Panorama de la Poesia Catalana Contemporània

Estellés

Evoca l'amor com la força bàsica que mou les persones i ho fa de manera plena i terrenal. El poble, el país i la història - destacable el compromís amb la classe treballadora i amb la seua terra (mural del País Valencià, 27 llibres que ofereixen una panoràmica del paisatge, cultura i la història dels valencians). Llibre de Meravelles. Mort: tema clau amb dues interpretacions, mort personificada amb la qual dialoga i les morts doloroses. Estil: 2 components, llengua col·loquial que incorpora amb naturalitat i acosta els poemes i llengua literària, tradició medieval i la influència d'Ausiàs March.

Espriu

Poesia té una vessant lírica i altra més cívica. 1. Reflexiona en clau filosòfica al voltant de temes com la mort i 2. S'interessa per la història i la identitat. Seua obra entorn al mite de Sinera. Metàfora d'un món on es projecta l'ombra de la guerra i mort de manera desolada i mordaç. Obra Mrs Death mostra persones manipulades per algú que les aboca a la mort i en algunes composicions es considera un individu obligat a preservar la llengua i cultura del seu poble. Anys 60 pren valor la dimensió cívica. La pell de brau crit de llibertat, justícia i tolerància. Simbologia pell - silueta península sotmesa al mateix patiment del bou. Bou - víctimes de guerra i intolerància, cavall desbocat. Llibre de Sinera més esperançat.

Poesia Actual

A partir dels anys 70 poesia recupera l'elaboració formal. 2 tendències: 1. Cerca musicalitat i aspectes formals i 2. Prefereix visió més ètica i estètica. Els miralls de Pere Gimferrer i poesia rasa de Joan Brossa. Se centra en retòrica i en bellesa més que en el missatge, discurs autotom que passa a suggerir a ser imaginativa i ambigua. Miquel Martí i Pol, Maria Mercè Marçal. 80 - es manté la poesia dels 70 i mostren una gran diversitat d'afiliacions i estils, trets definidors: 1. Eclecticisme, integració de totes les tendències poètiques anteriors, 3 línies: tradició realista però predomina una poesia intensa, volen suggerir i evocar emocions, Lluís Alpera. Recupera les formes retòriques i mètriques clàssiques i tradicionals. Importa més forma que contingut. Josep Piera, Marc Granell, experimentació, reprèn les avantguardes de principis del segle XX i hi afegeix noves tendències culturals, Joan Brossa. 2. El poeta escriu per a formular les seues vivències i reflexions, conceben la poesia com a expressió de la pròpia intimitat. 3. El llenguatge ric, suggeridor, metafòric, abstracte, s'hi incorporen innovacions tècniques. Poesia deriva a l'autobiografia i la intimitat.

Miquel Martí i Pol

La seua poesia és d'arrel autobiogràfica, transcendeix de la realitat de l'àmbit de la seua malaltia i del temps històric concret i crea un paisatge interioritzat, que transmet serenitat. Temes: amor, desig i mort. Obra inicial té influència del realisme i relació amb el seu treball en una fàbrica tèxtil. El fugitiu, el poble, la fàbrica, parlen de l'experiència col·lectiva i fan evident un fort compromís social. 70 temàtica deriva a l'amor i l'erotisme amb l'estimada Marta que li atorga el reconeixement popular. En conjunt l'obra és una reivindicació de la vida.

Joan Francesc Mira

Un dels assagistes més importants, seua obra és molt completa ja que ha fet contribucions a tots els àmbits amb novel·les i reculls de cartes i una recent biografia que es situa entre l'assaig i la novel·la. El tranvia groc on evoca la seua infantesa a València. En el camp de l'assaig practica la manera de Fuster des de la subjectivitat, però amb rigor i consciència de persona que ha d'orientar i ajudar a pensar lliurement. Totes les setmanes publica articles a la revista El Temps. En el seu llibre es tracten temes com la identitat valenciana. Per a Mira els valencians no tenim consciència de la nostra identitat social i cultural i aposta per consolidar aquesta.

Joan Fuster

Obra molt extensa i va servir d'influència als poetes posteriors o joves. Va col·laborar durant la postguerra amb revistes de l'exili i va prendre consciència del gènere i va reivindicar l'assaig mitjançant la subjectivitat. L'argumentació intel·lectual on analitza els arguments dels altres amb un estil persuasiu i convincent que es caracteritza per la ironia i l'escepticisme i l'humanisme. Assaig divulgatiu: ofereix una reflexió de la identitat dels valencians. Nosaltres, els valencians i deliberatiu: amb heterogènies on destaca Diccionari per a ociosos.