El Palau de la Música Catalana: Una Joia del Modernisme

Façana

Exterior

La façana del Palau de la Música Catalana està coberta de maons i ceràmica de colors. La contundència exterior esdevé transparència a l'interior, no només en la llum, sinó també en l'estructura. L'edifici s'aixeca sobre un xamfrà, un espai força reduït per admirar la riquesa ornamental. Es diferencien dues façanes: la façana principal, que dóna accés a l'auditori, i l'altra que duu al local de l'Orfeó i la sala d'assaig. Ambdues són ben diferents.

En el xamfrà trobem, en el punt més alt, una petita cúpula amb mosaics. Un d'aquests mosaics té forma de medalló i mostra el nom del Palau i la senyera. Sobre el pentagrama, hi ha un grup escultòric de Miquel Blay, "Al·legoria de la cançó", i unes robustes columnes que formen els grans arcs d'accés.

La façana principal s'eleva sobre arcades de dentat gòtic que s'aguanten sobre robustes columnes que formen els grans arcs d'accés. A la façana s'endevinen els tres pisos interiors. Els materials visibles de la façana són rajoles, ceràmica, pedra, ciment, vidre i ferro.

En els mosaics, apareixen representades les cantaires de l'Orfeó Català, i les muntanyes de Montserrat al fons. També hi ha el bust de tres músics: Palestrina, Bach i Beethoven. Una balconada amb columnes recobertes de ceràmica envolta tot l'edifici. Totes les columnes estan decorades amb delicats mosaics amb temes florals. La rosa és la flor protagonista, tant en la decoració interior com en l'exterior.

Interior

L'interior està ricament decorat amb ceràmica, vidres de colors i una rica policromia. La decoració és important i arriba a tots els racons de l'edifici amb un marcat horror vacui. La planta baixa consta de dos pisos amb la platea, les llotges, una sala de descans i amfiteatre, i el tercer pis sobre el sostre de la sala d'audicions.

Auditori

L'espectacularitat de l'edifici recau en el seu auditori, concebut com una gran capsa de vidre. Les llotges no tenen la separació tradicional i aconsegueixen una gran unitat d'espai. Té una capacitat per a 2.200 espectadors i una acústica excepcional. La decoració té forts records gòtics. El sostre està format per revoltons de maó i bigues de ferro, i hi ha una cúpula invertida amb vidres de colors envoltada de roses.

L'escenari està delimitat per dos grups escultòrics de Pau Gargalló: 1. "Les flors de maig", inspirat en la música popular d'Anselm Clavé. 2. "La cavalcada de les valquíries", inspirat en la música intel·lectual de Beethoven i les muses de la música (18 dones).

Estil

L'estil del Palau de la Música Catalana és un antecedent del racionalisme. En les seves obres, trobem una concepció global de l'edifici, amb l'espai interior i els plans perfectament definits. Domènech i Montaner va utilitzar materials i tècniques innovadores, i va treballar a Barcelona a l'ombra de Gaudí. Les obres de joventut van mostrar una clara preferència pel maó i els ornaments de ceràmica. La seva primera obra madura és el cafè restaurant de l'Exposició Universal de 1888 del Parc de la Ciutadella. Altres obres importants són la Casa Lleó Morera, l'Hospital de Sant Pau i el Palau de la Música Catalana. Aquest últim és un autèntic manifest del modernisme i de l'orgull nacionalista de l'època. Els principals artistes del moment hi van col·laborar en les seves escultures, mosaics, pintures i vidrieres. Domènech i Montaner combina la tradició constructiva catalana amb la modernista, present amb l'estructura de ferro i vidre, i la concepció unitària de l'auditori que integra el públic i els intèrprets en un sol espai, com l'Auditorium de Chicago de Louis Sullivan. En aquesta obra, utilitza elements d'heràldica com a elements ornamentals, ja que era un estudiós del període medieval.