Panorama del Teatre i Assaig Català: Belbel, Benet i Jornet, Fuster i Mira

Característiques de l'Escriptura Teatral Actual

A partir del 75 i durant deu anys, la funció de l'autor teatral perd importància davant de la construcció espectacular col·lectiva. El teatre li llevava importància al text i li la donava a l'espectacle: els protagonistes eren ara els directors, l'expressió corporal i la imatge, i les tècniques de treball col·lectiu. Grups consolidats: Els Joglars, Comediants, Dagoll-Dagom, La Cubana, La Fura dels Baus. A finals del 80 el panorama canvia i sorgeixen nous dramaturgs com Benet i Jornet, Rodolf Sirera, Sergi Belbel, Jordi Galceran, Lluïsa Cunillé. Autors com Sergi Belbel o Lluís-Anton Baulenas escriuen i alhora dirigeixen. Sergi Belbel (1963) és l'autor viu més representat a Europa; una bona part de la seva obra reflecteix la violència oculta en les nostres actituds i accions quotidianes. Les seves obres combinen arguments quotidians amb una barreja de drama i humor.

Obra Teatral i Audiovisual de Josep Maria Benet i Jornet

Josep Maria Benet i Jornet (Barcelona, 1940) suposa l'alternativa catalana al “culebrón” llatinoamericà, lacrimogen i barroer, que pul·lula per les televisions comercials espanyoles. A Benet i Jornet, dramaturg i professor de gran prestigi, devem el guió d'esplèndides sèries televisives de ficció com “Poble Nou”, “Nissaga de poder”, “El cor de la ciutat”, emeses per Televisió de Catalunya. El teatre de Benet i Jornet presenta les fases següents:

• Realisme social: ha descrit com ningú el món del proletariat i de la petita burgesia urbana.
• Cicle de Drudània: descriu la situació de la nostra cultura a les acaballes del franquisme.
• Retorn al realisme: ressaltant la dificultat de comunicació entre les persones.

Benet reflexiona en les seves obres sobre el fet teatral, l'enfrontament entre l'individu i la col·lectivitat, la rutina i la misèria de la vida quotidiana.

Repercussió de l'Assaig de Joan Fuster

La producció literària de Joan Fuster en els seus assaigs va donar carta de naturalització a la prosa d'idees i va abandonar la dedicació tradicional de la nostra literatura als versos. A més, la influència de Nosaltres, els valencians, des que es va publicar el 1962, ha estat profunda en la societat valenciana. En aquest llibre, l'examen de consciència característic de l'assaig fusterià es va convertir en una interrogació radical sobre els valencians com a col·lectivitat. El resultat d'aquest examen constatava un país provincià i despersonalitzat, que no té consciència de ser-ho i que prefereix viure del tòpic en comptes de plantejar-se la seva realitat. Aquesta obra va actuar com un catalitzador sobre un grup de joves, generalment universitaris, i va obrir pas a una acció cada vegada més decidida per a fer desaparèixer el provincianisme i construir una cultura nacional i moderna al País Valencià.

Reflexions de Joan Francesc Mira sobre la Realitat Contemporània

Joan Francesc Mira és autor d'una producció assagística constituïda per articles publicats en diaris i publicacions periòdiques. Els articles solen partir d'una anècdota de la vida quotidiana, adreçats al lector comú i redactats amb un llenguatge no especialitzat o acadèmic, però literari. Temes com el nacionalisme, la relació entre la cultura i el poder, la creació i evolució de les identitats i dels símbols que les formen, la importància de les llengües per a crear “consciència col·lectiva” i la possibilitat de manipular tots aquests elements en benefici d'interessos molt concrets ocupen una part considerable dels treballs de Mira. Una de les grans virtuts de Mira és demostrar, sempre amb un bon punt d'escepticisme, que la problemàtica tan peculiar que valencians i catalans tenim al voltant de la nostra condició nacional no és tan diferent de les que pateixen molts altres pobles del món.