Panorama de la Narrativa i Poesia Catalana: 1970-Actualitat

Narrativa (1970-Actualitat)

Els novel·listes que es donaren a conèixer al començament dels setanta compartien la consciència general de la crisi dels models novel·lístics, cosa que els va fer decantar per l’experimentalisme narratiu. Moltes de les novel·les d’aquesta generació tenen un caràcter de crònica generacional i se centren en el tema de la fugida com a reacció contra la situació claustrofòbica que es vivia en l’entorn familiar i sociopolític de la dictadura franquista.

Des de la primeria dels vuitanta, la novel·la de gènere —la novel·la policíaca, l’eròtica, la de ciència-ficció i la històrica— ha estat molt practicada pels escriptors, que l’han considerada un mitjà per a arribar a un públic més ampli.

Una altra línia important de la narrativa està representada per Quim Monzó i altres autors. Amb tocs d’humor que no amaguen un cert sentit tràgic de l’existència, han produït una literatura que mostra la desorientació ideològica de la nova societat postfranquista.

Poesia (Postfranquisme-1970)

Dècades 40 i 50

• Poesia culta: Amb Carles Riba com a referent, seguia la tradició postsimbolista i el rigor en l’ús de la llengua.
• Poesia avantguardista: Amb Foix com a referència, buscava la ruptura formal i l’experimentalisme.

Dècada de 60

Poesia realista: Establia un compromís polític contra la dictadura. Destaquen les obres de Pere Quart i Salvador Espriu.

Dècada de 70

Literatura reivindicativa: Joan Brossa i Foix com a referents, influenciant les promocions més joves. Practicaven la poesia com una activitat autònoma i es decantaven per l'experimentalisme o simbolisme.

Més tard

Apareix poesia espiritual com la de Joan Navarro. Pérez Montaner, influenciat per aquesta i la literatura realista, utilitza aquestes tendències juntament amb recursos expressius directes en les seues obres.

Concloent, en aquest període hi ha una gran diversitat de tendències poètiques, des de l’experimentalisme al realisme.