Poesia Catalana Actual: Estellés, Martí i Pol i Tendències

Poesia Catalana Actual

Al començament de la dècada dels 70 es recuperà l'obra de J. V. Foix. Es publicaren dos llibres cabdals que superaren el realisme i inclinaren la poesia catalana de les darreres dècades cap al simbolisme i l'experimentalisme: Els Miralls (1970), de Pere Gimferrer, i Poesia rasa (1970), de Joan Brossa.

Característiques de la poesia no-realista:

• La pretensió del poeta, d'acord amb els plantejaments estètics del moment, i l'escriptura no necessàriament contenia una anècdota o un argument.
• Pràctiques d'escriptura que havien conformat la història de la poesia del segle XX: simbolisme, avantguardisme, surrealisme, etc. La poesia es considerà com un discurs autònom, contrari a la lògica del realisme.
• Nous valors de la paraula poètica: la paraula poètica deixà de ser utilitzada per a narrar i passà a suggerir, a evocar, a ser imaginativa i ambigua.
• La poesia, eina d'investigació: la poesia fou considerada de nou com una eina d'investigació de la subjectivitat del poeta, que donà lloc a múltiples actituds creatives.
• Nous arguments: els poetes argumentaren des de punts de vista innovadors, com la ruptura amb els valors de la tradició cultural, familiar i social.

Durant els anys 80 els poetes elaboraren una visió de la realitat des del “jo”, a través de la suma de vivències personals. Als anys 90 abandonaren la idea d'actuar com a memòria col·lectiva i s'hi observà una tendència amb poemes més breus i més íntims, més al·lusius i menys rotunds.

Vicent Andrés Estellés

Vicent Andrés Estellés començà a escriure poesia a la postguerra, però fou conegut sobretot a partir dels anys 70. L'obra poètica d'Andrés Estellés no és fàcil d’encasellar perquè és prolífica, original i exuberant. Fou un poeta apassionat que retratà admirablement la vida quotidiana. Els seus temes són l'amor, la mort, el sexe, la por, la ciutat, el camp, la dona. La dignitat personal i civil és un dels seus valors més incontestables. La pàtria no és per a ell un mot grandiloqüent i buit, sinó el drama col·lectiu d'un idioma, la tragèdia d'una cultura. Estellés manté una actitud de cronista apassionat, i fa un inventari dels personatges i dels esdeveniments que constitueixen el seu món de cada dia. Estellés expressa la glòria i la misèria d'un país. El resultat és un discurs absolutament digne amb què formula una crònica amarga i al mateix temps esperançada.

Fidel a les seues arrels, Estellés forjà el seu llenguatge literari sobre:

• la llengua poètica dels clàssics valencians del segle XV.
• la llengua de les obres contemporànies de la literatura catalana/valenciana.
• la llengua col·loquial que aprengué a l'Horta durant la infantesa.

Vicent Andrés Estellés és una veu valenciana personalíssima en el conjunt de la literatura catalana contemporània. Gràcies al seu estil, a l'ús lúcid del llenguatge, a la formulació personal, al maneig de la forma expressiva, etc., es llig amb la passió i la facilitat que susciten els poetes populars.

Miquel Martí i Pol

Miquel Martí i Pol és el poeta més llegit i popular de les darreres dècades a Catalunya. Miquel Martí i Pol havia nascut en el si d’una família obrera. Va començar a treballar com a comptable, però el 1972 va haver de plegar a causa d’una esclerosi múltiple. A finals dels cinquanta, es va afegir al nucli pioner de la Nova Cançó com a cantautor. Políticament, va militar al PSUC i va ser membre de l’Assemblea de Catalunya.

Poesia i vida són dos elements que van lligats en la seua obra. Els seus poemes reflecteixen totes les etapes del poeta: la reflexió metafísica, la poesia realista i compromesa, la malaltia i la seua superació, el compromís nacional, el pas del temps i el balanç de vida.

La seua poesia fon un temps interior, personal i subjectiu, amb un temps obert, exterior i social. La seua poesia ha evolucionat i ha oscil·lat segons les vicissituds de la seua biografia personal i els canvis i les transformacions de la societat catalana.

Miquel Martí i Pol, poeta compromés amb la vida, ha construït la seua experiència biogràfica i poètica sobre tres grans valors humans: la sinceritat, l'autenticitat i la solidaritat.

El 1997 el Parlament català va reclamar per a Martí i Pol el premi Nobel, amb l’aval de 400 ajuntaments. Alguns dels seus llibres s’han traduït a l’anglès, l’asturià, el castellà, l’eslovè, el francès i l’italià.