La poesia catalana medieval i moderna: anàlisi i evolució

La poesia catalana: de l'Edat Mitjana a la Moderna

Consistoris de la Gaia Ciència i les obres Leys d'amors i Doctrinal

Els consistoris de la Gaia Ciència de Tolosa i Barcelona es van crear amb l'objectiu de fer ressuscitar l'art de trobar. Les obres Leys d'amors i Doctrinal eren tractats de poètica, retòrica i gramàtica que imposaven una reducció temàtica, fixaven una estructura formal i imposaven una variant lingüística rígida i arbitrària.

Jordi de Sant Jordi i el poema Presoner

La poesia de Jordi de Sant Jordi es caracteritza per una poètica amorosa plena d'elegància. Les seves cançons de comiat i denyorament destaquen per la seva sensibilitat i malenconia. El poema Presoner s'aparta dels tòpics trobadorescos per la seva personalitat i l'expressió de solitud.

Poesia italiana del segle XIV i el Dolce Stil Novo

Dos dels poetes italians més destacats del segle XIV són Dante Alighieri i Francesco Petrarca. Els poetes del Dolce Stil Novo s'aparten de la tradició trobadoresca modificant el concepte de noblesa, creant un nou ideal de dona i abandonant la llengua occitana.

Ausiàs March: el poeta filòsof

Ausiàs March és conegut com a poeta filòsof perquè el seu concepte de poesia està lligat al pensament. La seva matèria poètica és ell mateix: la seva vida, el seu pensament, etc. La seva filosofia amorosa es basa en la dualitat de la persona i la dignificació de l'amor humà. Entén que les persones tenim dues natures: una correspon al cos i l'altra a l'esperit. Aquesta dualitat crea un conflicte permanent. Analitza el seu conflicte personal: l'amor sensual i l'amor intel·lectual.

March i la tradició trobadoresca

March s'aparta de la tradició trobadoresca creant una lírica diferent i nova. El concepte de poesia està lligat al pensament, i la matèria poètica és ell mateix (poesia del jo). Concep la dona com a companya. Manlleva als trobadors recursos com les imatges, les comparacions i l'ús del senyal.

Mètrica, estructura i retòrica de March

La mètrica de March presenta estrofes de 8 versos (octava) amb rima consonant, combinant la rima femenina i la masculina. L'estructura més habitual dels seus poemes consisteix a exposar una anècdota i després relacionar-la amb la seva problemàtica. Utilitza senyals com "plena de seny", "lliri entre cards", "mon darrer bé", etc. Les bases de la seva retòrica són les comparacions i les imatges.

De l'Edat Mitjana a l'Edat Moderna

• Edat Mitjana: concepció teocèntrica de la realitat (Déu omnipresent, centre de tot). Moviments artístics: romànic i gòtic. Organització sociopolítica: feudalisme, petits regnes independents. Ciència i cultura: dependència de la doctrina religiosa (monestirs).
• Edat Moderna: visió antropocèntrica (l'ésser humà centre de tot). Renaixement, barroc, neoclassicisme. S'implanten monarquies autoritàries, potències estatals. Mètode experimental, basat en l'observació.

Autors i conceptes clau

• Cristòfor Despuig: prosa dialogada. Literatura d'idees presentada en forma de diàleg o col·loquis.
• Joan Ferrandis d'Heredia: teatre. Representació cortesana plurilingüe de to satíric o burlesc.
• Pere Serafí: poesia. Creació sota la influència de Petrarca i March, sense oblidar la tradició popular.
• Locus amoenus: descripció d'un paisatge situat en un entorn natural, plaent i agradable, que reconforta l'esperit i provoca reflexions sobre l'amor.
• Carpe diem: invitació a gaudir del moment present perquè el temps passa molt de pressa.
• Beatus ille: lloança a les excel·lències de la vida tranquil·la al camp, allunyada de la vida bulliciosa de la ciutat i de la cort, que són vistes com a pernicioses. Prové de la literatura clàssica.

El Barroc i la Il·lustració

• Trets generals del barroc: adversitat cultural i artística. Tendeix a embellir la realitat i accentua els aspectes negatius a partir d'una caricatura. El barroc va tenir més seguiment a Espanya i Anglaterra.
• Francesc Vicent Garcia (el rector de Vallfogona): diversitat de formes i, sobretot, de registre: va compondre sonets de gran elegància, dècimes delicades de marcat to sensual, romanços burlescos i sàtires despistades, etc. Va rebre més influència de l'escriptor castellà Francisco de Quevedo.
• Nous valors de la Il·lustració: divulgació dels conceptes de llibertat, progrés social i tolerància; aplicació de mètodes d'investigació empírics i sentit crític; teoria del contracte social i extensió de l'ensenyament. És un moviment racionalista perquè tot coneixement s'ha de basar en la raó.