Plató i Hume

Hume

Hume és contraposat a Plató. Això és degut a que Hume creu que el coneixement s’assoleix a través de les experiències sensibles, creu que s’ha de lluitar contra les supersticions (creences abstractes), per exemple Déu. Aixi doncs per Hume no podem anar més enllà de l’experiència sensible, cosa que Plató no creu que sigui així, degut a que ell té l’ideal d’un món perfecte on hi podrem assolir el verdader coneixement (Món sensible o de les idees). Un altre punt contraposat amb Plató és que Hume creu que no tenim idees innates, sinó que som un “full blanc” i que a mesura que passa el temps i adquirim més experiència assolim el coneixement veritable, en canvi Plató creu que en la Reminicència, és a dir que degut a que l’ànima va caure al Món sensible, el que em de fer és recordar tot el que haviem après abans, degut a que amb el cop que va rep l’ànima, oblida el que havia après.

Per Hume hi ha diferents percepcions de la ment:

Impressions (més vives) que poden ser externes i internes, i les Idees (menys vives) simples i complexes.

De les idees cal buscar les experiències i impressions que les van originar.

Les lleis d’associació:

-Semblança: la idea 1 s’assembla a la idea 2

-Continuïtat: Situar un fet en un context i un temps

-Causa i Efecte: Ferida(causa) = Dolor(efecte)

Relacions d’idees i questions de fet:

Relacions d’idees: Són afirmacions universals i necessàries. Ex: Tots els solters són no casats.

Qüestions de fet: Afirmacions en que s’estableixen relacions entre fets que hem de comprovar mitjançant l’observació de l’experiència. Ex: Els núvols porten pluja (si plou comprovarem que els núvols realment porten pluja = prova experimental)

Hume fa 3 crítiques:

1-Crítica a l’idea de “Jo”= substància pensant

No puc experimentar la idea de “Jo” o identitat personal com una cosa simple separada del cós no la puc experimentar. En aquest punt Plató pensava diferent, degut a que ell creia en un dualisme entre ànima i cós (separar l’ànima del cós).

Hume es limita a dir que la idea de “Jo” ens permet relacionar i recuperar idees passades amb les presents.

2-Critica a l’idea de Substància (creences = Déu...)

Critica a la percepció: El problema és que no puc demostrar l’existència d’aquest món etern, allò que tinc és una creença que es fonamenta amb la coherència, la constància de les nostres percepcions al llarg del temps. Aquesta coherència ens porta a imaginar que hi ha cossos fora de la ment. Això ens porta a confiar en les dades dels nostres sentits. Aquestes sensacions estàn provocades per objectes externs (Déu...).

3-Crítica a l’idea de causa

La relació causa-efecte = 1 no pot viure sense l’altre (Foc-Calor)

Per ell la idea de causa està fonamentada per 2 raons:

1-“Tot té una causa” (no és una idea evident, perquè jo puc pensar coses que no tinguin una causa.

2-La experiència no ens mostra una connexió necessària entre 2 fets, la única cosa que experimenta, és que hi ha 2 fets diferents que són continus i no sempre en l’espai, i successos en el temps.

És el costum el que em fa esperar que el futur sigui semblant al passat, però no és així perquè els temps sempre poden canviar i això significaria que el futur no hauría de ser necessàriament igual que el passat.(Teoría del pollastre inductivista).

Relació Causa-Efecte

1-Experimenta(sentits): continuïtat, reiteració i successió (exe: si toco el botó d’un ascensor(causa) sobre la porta (efecte). Jo experimento aquest fet a través de: continuïtat és el temps que pot arribar a durar aquesta acció (5 setmanes), reiteració és les vegades que succëix aquesta acció (cada vegada que toqui el botó s’obrirà la porta) i successió és (toco el botó i el fet successiu és que s’obri la porta)

2-Infracció (raó): connexió entre 2 fets i predicció (ahir va ploure, avui ha plogut i demà plourà = l’infracció es comet en preveure que demà plourà sense estar-ne segurs, només ho deduïm pel fet que va ploure ahir i avui).