Plaut, Terenci, Ovidi, Barcino i Mèrida: Llegat Clàssic

APUNTS TEMA 8 → PLAUT I TERENCI

- El gènere dramàtic de la comèdia va entrar a Roma per influència grega, ja que els romans van adoptar molts aspectes hel·lenístics.

- Livi Andrònic va ser el primer a adoptar comèdies gregues, però Plaute va compondre un tipus de comèdia totalment romana (màxima popularitat amb aquest gènere).

- Fabula palliata → comèdia a la grega en què convivien a Roma. L'acció es desenvolupa a Grècia i els personatges eren grecs vestits amb el pallium, però adaptada a l'estil romà. Més ben rebuda pel públic que l'altra.

- Fabula togata → o comèdia d'ambient romà, on els personatges anaven vestits amb la toga.

1. VIDA I OBRES DE PLAUTE

- III aC - I aC.

- Activitats i nom escassos i confusos.

- Titus Macci Plaut → neix a Sarsina poc abans del 250 aC.

- Sembla que va anar a Roma de jove, on es va dedicar al teatre i va formar una companyia de còmics. Amb els diners guanyats, va decidir dedicar-se al comerç, però va fracassar i es va arruïnar. Obligat a treballar al molí del seu creditor.

- Període de penúries aprofitant coneixements teatrals, va començar a escriure i representar les seves obres fins a l'any 148 aC, en què Ciceró va morir.

- Plaute es va dedicar a la fabula palliata. La tradició li va atribuir 130 comèdies, de les quals 21 han estat considerades autèntiques: Amphitruo, Asinaria, Aulularia, Bacchides, Captivi, Casina, Cistellaria, Curculio, Epidicus, Menaechmi, Mercator, Miles Gloriosus, Mostellaria, Persa, Poenulus, Pseudolus, Rudens, Stichus, Trinummus, Truculentus i Vidularia.

Totes aquestes obres tenen un fil argumental semblant: membres d'una família obligats a una separació forçosa per culpa d'un segrest, de la guerra, etc.

1.1 Personatges protagonistes

- Senex (el vell) → pare estricte amb els fills i els esclaus, furiós, de vegades avar, objecte de burles de l'argument.

- Matrona (la matrona) → mare de família de tota la comèdia, que Plaute presenta amb connotacions negatives. Té mal caràcter, és capriciosa i malgasta diners.

- Adulescens (el jove) → protagonista de les comèdies plautines. Sol estar enamorat d'una cortesana o noia de bona posició. A vegades, el seu protagonisme és aclaparat per l'esclau.

- Virgo (la jove) → cortesana o jove donzella. Aparició molt limitada. Si és una cortesana, Plaute la descriu com a plena de vicis, malparlada, però enamorada del seu amant.

- Servus (l'esclau) → veritable protagonista de les comèdies de Plaute. És llest, murri, desvergonyit, mentider, no s'atura davant de cap dificultat i enganya per aconseguir el que vol. Es burla de tothom: amics i enemics. És la guia de l'acció: provoca embolics i aconsegueix desfer-los. Intel·ligents, els altres personatges són titelles a les seves mans.

1.2 Personatges secundaris

- Miles (el soldat) → Plaute pretén ridiculitzar els militars en general: el presenta fanfarró, perquè presumeix de les seves conquestes (bèl·liques i femenines). És covard i faltat d'amants. El soldat plautí més important és el protagonista de Miles Gloriosus, Pirgopolinices.

- Parasitus (el paràsit) → personatge còmic i astut que fa el que sigui per omplir l'estómac.

- Danista (el prestador) → personatge que vol treure tot el rendiment dels seus préstecs sense interessar-se per les circumstàncies dels deutors. Surt a escena exigint els diners a qui els ha deixat.

- Tot i que es va inspirar en la Comèdia Nova (Grècia), va saber donar caràcter romà amb les seves característiques. Va personificar objectes, parts del cos, etc.

- Contaminatio → procés de composició d'una comèdia a partir de dos o més originals.

