El Partenó: Anàlisi Arquitectònica, Funció i Significat Històric
Clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en catalán con un tamaño de 2,76 KB
Anàlisi formal del Partenó
Mur isòdom i sistema arquitravat. Teulada a dues aigües.
Ordre dòric, octàstil, perípter (17 columnes als costats), anfipròstil.
Pronàos, nàos o cel·la i epistòdomos. Pronàos i epistòdomos són hexàstils.
Columnes dòriques amb èntasi.
Hi ha correccions òptiques: curvatura del krepis i entaulament, èntasi, intercolumnis de diferent mesura, columnes dels extrems una mica més grosses.
Els frisos i frontons ricament decorats amb relleus. Al frontó de davant, el naixement de Venus del cap de Zeus i al posterior, la victòria de la deessa sobre Posidó per protegir Atenes. Hi ha grups escultòrics de gran valor: deesses del frontó per la perfecció anatòmica i el perfecte acabat dels plecs dels vestits; al fris interior, la processó de les Panatenees i a les metopes, les lluites de Troia i de guerrers contra centaures.
Hi havia policromia. Els triglifs eren blancs i blaus. El fons dels frisos i metopes era vermell i el del frontó blau brillant. En les figures es pintaven els ulls i els cabells.
Els relleus surten més de dalt per compensar la visió des de baix.
Predomina l’horitzontalitat però hi ha un equilibri. Escala humana.
Hi ha una adaptació al marc geogràfic, ocupa el lloc més elevat. No està al centre sinó al lloc que més imposa la seva visió degut al recorregut litúrgic de les Panatenees quan entraven a l’Acròpolis.
A l’interior (nàos) l’escultura d'Atenea (Fídies) recoberta d’or i marfil envoltada d’una columnata doble (una sobre l’altra) estava sobre un petit estany que reduïa els efectes d’obscuritat de la sala.
Té algunes coses jòniques (columnes interiors i de l’opistòdomos, fris decorat).
Significat i funció del Partenó
Pèricles va ser el governant que va decidir la reconstrucció perquè havia estat destruït pels perses.
No és un lloc d’adoració. Té una significació fonamentalment externa.
El Partenó significa una ofrena a Atenea, deessa de la guerra i la saviesa, protectora de la ciutat, realitzada per homes lliures agraïts pels èxits navals i comercials.
Una gran porta il·luminava l’interior de manera que el sol ixent donés directament sobre la divinitat el dia del seu aniversari d’aquesta.
Significa també la supremacia d’Atenes. Tot el conjunt de l’Acròpolis dóna sensació de poder.
S’ha de tenir en compte que Atenes tenia al voltant de 40.000 habitants (ciutat relativament petita i de recursos escassos comparada amb Egipte o Mesopotàmia) i encara que es van utilitzar recursos de la Lliga de Delos, el Partenó i tota l’Acròpolis són una obra meravellosa i grandiosa fruit de l’esforç d’un poble amb uns ideals molt alts.