La Plaça del Diamant: Anàlisi i Context Històric

Evolució de Colometa a La Plaça del Diamant

• Ingenuitat inicial i pèrdua de la personalitat.
• Revolta interior i pèrdua de la consciència.
• Recuperació de la identitat i felicitat final.

Tècnica Narrativa i Perspectiva

Narradora autodiegètica amb focalització interna fixa, utilitzant el monòleg interior. La narradora protagonista parla del que li ha passat, amb un estil d'escriptura parlada. Exemples en el text.

Exploració de la Realitat Interior

Exploració de la realitat interior dels personatges, contrari al realisme, que pretén reflectir una visió subjectiva de la realitat.

Context Històric: La Postguerra

Ens trobem que s'ha acabat la Guerra Civil i comença la Dictadura Franquista amb una repressió molt gran on el valencià es prohibeix perquè és una amenaça per a la unitat d'Espanya. Amb la prohibició de la llengua i la censura, molts intel·lectuals se'n van a l'exili, però hi ha una resistència cultural amb reunions clandestines. A finals de la Segona Guerra Mundial, la dictadura no té tanta repressió i es fan representacions en valencià, fins i tot es faran cursos de llengua i literatura i tornarà l'ús literari i es faran editorials i premis. Els escriptors exiliats van fer una literatura continuista influenciant les avantguardes i el simbolisme, i gràcies a l'alliberament de la dictadura, els moviments literaris d'Europa van entrar a Espanya com l'existencialisme.

Publicació de La Plaça del Diamant

La Plaça del Diamant va ser escrita el 1960, quan molts escriptors crescuts durant la guerra i postguerra publiquen obres als anys 50 i 60, tenint un gran impacte en la literatura.

Corrents Literaris Post-Guerra

La Plaça del Diamant es publicà després de la postguerra als anys 60. Als anys 70 es canvia de corrents i comencen a evadir-se de la realitat, tenen llibertat creativa tant d'escriptors com de persona i neixen dos corrents:

• Subversió del model tradicional: obres minoritàries de poc interès econòmic sense ser captivador però simplement volen fer de la literatura catalana una literatura més normal.
• Renovament del model narratiu: pretenen modernitzar la temàtica i tècnica de la narrativa, renovar el temps i l'acte narratiu deixant de ser cronològic i amb monòleg dramàtic gràcies a les tècniques cinematogràfiques. Deixarà d'estar de moda en la dècada.

En el postfranquisme parlem de novel·les testimonials on conten memòries, autobiografies, etc. I predomina la novel·la històrica nacionalista.