Percepció i sensació: del llindar mínim a la constància perceptiva

El llindar mínim:

És la intensitat més baixa que es necessita perquè un estímul sigui capaç d'excitar un receptor sensorial.

El llindar màxim:

És aquella intensitat de l'estímul a partir de la qual l'augment d'intensitat no comporta un augment de sensació.

El llindar diferencial:

És la diferència mínima que una persona pot diferenciar entre dos estímuls. Això va ser descobert per Ernest Weber que va formular la llei: "El llindar diferencial no és una magnitud constant, sinó una proporció constant de l'estímul". (t1)

Percepció

És un procés en el qual el paper de l'individu és molt més actiu que en la sensació. No es limita a rebre estímuls sinó que també els interpreta.

Il·lusions perceptives:

En un concert la veu surt dels altaveus encara que creiem que surt de la boca. Quan diversos sentits intervenen en una il·lusió perceptiva es produeix una captura visual: Com per exemple, els cinemes 3D o 6D on tota l'adrenalina se'n va en tancar els ulls.

Percepció de la forma:

Figura-fons: Les imatges visuals són, en realitat, figures que destaquen sobre un fons. Proximitat: Davant d'estímuls semblants ajudem a agrupar els propers, de manera que formen una figura. Semblança: Agrupem les figures que són semblants entre elles. Continuïtat: Percebem els elements com a continus millor que com a discontinus. Tancament: Si una figura té forats, la tanquem per fer una figura completa.

Percepció de la profunditat:

És la visió dels objectes en tres dimensions el que ens permet calcular les distàncies. Disparitat retinal: Els dos ulls no veuen exactament igual, però el conjunt és el que ens fa apreciar millor la profunditat. Volum relatiu: Si suposem que dos objectes són més o menys iguals de volum, el que veiem com a més petit el percebem com a més allunyat. Superposició parcial: Si un objecte en cobreix parcialment un altre, el percebem com a més proper. Variació de la textura: A mesura que la textura es fa més indiferenciada, percebem que la distància augmenta. Perspectiva lineal: La convergència de línies paral·leles es percep com a distància.

Constància perceptiva:

Permet veure un objecte com a invariable. Els aspectes més bàsics són la forma i el volum. No només tenim organització perceptiva sinó que interpretem allò que percebem

Interpretació perceptiva:

Les nostres experiències ens poden proporcionar un conjunt perceptiu. És a dir, certa predisposició mental a percebre unes o altres coses o a fer-ho de diferents maneres.

Percepció extrasensorial:

Estudia fenòmens com la predicció del futur, la lectura de la ment… Hi ha gent que compara negar això amb quan a l'edat mitjana negaven els coneixements científics.

Adaptació sensorial, visió, audició, dolor, gust, limitació sensorial, la gestalt "el tot no és igual a les sumes de les parts"

Posició i moviment del cos:

Tenim molts sensors de posició per tot el cos. El sentit de posició i moviment s'anomena cenestèsia.