La Plaça del Diamant: Anàlisi i Context

Veu Narrativa

En "La Plaça del Diamant", la narradora és Natàlia, amb un punt de vista intern fix (narrat en 1a persona). La història es presenta com un monòleg autobiogràfic, amb un enfocament en la seua pròpia vida com a Colometa. La narrativa és introspectiva (es centra en el estats d'ànim), amb un ordre cronològic i un desig d'autojustificació de la narradora. S'utilitza el monòleg interior per mostrar els pensaments del personatge i complicitat amb el lector. La veu narrativa és col·loquial, amb frases curtes i l'ús freqüent d'expressions fetes. Hi ha una combinació d'estil directe i indirecte per a la conversa dels personatges. L'autora busca un llenguatge àgil, còmic i metafòric quan parla de les visions i sensacions del personatge per contrastar amb la duresa del contingut. VERBS: passat amb referències presents

Model de Narrativa

Aquesta obra de Mercè Rodoreda es pot classificar com una novel·la psicològica. La plaça del Diamant aposta per l’exploració de la realitat interior, pel món psíquic dels personatges, la utilització del discurs indirecte lliure i el monòleg interior, en oposició a una novel·la realista que se centra, sobretot en la representació del món exterior i la conducta dels personatges. És novel·la psicològica centrada en un personatge femení. Aquesta figura, empesa per l’inexorable pas del temps i per les circumstàncies històriques, semblantment al microcosmos on viu ben arrelada; la guerra representarà la presa de consciència i, posteriorment, la destrucció del seu món i la postguerra una existència exempta de vitalitat i marcada per la marginació. Representa els pensaments de la protagonista en un monòleg interior amb la intenció de causar una mena d'impacte o promoure una reflexió. Simbolisme (realitat interior personatges) i surrealisme (imatges i vivències no reals, desitjades). Recorre metàfora e imaginació.

Evolució Narrativa

Exploració temes socials i personals: Molts autors catalans han continuat explorant temes relacionats amb la identitat, la memòria històrica, i altres qüestions socials i personals d'interès.

Experimentació formal: Hi ha una tendència a la experimentació amb la forma narrativa, incloent l'ús d'estructures no lineals, múltiples punts de vista i altres tècniques més complexes.

Presència de la tradició literària: Molts escriptors catalans continuen mantenint una relació dialèctica amb la tradició literària, referenciant i reinterpretant obres i temes clàssics en els seus treballs.

Enfocament en la llengua i la identitat: Donada la importància de la llengua catalana com a vehicle d'expressió cultural, molts autors posen èmfasi en l'ús creatiu de la llengua i en la reflexió sobre la identitat catalana en els seus escrits.

Internacionalització: Amb l'augment de la traducció i la circulació internacional de la literatura catalana, alguns autors s'han obert a influències internacionals i han explorat temes més universals.

Context Històric i Cultural

"La Plaça del Diamant" de Mercè Rodoreda es va escriure i publicar durant els anys de la postguerra espanyola, en un context històric i cultural marcat per les conseqüències de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) i la dictadura franquista. L'obra va ser publicada per primera vegada el 1962, però la seva escriptura es remunta a la dècada anterior. Durant aquest període, Espanya es trobava sota el règim autoritari de Franco, caracteritzat per la censura i la repressió política i cultural. La literatura, com altres formes d'expressió artística, va ser sotmesa a un fort control i els escriptors es veien obligats a adaptar-se a les restriccions del règim o a buscar formes d'expressió simbòliques per a transmetre les seues idees. LPDD, malgrat haver de sotmetre's a la censura i les restriccions del moment, va aconseguir capturar l'essència de l'experiència humana durant aquests temps tumultuosos.

Trajectòria de l'Autora

L'escriu en un època de maduressa quan s'exilia després de la Guerra Civil. En aquesta parla de les inquietuds i les complexes situacions dels personatges. Considerant-se una dels majors exponents de la literatura catalana.

Sr. Enriqueta

Actua com una mena de mare i d’amiga per a Natàlia, que és òrfena. És la seua confident, li dona consells i té cura dels fills. És una dona que ven castanyes a la porta d'un cinema. La seva vida està centrada en el manteniment de les aparences Representa una figura de referència per a Natàlia, també és objecte d'enveja i desig per part d'ella. A través de la relació amb Enriqueta, s'explora la complexitat de les relacions femenines en una societat patriarcal. Experimenta les seves pròpies frustracions personals.