- Mèrit de Plaute → el seu llenguatge: viu, ric, expressiu i completament nou. Va crear un nou llenguatge diferent per a la comèdia: jocs de paraules, juraments, insults, repeticions, malediccions que enriqueixen el llatí.

- Personatges: diferenciació de classes socials: els humils parlen de forma grollera, no culte, i els homes de classe alta amb llengua noble i elegant.

- Estructura → Plaute comença amb pròleg: interès del públic.

- Plaute va escriure sense separació d'escenes o actes, fou posterior.

2. VIDA I OBRES DE TERENCI

- Publi Terenci Àfer, s. II aC. Comediògraf posterior a Plaute que no aconsegé la popularitat del seu predecessor. 

- Neix a Cartago i arribà a Roma com esclau de jove. Son amo l’educà aviat i li concedí la llibertat. 

- Entrà en contacte amb les figures rellevants noblesa romana que l’introduïren al cercle dels Escipions.

- Morí l’any 159 aC durant viatge a Grècia, va fer 6 comèdies, que representen últim moment d’esplendor del gènere. 

- Títols d’obres: Andria (La noia d’Andros), Heautontimorumenos (El que es castiga a si mateix), Enunchus (L’enunc), Phormio (Formió), Hecyra (La sogra) i Adelphoe (Els germans). 

- Enunchus → especialment coneguda i l’argument tracta d’un jove que es fa passar per enunc (home que havia sofert una castració, privat d’òrgans genitals) per aconseguir entrar a casa de sa estimada.

- Comèdies Terenci diferents de Plaute, ja que perfectament calculades, reflexives i no deixen via lliure a l’espontaneïtat. 

-  Estructura rítmica → menys rica que Plaute i personatges esdevenen nucli de l’acció. Gràcies a aquestes característiques → Terenci considerat comediògraf de la humanitas. 

- Llenguatge obres Terenci + refinat i defuig acudits grollers, frases fetes, mots malsonants, refranys, etc.

- Terenci no fou tan bé acollit com Plaute, ja que caràcter educatiu i moralitzador de ses obres no fou acceptat per bona part dels espectadors.

HERÈNCIA CLÀSSICA → TEATRE

- Els principals escriptors de tragèdies grecs (Èsquil, Sòfocles i Eurípides) van escriure les aventures i desventures d'uns personatges mítics i de les seves famílies.

- El principal escriptor llati de tragèdies va ser Sèneca, i entre les seves obres cal destacar Èdip rei, Fedra i Medea. Estaci va escriure Tebaida, una obra centrada en la llegenda de Tebes i del seu rei, Èdip.

- Pel que fa a la comèdia, Plaute i Terenci, es van inspirar en la Comèdia Nova, que tractava temes burgesos, d'embolics i enamoraments, tot deixant de banda la crítica social. 

- Nascut el 1622, Molière va escriure un bon nombre de comèdies i va compaginar la tasca de dramaturg amb la d'actor. Considerat el pare de la Comédie-Française, encara avui és l'autor més representat.

- El gran escriptor William Shakespeare també va escriure comèdies com El somni d'una nit d'estiu, Molt soroll per res o La comèdia dels errors, basada en Menaèchmi (Els bessons) de Plaute. Però és més conegut per les seves tragèdies que enllacen amb la tradició clàssica.

APUNTS TEMA 9 → OVIDI

- Ovidi = Virgili, visqué a l’època d’Octavi August, però no formà part del cercle de Mecenes com Virgili, sinó que va formar part de Messala (grup en contra dels ideals d’August.

- Allà conegué Tibul i Properci: tots poetes elegíacs que expressaven sentiments + íntims: pena, dolor, tristesa, enyorament…,

- Tibul escrigué 4 llibres d’elegies on s’expressà el seu amor per Dèlia i Nèmesi: dues dones fictícies amb noms de la mitologia (Dèlia=Diana / Nèmesi=deessa grega de la venjança). Properci escrigué elegies sentimentals en les quals plasmà el seu amor per Cíntia + elegies nacionals, evocà passat de Roma. Entre tots autors, destacà Ovidi que amb Virgili foren els poetes + rellevants de l’època.

