en perspectiva frontal, de les banyes dels quals pengen garlandes de flors i fruites.

És remarcable la combinació de l’alt relleu amb el relleu mitjà i el baix relleu, amb la qual s’aconsegueix una extraordinària sensació de profunditat. Alhora, el fet de donar més volum a les figures en primer terme remarca la importància dels personatges. La posició de les figures i els plecs de les túniques aporten a la composició una gran mobilitat tot i el predomini de les línies verticals. També cal destacar el realisme dels rostres, que individualitza els personatges, i el detallisme de tots els elements.

Temàtica

Els relleus de l’Ara Pacis exalcen la figura d’August, el primer emperador de Roma. El títol d’August és un adjectiu encomiàstic que significa “sublim” i que va ser atorgat a Octavi pel Senat l’any 27 a.C.

L’atribució d’aquest títol venia a ser una afirmació de la noblesa del llinatge de l’emperador, a qui les lloances dels poetes vinculaven amb Enees, fill de Venus i heroi de Troia, i amb la nissaga dels fundadors de Roma, els bessons Ròmul i Rem.

Aquesta condició, que serví de fonament a la divinització d’August, està present en el programa iconogràfic de l’Ara Pacis. Així, als quatre relleus de les façanes d’accés al recinte s’hi representen personatges mitològics que es volen vincular amb la biografia de l’emperador. A la façana oest, a l’esquerra, hi ha Mart, el déu de la guerra, i la lloba capitolina, que alleta Ròmul i Rem; a la dreta, Enees, les faccions del qual es conformen amb les d’August, fa un sacrifici ritual. A la façana est hi ha representat Tellus, deessa de la Terra, flanquejada per dues nimfes aquàtiques; alguns investigadors, però, opinen que no es tracta de Tellus, sinó de la Pau o de Venus.

Als laterals s’hi representa la processó celebrada a Roma el 4 de juliol de l’any 13 a.C. per iniciativa del Senat per commemorar la Pax Romana.