Plaça de Sant Pere: Arquitectura, Simbolisme i Funció

Plaça de Sant Pere: Un Espai Barroc Emblemàtic

Després del seu recorregut pels carrers del Borgo, la intenció original de la plaça queda malmesa per la creació, l'any 1929, de la Via della Conciliazione que, des del Tíber, ens permet visualitzar la plaça amb la basílica coronada per la cúpula projectada per Miquel Àngel.

Significat i Funció de la Plaça

La Plaça de Sant Pere, seu de la cultura catòlica, recull els aspectes més significatius de l'arquitectura i de l'urbanisme barroc: simbolisme, efecte escenogràfic i funcionalitat. La plaça, segons paraules de Bernini, simbolitzava els braços materns de l'Església que abracen els catòlics per a reforçar la seva creença; els heretges per a reunir-los amb l'Església i els infidels per a il·luminar-los amb la veritable fe. Els sants del damunt de la columnata són els mitjancers d'aquesta església de salvació que multiplica esforços per fer més emotiva, apassionada i sensible la fe catòlica. Simbòlicament, la seu Catòlica, Apostòlica i Romana esdevé intermediària en el camí vers la salvació, plantejament ben contrari a la concepció protestant que no reconeix ni la Verge ni els sants com a intermediaris en la salvació de la humanitat. Els sants representen l'Església triomfant, respecte a l'Església militant que són els fidels. La funció de la plaça és la d'acollir el màxim nombre de fidels, alhora que resoldre la poca alçada de la façana. El passadís central del bosc de columnes servia d'aixopluc en dies de pluja facilitant la celebració de processons, en especial el dia del Corpus i Via Crucis. Mitjançant l'escenografia pròpia de l'esperit barroc, Bernini pretenia provocar emocions en el fidel amb una visió àmplia i a la vegada solemne. Aconsegueix guanyar espai per al culte, permetre la visibilitat de les estances vaticanes i la Loggia de les benediccions, a més de crear una perspectiva il·lusionista.

Models i Influències Arquitectòniques

Els models i referències d'aquesta obra són Miquel Àngel i el seu projecte del Campidoglio pel que fa a la piazza recta, mentre que la columnata de la piazza obliqua ens remet al Teatre Olímpic de Vicenza, obra de Palladio. Alhora, en petita escala, la configuració de l'espai de la piazza obliqua és igual que l'espai de Sant'Andrea al Quirinal del mateix Bernini: un espai el·líptic transversal. L'obra influí en altres obres d'època barroca com la plaça no finalitzada davant de la Reggia de Caserta, obra de Luigi Vanvitelli, i d'època neoclàssica com els braços còncaus de l'església de Sant Francesc de Paula a Nàpols (1809-1831), davant del palau reial.