1. BIOGRAFIA

- Publi Ovidi Nasó naixé a Sulmona (ciutat centre Itàlia) 43 aC.

- Pertanyé a una família benestant que pogué enviar-lo a Roma acabar els seus estudis → es formà en l’art de la retòrica.

- Després Grècia i Àsia, on completà formació humanística. 

- Tornada Roma, exercí càrrecs polítics, però abandonà per dedicar-se a la poesia.

- Poc temps, Ovidi es convertí en poeta d’èxit fins que August va ser desterrat el 8 dC Tomis (Constança), llavors colònia romana situada a riba occidental de mar Negra.

- Causes desterrament mai clares, mateix poeta diu dues raons: un error i un carmen. Error = es veié implicat en conspiració família imperial sobre successió d’August o adulteris dues Júlies: filla i neta d’emperador, desterrades. 

- Poema = Art amatòria: contingut eròtic i sensual que molestà August que es proposà regenerar els costums de la corrompuda societat romana.

- Ovidi mai fou perdonat per l’emperador i morí a l’exili, l’any 17 dC.

2. OBRES

- Majoria obres d’Ovidi pertanyien a la poesia elegíaca: composicions poètiques escrites en dístics elegíacs (1 hexàmetre i 1 pentàmetre) poeta expressa els seus sentiments + íntims: amor, tristesa, enyorament…, També escrigué poesia èpica en hexàmetres. Escrigué una tragèdia Medea, només 2 fragments.

2.1 Obres de joventut

- Últim quart segle I aC, escrigué:

- Amores (amors) → recull poemes elegíacs que descriuen situacions + habituals en relació amorosa: gelosia, infidelitat, reconciliació…, dedicats a Corinna, nom poètic d’una possible amant.

- Heroides (Heroides) → cartes imaginàries en dístics elegíacs, escrites per heroïnes mítiques als seus marits o amants absents: Penèlope a Ulisses, Dido a Enees, Ariadna a Teseu… Epístoles on Ovidi gran coneixedor de l’ànima femenina i repàs tots sentiments amorosos que pot tenir una dona.

- Ars amandi (Art amatòria) → poema didàctic per a amants. Format per tres llibres escrits en dístics elegíacs. I i II van destinats als homes, amb consells sobre llocs on es pot conquistar una dona (llocs públics), tècniques de seducció i com actuar per conservar l'amor de la dona seduïda. Descriu les qualitats que ha de tenir l'home. El III va dirigit a les dones, dona consells per gaudir d'una bona aparença femenina i parla dels perills de la gelosia. Aquesta obra gran èxit entre la classe popular.

- Remedia amoris (Remeis contra l'amor) → com a complement de l'Art amatòria, dona consells a homes i dones sobre com alliberar-se dels mals d'amor, fins a eliminar definitivament la passió amorosa.

- Medicamina faciei feminae (* Receptes de bellesa) → Receptari de cosmètica del qual es conserven uns cent versos.

2.2 Obres de maduresa

- Segona època → 1 aC - 8 dC. Etapa més creativa del poeta que quedà interrompuda pel seu desterrament. Dos grans poemes didàctics diferents dels escrit fins aleshores:

- Metamorphoseon (Metamorfosis) → 15 llibres en hexàmetres dactílics sobre mitologia grega i romana popular de l'època d'Ovidi, des de la creació de l'univers fins a la divinització de Juli Cèsar. Doscntes cinquanta històries sobre l'origen de l'univers (edats de l'home, diluvi...), mites d’herois i heroïnes (Perseu, Teseu, Hèrcules, Orfeu...) i relats cicle troià. Vers i l'extensió del poema (12.000 versos), es relaciona aquesta obra amb poesia èpica.

- Fastos (Fasti) → És un poema inacabat, escrit en versos elegiacs, que explica l'origen dels mesos i les festes religioses del calendari romà.

2.3 Obres des de l'exili

- L'última part de la seva producció correspon a l'època en què el poeta estava exiliat a Tomis. 

- Tristia (Tristes) → Són cinc llibres d'elegies escrites a l'exili, on insinua les causes del seu exili i recorda el seu comiat de Roma. Dificultats del viatge a Tomis i es queixa de les incomoditats i de la incultura del lloc on es veu obligat a viure.

- Epistulae ex Ponto (Pòntiques) → escriu sobre les mateixes circumstàncies que l'obra anterior, però dirigides a la seva esposa i als seus amics, que intercedeixin per ell davant August perquè li aixequi el càstig. Demana també que l'informin dels esdeveniments de la capital.

- Ibis (L'ibis) → poema elegíac, Ovidi utilitza històries mítiques per maleir i atacar un enemic que li està fent mal a l'exili. Desitja que el seu enemic pateixi els turments dels personatges mitològics i prega als déus que facin eficaç la maledicció.

- Halièutica → tractat sobre peixos i pesca, d'autoria discutida.

Ovidi és considerat un dels grans poetes de la literatura llatina. És un referent i una font d'inspiració per a totes les arts.

HERÈNCIA CLÀSSICA → TRAGÈDIA EN LITERATURA CAT

- Salvador Espriu ha estat un dels escriptors en català que més s'ha inspirat en el món clàssic i un dels més grans poetes, dramaturgs i novel·listes en llengua catalana. La seva primera peça teatral va ser Antígona, escrita l'any 1939, tot i que no fou publicada fins al 1955. Espriu reprèn el personatge de l'Antígona de Sòfocles per recrear el mite clàssic amb una nova mirada.

- El personatge d'Antígona també ha seduït un escriptor contemporani com Jordi Coca (Barcelona, 1947), que se centra en els personatges que envolten Antígona i Creont per posar de manifest la complicitat dels qui es queden en silenci. Així, en l'Antígona de Jordi Coca prenen protagonisme el grup de secundaris que es renten les mans davant el destí d'Antígona i permeten l'execució d'una sentència absurda. L'autor denuncia, d'aquesta manera, la postura dels qui es mantenen passius i silenciosos davant els conflictes.

APUNTS TEMA 10 → BARCINO I ILERDA

1. BARCINO

- Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino.

- Fundada l’any 15 i 5 aC, època emperador August.

- Després victòria càntabra i asturs, fundà Barcino.

- Ubicada sobre Via Augusta.

- Ciutat rebé estatus “colònia”.

- Barcino construïda sobre traçat urbanístic de colònies romanes. Ciutat amb planta rectangular, extensió de 10 hectàrees delimitada per muralles i portes: connectaven amb cardo maximus i decumanus maximus. Encreuament hi havia fòrum: al voltant s’estenia quadrícula de carrers secundaris: cardines i decumani minores (amples i clavegueres).

- Barcino ≠  poder i població de Tàrraco → no edificació d’edificis magnífics.

- Fòrum → s’alçava gran temple dedicat emperador August, construït poc després de fundació ciutat (finals s.I aC): edifici rectangular, envoltat columnes decorades (capitells d’estil corinti), construït damunt un suport, podium.

- Sota plaça del Rei i voltants → restes de cases senyorials romanes: amb mosaics bonics o comerços d’aliments/petites indústries: bugaderia (fullonica) i taller de tintatge (tinctoria). Una altra indústria: factoria de salomó i gàrum.

- Muralla → envoltava Barcino construïda al I aC, poc després de la seva fundació. Sense habilitat defensiva, sinó prestigi: no fortificada. Canvià al s. IV dC s'adossà a l’exterior de la muralla: nova muralla amb 76 torres. No conservada → reutilitzada.

- Barcino disposava d’un aqüeducte que en arribar a la ciutat es desdoblava.

- Via Sepulcral Romana → fora muralles, actual Plaça de la Vila de Madrid: vial secundari entre s. I i III dC, s’hi enterraven persones populars. S’han trobat molts monuments funeraris: ares, esteles i cupes: caixes de pedra amb espai reservat per posar-hi inscripció en memòria del difunt.

2. ILERDA

- Ciutat important, anomenada Iltirda, habitants tribu ilergets.

- Situada en turó, prop riu Sicoris (Segre), i emplaçament estratègic per comunicacions: fluvials i terrestres.

- Conquerida al s.I aC.

- Ciutat pren el nom Ilerda i, temps de l’emperador August, títol de municipuim.

- Època romana → ciutat escenari dos esdeveniments històrics importants: oposició a ocupació romana per part cabdills Indíbil i Mandoni i guerra civil entre Cèsar i Pompeu.

- Muralla → devia abastar tot turó de la ciutat, difícil topografia condicionà que la ciutat no seguís el traçat urbanístic d’altres ciutats romanes.

- Punt neuràlgic → encreuament cardo maximus i decumanus maximus, on termes públiques construïdes finals s.I dC. Edifici més important trobat: superfície de 1.800 ㎡ dividida en dos: zona de banys i palestra.

- Durant construcció auditori Enric Granados (1984-1987), descobriment edifici del s. I dC: edifici dividit en 27 espais que han documentat com domus urbana de grans dimensions.

- Carrer de la Palma → núm. 19, làpida incrustada a paret que recorda una dona lliberta que tenia com a nom Afrània Crhocale: no se sap res d’aquesta dona, però un home del Renaixement, amant dels romans, va posar aquesta inscripció a la façana de casa seva.

HERÈNCIA CLÀSSICA → ESCULTURA

- La gran font d'inspiració dels artistes grecs foren les divinitats de l'Olimp i les seves llegendes mitològiques. Representaren els déus i les deesses com a éssers humans dotats d'una bellesa ideal. A tall d'exemple, esmentarem l'Afrodita de Cnidos, obra que Praxíteles, un dels escultors més destacats del món grec, va realitzar cap a l'any 370 aC.

- Així, el retrat i els relleus històrics foren les dues grans aportacions de l'estatuària clàssica romana. El que es considerà el prototip de retrat d'emperadors fou August de Prima Porta, realitzat cap a l'any 20 aC. 

APUNTS TEMA 11→ EMERITA AUGUSTA

- Emerita Augusta → Mèrida, fundada 25 aC per l’emperador August.

- Nom colònia → assentament pels soldats romans que havien lluitat al N de la Península.

- Emeriti → adjectiu que vol dir ‘retirat amb honor’, en homenatge a August.

- Situació → molt bona, al marge del riu Guadiana (Anas): enmig d’aquest riu una illa on es podia descansar a l’entrada de la ciutat.

- Extensió 80 hectàrees amb al voltant de 50.000 habitants. Fou capital Lusitània.

- Estatus de “colònia” → Colonia Augusta Emerita = lleis de Roma.

1. Característiques i edificis de la ciutat

- Model planta hipodàmica = majoria ciutats romanes.

- Cardo i decumanus, els quals organitzaven la resta de la ciutat.

- Muralla → envoltada per muralla, ja que rodejada per pobles indígenes que no acceptaven de bon grat la romanització. Tram irregular per topografia amb torres semicirculars de defensa + 4 portes d’entrada paral·leles als dos carrers principals.

- 2 fòrums:  provincial → ja que era capital de província. Accés per l’arc de Trajà. Edificis destinats a administració de la província. Restes de temple dedicat a culte imperial 2ª meitat del s. I aC. / municipal → resolució assumptes locals. Fòrum trobat a l’encreuament dels dos carrers principals. Hi havia basílica destinada a afers judicials i un temple erròniament anomenat “temple de Diana”, perquè es creu que era dedicat al culte imperial.

- Ciutat prosperà ràpidament i prova són domus residencials de grans dimensions. Ex: casa de l’Amfiteatre. Amb peristil de 18 columnes amb pou central. Habitacions i passadissos amb mosaics bonics. Principi s. IV dC abandonà casa i son espai passà a ser una necròpoli.

- Fora muralles → casa del Mitreu amb atri central amb columnes els quals hi havia el compluvi, obertura al sostre on lliscava aigua de pluja i dipòsit recobert de marbre. Costat de l’atri habitació amb gran mosaic (potser dels + interessants) “mosaic cosmològic” on personifica la concepció i evolució del món. També, termes privades on es conserva caldari amb banyeres decorades amb mosaics, estances subterrànies on dormitoris per l’estiu. 

- Teatre → teatre romà de tota la península + ben conservat. Aforament 6.000 persones. Part + espectacular: scenae frons formada per columnes corínties. Davant l’escenari, pulpitum, recobert de fusta on guardaven material. Part posterior cambres, utilitzades pels actors amb peristil i capella dedicat culte imperial. Els espectadors es distribuïen per passadissos a les grades per la cavea. Senadors ocupaven lloc màxima preferència, orchestra, espai semicircular.

- Amfiteatre → romans aficionats a lluites de gladiadors, capacitat de 15.000 espectadors i inaugurat el 8 aC. Edifici distribuït per arena, pista central; al centre gran fossa amb forma de creu (magatzem); arena envoltada per grades; de tres zones de grades es conserva la cavea (part inferior).

- Circ → edifici + gran per espectacles públics: curses de cavalls. Construït principi s. I aC, aforament 30.000 persones amb 400 m llargada i 100 m d’amplada, fora muralles.

Estructura: spina, dividia la pista en dues parts =.

- Termes → públiques (thermae) i privades (balneum). A 18 km termes d’Alange, on acudien membres alta societat romana de Mèrida. Estat de conservació molt bo i encara ofereixen els seus serveis. 

- Aqüeductes: Aqüeducte de Sant Llàtzer → part conducció subterrània es conserva, però part externa es conserva tres pilars amb dos dels seus arcs d’unió. / Aqüeducte d’Aqua Augusta → portava aigua a la ciutat en tram de 16 km. / Aqüeducte dels Miracles → s. I dC i transportava aigua embassament de Prosèrpina a 5 km de la ciutat. En subsisteixen 35 pilars i arcs gegantins. L’aqüeducte finalitzava en un castellum aquae a partir on es distribuïa l’aigua per la ciutat.

- Pont → sobre riu Guadiana. 2n pont + llarg de l’imperi romà (pont de Danubi), 800 m longitud, 60 arcs i considerada com gran porta de ciutat, prolongació del decumanus.

- Clavegueram → evacuar aigües brutes que generava la ciutat, solia seguir el mateix itinerari dels carrers i desembocava al riu Guadiana.

- Necròpolis → on enterraven els morts. Ubicades a prop de vies que accedien a portes de muralla. Hi havia tombes i columbaris. Tot prestigi cultura medieval es conserven al Museu d’Art Romà de Mèrida amb objectes d’època romana provinents del jaciment arqueològic.

HERÈNCIA CLÀSSICA → L'ESCULTURA

- Renaixement italià→ s. XV i XVI.

- Escultors: Brunelleschi, Ghiberti, Donatello i Miquel Àngel☆: (1475-1564), obres com David o Pietat: barreja cristianisme i classicisme. Bacus: divinitat clàssica, déu del vi que aguanta amb la mà esquerra una pell de lleó, símbol de la mort, i un brot de raïm, símbol de la vida.

- Benvenuto Cellini: (1500-1571) era escriptor, orfebre i escultor. En aquest últim camp, la seva obra mestra és Perseu, representat just en el moment en què l'heroi talla el cap de Medusa. 

- Giambologna: (1529-1608) va esculpir diverses obres de tema mitològic, com ara una font dedicada a Neptú, a Bolonya, El rapte de les Sabines i Mercuri.

- Gian Lorenzo Bernini: (1598-1680), l'escultor més significatiu del barroc, va esculpir Apol·lo i Dafne, en la qual va captar en marbre el moment inicial de la metamorfosi, quan Dafne intentava fugir de la persecució de l'apassionat Apol·lo. També és l'autor de les obres Enees, Anquises i Ascani, quan fugien de la incendiada Troia, i El rapte de Prosèrpina.

- Ciutats cat: La Font d'Hèrcules, neoclàssica, erigida al principi del segle XIX al passeig de Sant Joan de Barcelona, en honor del fundador mític de la ciutat de Barcino. El déu Mercuri, amb el barret alat, al parc de la Ciutadella de Barcelona. Pasífae, a la platja de Vilanova i la Geltrú.