Paradigma conflictivista

La subjectivista centra la seva atenció en l’estudi de la reputació i del prestigi socials. La funcionalista justifica l’estratificació social en la mesura que és d’utilitat social, ja que és Una forma d’ordenar els grups socials (La conflictivista, que és la que més seguidors ha tingut, sobretot en els anys seixanta, cerca Solucions congruents dins de l’estructura de les societats desenvolupades, aplica categories obertes al concepte de classe social. Els Qui la defensen defugen la idea de l’estratificació social com un concepte d’estructura Estàtica i proposen un concepte de classe social dinàmic, que aplegui també la idea de Procés, de canvi.

r mobilitat social, entenem el canvi social d’algun individu o grup, ascendint o davallant, En la jerarquia dels estrats. Mobilitat horitzontal. Es tracta d’un desplaçament lateral i consisteix en el canvi d’estatus, Però dins el mateix nivell: quan un metge és nomenat director de l’hospital. Mobilitat vertical. És un canvi d’estatus i implica ascens o descens, és a dir, canvi en l’ordre Jeràrquic. Hi ha mobilitat contínua quan es puja o es baixa en el mateix camp professional.  Pot ser: (a) discreta, Quan hi ha un salt brusc,  o (b) intergeneracional, Que té més rellevància col·lectiva, perquè és la mobilitat que permet adquirir estatus que Eren privilegi de determinades classes. Si la mobilitat és possible, fluida i no representa traumes socials, aleshores tenim el que S’anomena una societat oberta. En aquest tipus de societat, els canvis són freqüents i les estructures Varien en poc temps; en canvi, en les societats tancades, hi ha una estructura rígida, on el canvi és Gairebé impossible, ja que es tracta de societats de castes, tancades en si mateixes