Pere el Cerimoniós: Regnat, Cultura i Crònica d'un Rei
Clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,19 KB
Pere el Cerimoniós: Un Rei entre la Història i la Cultura
El rei Pere II el Cerimoniós va néixer el 1309, va ser coronat el 1336 i va regnar fins a la seva mort el 1387 (segle XIV). La Corona d’Aragó va ampliar els seus territoris amb la integració de Mallorca. Pere III admirava Jaume I i una de les seves obsessions era reincorporar Mallorca a la Corona (a la batalla de Llucmajor, Pere III va vèncer Jaume III) i la conquesta de l’Alguer, que s’havia separat a la mort de Jaume I i de Pere II/ Pere III. Va promoure un intens moviment cultural que reflectia la seva personalitat i va ser un gran organitzador: va ordenar l’arxiu reial i va crear un cos de copistes i traductors, i és a través d’aquestes traduccions que va introduir l'humanisme a la Corona d’Aragó.
Un Rei i una Passió: La Veritat Històrica
La passió més gran de Pere II va ser la història, entesa com a lliçó per a prínceps i nobles. Va voler evocar la història a través de l’estricte testimoniatge dels documents oficials quan es tractava dels fets passats no presenciats personalment. La crònica va ser redactada per iniciativa seva i explica els fets del seu regnat. Volia aconseguir dos propòsits: afermar la monarquia, prestigiar-la davant la burgesia i el poble, i deixar una obra que justifiqués la seva actuació com a rei.
Un Rei Escriptor: Admirador de Jaume I
Admirador de Jaume I, Pere III rellegia el Llibre dels fets. La seva crònica comença amb el seu naixement i arriba fins al 1282. El més important és la reincorporació del regne de Mallorca i els comtats de Rosselló i Cerdanya, i la guerra de la Unió contra la noblesa aragonesa rebel. El rei va dirigir-ne la redacció fins i tot en els més petits detalls. La font bàsica són els documents de la Cancelleria. Aquesta font i el fet que la redactessin els secretaris podrien haver fet que aquesta crònica es convertís en un simple dietari, però les intervencions del monarca la van fer més personalitzada. La prosa sovint és seca, acurada i perfeccionista, i reflecteix sobretot el caràcter del Cerimoniós, ferreny i terrible. La crònica era més objectiva i més avorrida que la de Jaume I.