La pèrdua de les províncies d'ultramar i el catalanisme polític a la Restauració

Clasificado en Matemáticas

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,97 KB

1.5// LA PÈRDUA DE LES PROVÍNCIES D'ULTRAMAR:

Alfons XII és anomenat el rei pacificador perquè acaba amb les guerres de Cuba amb la pau de Zanjón de 1878. Tot i això, el clima de tensió continua. Al 1895, José Martí arrenca un moviment d'independència que acaba introduint els EUA a l'illa; però amb l'explosió de Maine, comença una guerra hispano-americana al 1898. Els interessos dels EUA a l'illa s'expliquen per la doctrina Monroe. La guerra va ser breu, i la premsa va jugar un paper decisiu. Amb la firma del tractat de París, Espanya perd Cuba, Puerto Rico, Filipines i Guam, a canvi de 20 milions de dòlars i desencadena tota una sèrie de conseqüències; en primer lloc, tenim l'aparició d'un grup d'escriptors coneguts com la generació del 98 que tracten dels problemes d'Espanya que s'ha transformat en una potència de 3a categoria, i de les seves possibles solucions. Autors com Unamuno. En segon lloc, l'actitud de l'exèrcit canvia i volen més inversions i intervenir en política. En tercer lloc, l'àmbit econòmic es beneficia de la pau de París i de les repatriacions de capital. Tot i això, trobem tensions com el tancament de caixes. I finalment, hi havia diferents moviments reformistes com el Regeneracionisme, de Costa, i el nacionalisme vasc i el catalanisme polític, que volien canviar l'estructura d'Espanya.

1.6// EL CATALANISME POLÍTIC:

Es tracta d'un moviment polític i cultural de tipus transversal que tenia com a projecte liderar Espanya des de Barcelona, a l'ombra del modernisme. Els motius que expliquen la seva aparició són culturals, econòmics i humans. En primer lloc, es desenvolupa durant la renaixença amb reivindicacions culturals i històriques. En segon lloc, la capital industrial demana pes polític i finalment, persones d'idees molt diferents desenvolupen un projecte comú.

1.6.B// TIPUS DE CATALANISME:

Dintre del catalanisme podem diferenciar entre el Catalanisme Progresista i el Conservador. En el primer destaca la figura de Valentí Almirall que escriu Lo Catalanisme i participa en la redacció del memorial de Greuges, defensant un catalanisme republicà però possibilista amb la monarquia i que fuig del catalanisme. D'altra banda, tenim el Catalanisme conservador que es divideix en dos grups: el primer liderat pel Bisbe de Vic, Torras i Bages, que va escriure La tradició catalana defensant un catalanisme català i antiliberal. A més, trobem un altre grup conservador de tipus cultural amb èxits a les universitats, liderat per Verdaguer, que plantejava la possibilitat d'independitzar-se en el futur.

CONTEXT HISTÒRIC:

Fa referència a la primera etapa de la Restauració que va tenir lloc durant l'última part del segle XIX. En aquesta destaca la figura de Cánovas i el seu bipartidisme amb Sagasta, així com Alfons XII, el caciquisme i l'aparició del moviment obrer, la pèrdua de Cuba i l'aparició del catalanisme.

Entradas relacionadas: