Què és un poema? Característiques, tipus i elements clau

Què és un poema?

Un poema és una composició formada per diversos versos que es relacionen entre si; presenta una organització rítmica i constitueix una unitat de sentit autònoma.

Tipus de poemes

• Poema en vers: segueix la tradició poètica culta i té una regularitat mètrica i estròfica (per exemple, el sonet, la sextina...).
• Poema en vers lliure: presenta una major llibertat en la versificació, però manté el ritme i la musicalitat propis de la poesia.
• Poema musicat: és un tipus de composició escrita per ser cantada.
• Poema experimental: trenca tots els esquemes de la tradició poètica i representa la recerca basada en la llibertat.
• Poema en prosa: no presenta formes mètriques ni estròfiques, però hi abunda la connotació, que es posa de manifest en l’ús de recursos i imatges retòriques.

Elements clau d'un poema

• El pla formal: té present tots aquells aspectes que treballen la llengua per assolir bellesa, per sorprendre, per jugar amb el llenguatge.
• El pla significatiu: el poeta comunica un sentit, ja sigui una idea, un sentiment, una visió del món i de la vida...

Temes literaris

Els temes literaris tracten tots aquells aspectes que conformen l’experiència vital de la humanitat. Parlen sobre l’ésser humà en relació amb ell mateix (sentiments, vivències, experiències...).

Recursos estilístics

La repetició de paraules i d’estructures dóna al poema més força comunicativa perquè posa de relleu elements que prenen una major significació.

El paral·lelisme: consisteix en la repetició d’una mateixa estructura gramatical.

El tractament del tema

Un mateix tema pot ser tractat de maneres ben diferents, depenent en bona mesura de la intenció i la forma de comunicació que tria l’autor. Hi ha poemes que comuniquen a partir de les idees; d’altres, transmeten el sentit per mitjà de sensacions i emocions. L’experiència és una altra font de comunicació.

Tipus de metàfores

• La metàfora impura: els dos elements (A i B) són presents: El seu cos és un revoltim de joc.
• La metàfora pura: la imatge amb què s’associa (B) substitueix l’objecte de la descripció (A).

Ús de les formes "llur" i "llurs"

Les formes llur i llurs, de caire literari, equivalen a les formes seu, seva, seus, seves. S’usen quan hi ha més d’un posseïdor.