Poesia Catalana Postguerra: Oliver, Leveroni, Vinyoli, Ferrater i Brossa

Joan Oliver (Pere Quart): Corrandes d'exili

Anàlisi de "Corrandes d'exili" i "Vacances pagades"

Joan Oliver, conegut pel pseudònim Pere Quart, es caracteritza per un estil escèptic, pessimista i radical. Defensor de la justícia i la llibertat, critica el conservadorisme i el feixisme. Atret per la realitat immediata, rebutja la poètica postsimbolista i s'apropa a l'avantguarda. Va formar part del Grup de Sabadell, amb una actitud provocativa i antiburgesa.

"Corrandes d'exili" està composta per estrofes de quatre versos heptasíl·labs amb rima creuada.

Rosa Leveroni: Presència i record

Anàlisi de "No em preguntis, amor, per què t'estimo"

Rosa Leveroni, exiliada, s'inscriu en la tradició del simbolisme europeu. La seva obra destaca per la normalització de la dona en la literatura. "No em preguntis, amor, per què t'estimo" forma part de la sèrie "Elegies de la represa".

Aquest poema, d'índole amorosa, explora el desig més enllà de la raó i el temps. La primera part presenta elements positius i sensuals, mentre que la segona transforma el cant en un plor adolorit.

El poema està compost per versos estramps, decasíl·labs blancs sense rima fonètica, amb accent fix a la sisena síl·laba. L'últim vers és hexasíl·lab.

Joan Vinyoli: Cercles

Anàlisi de "Les boies"

La poesia de Joan Vinyoli és nostàlgica, on tot és desig i somni. "Les boies" reflecteix la necessitat de refugi en el món propi. És el segon moment de la seva obra, on les boies representen la salvació del naufragi, quan el somni es converteix en angoixa.

"Les boies" és un dels 25 poemes de "Cercles", on l'autor replanteja la creació poètica com un viatge per mar a la recerca d'un port que és el retorn a un mateix. La mètrica és irregular, amb alexandrins i decasíl·labs.

Gabriel Ferrater: Poemes de 1960

Anàlisi de "Floral" i "Cambra de la tardor"

Gabriel Ferrater, figura clau dels anys 60, va ser llegit com un revulsiu estètic en la poesia catalana. Hereu de la tradició postsimbolista de Carles Riba, la seva poesia es basa en l'experiència de les relacions humanes, amoroses i eròtiques, i el pas del temps.

Reflexiona sobre la vida amb la malenconia del temps. El seu estil és col·loquial, amb una naturalitat discursiva que estableix un diàleg entre l'home i la natura.

"Floral" està compost per 14 versos blancs, dodecasíl·labs i decasíl·labs. "Cambra de la tardor" són decasíl·labs blancs, excepte el primer (dodecasíl·lab) i el penúltim (hexasíl·lab). Hi ha un diàleg entre els versos 11 i 19.

Joan Brossa: Poesia visual i antipoesia

Anàlisi del poema "Eco"

Joan Brossa, poeta polimòrfic i vinculat a l'avantguarda, va ser un dels fundadors de la revista "Dau al Set". Interessat pel món de la imatge, va treballar totes les formes poètiques, incloent-hi la poesia quotidiana o antipoesia.

La seva obra reflecteix la realitat del carrer de manera directa, com una acta notarial. Utilitza cal·ligrames i poesia visual, buscant un nou terreny entre allò visual i allò semàntic. Critica la societat i expressa lliurement el seu pensament, demostrant el poder de la poesia com a arma.

"Eco" estableix una relació entre paraules i coses, ressonant amb el mite de Narcís. "Mira't a fons" és un consell per a la supervivència. És un sonet de versos decasíl·labs clàssics i rimes encadenades. L'epifonema dels dos últims versos es pot interpretar de diverses maneres:

1. La vida és molt més senzilla.
2. Com més ens mirem, més enllà veiem.
3. Pregunta sobre el món i l'home.
4. Incita el lector a assumir la realitat pròpia del món.