El Panteó de Roma: Història, arquitectura i significat

Panteó de Roma

- Context:

La construcció inicial del Panteó la va dur a terme, l’any 27 a.C., Agripa, un general i polític romà que va arribar a ser ministre i gendre de l’emperador August. L’any 80 un incendi va destruir el temple gairebé del tot; va ser restaurat per Domicià i reconstruït per Adrià entre el 118-128. Tot i que no se sap del cert, l’arquitecte de la reconstrucció potser fou Apol·lodor de Damasc. La cúpula gegantina del Panteó és l’obra més reeixida de l’enginyeria romana, perquè és un gran repte que porta al límit la resistència dels materials.

- Descripció formal:

L’edifici s’obre a la plaça a través d’una pronaos o pòrtic octàstil amb quatre parells de columnes d’ordre corinti monolítiques de granit, que sostenen un entaulament llis, amb la inscripció del temple d’Agripa, coronat per un frontó triangular.

Darrere d’aquest enorme pòrtic s’aixeca el cos de transició que s’acobla al tampor que sosté la cúpula hemisfèrica de la cel·la. Sense el revestiment de marbre, el tambor mostra la tècnica de construcció romana a base de morter i maó. Sobre el tambor s’aixeca la cúpula coronada per un òcul de gairebé 9 metres de diàmetre que serveix alhora per a la il·luminació i ventilació.

Les línies d’imposta delimiten tres pisos d’arcs de maó, la funció de descàrrega dels quals reverteix en els contraforts integrats al mur que al seu torn, distribueixen el pes dels vuit pilars interns repartits per la planta de la cel·la. S’accedeix a la cel·la a través d’unes portes de bronze gegantines, flanquejades per dos nínxols o concavitats que tanquen les naus laterals.

La cel·la és un espai circular amb un mur obert a diverses capelles i fornícules intercalades, i un àtic amb finestres cobertes amb gelosies sobre el qual descansa la cúpula, que, amb una altura de 43 metres, dóna grandiositat a l’espai gràcies als cassetons, que es van empetitint a mesura que s’apropen a l’òcul zenital.

- Entorn i integració urbanística:

En origen, el Panteó havia d’estar envoltat d’una plaça porticada que només hauria permès veure el pòrtic d’entrada, però aquest projecte mai no es va dur a terme. Situat al cor de la Roma actual, la seva integració al entorn urbanístic és total malgrat les seves dimensions, perquè no supera l’altura dels edificis contigus i les seves proporcions s’adeqüen perfectament a l’espai de la plaça que l’acull.

- Funció, contingut i significat:

El Panteó era un temple dedicat a tots els déus de l’Olimp, tal com es deriva del significat del seu nom en grec: pan és “tot” i theos és “déu”. L’interior era una representació de la cosmologia romana. Els set absis estaven consagrats a les set divinitats celestes (Sol, Lluna, Mercuri, Venus, Mart, Júpiter i Saturn), i la gran cúpula simbolitzava la volta celeste que, segons els romans, cobria la Terra a manera de cúpula. L’òcul central és la representació del Sol.

Concebut per ser un espai d’unió entre l’home i la divinitat, l’emperador Adrià també el va utilitzar com a tribunal públic. EL 609, el papa Bonifaci IV el va consagrar com a església (santa Maria dels Màrtirs) i al segle XVII l’escultor italià Bernini en va aprofitar el bronze que revestia la cúpula per fer el baldaquí de Sant Pere del Vaticà.