La Poesia de Josep Carner: Evolució i Característiques Noucentistes

La Poesia de Josep Carner: Evolució i Característiques

4.1 Els primers anys, la poètica militar: Es considera l’any 1906 la data clau en la consolidació de Carner en la poesia catalana del seu temps, ja que publica Els fruits saborosos, coincidint amb l’aparició del Glosari de Xenius. Destaca la publicació de Llibre de poetes al 1904 (ahir i Bèlgica).

Entra de ple en el Noucentisme, anys d’una poesia militar, amb les següents característiques: 1. El pretext com a punt de partida. Per tant, els poemes són pretextos extrets de la vida quotidiana, per això no tenen valor per si mateixos, sinó que estan sotmesos a un procés literari artificiós. A partir d’aquesta quotidianitat, el poeta pretén crear i definir la societat i la Catalunya idealitzada. Descriu la vida amb una perspectiva de felicitat ideal, creant doncs un món de ficció. 2. La ironia i l’humor seran les eines més típiques que utilitzarà Carner per explicar la seva ideologia noucentista. La ironia també esdevé una fórmula que el poeta utilitzarà per distanciar-se del jo poètic més subjectiu.

Els tres poemes de Fruits saborosos representen la infantesa i la innocència (com les maduixes), la maduresa i la generositat (les llimones casolanes) i la vellesa (la poma escollida). Tots els poemes tenen com a objectiu els valors morals.

Al 1911 publica El verger de les galanies, que és un primer llibre de poemes amorosos. Es tracta d’un amor superficial (Cançó d’un doble amor, Camperola llatina).

4.2 L’evolució del Noucentisme: L’any 1912 publica Les Monjoies. Rebuig pel virtuosisme i aposta per un jo poètic molt més líric. A partir d’ara guanya terreny una sèrie de trets com l’individualisme, l’escepticisme, la solitud... Tots aquests trets connecten per primera vegada amb un element innovador que és l’emotivitat.

Al 1914 Carner publica els dos llibres més importants del període: Auques i ventalls i La paraula en el vent.

Auques i ventalls és la consolidació i pràcticament la darrera mostra de la poètica més típicament noucentista. És un cant a la ciutat al llarg de l’any. La veritable pretensió de Carner és fer un cant a la ciutat ideal, irreal i distorsionada. El poema “La bella dama del tramvia” exemplifica perfectament aquesta visió civilitzadora. Carner crea un llibre de la seva Barcelona.

Amb La paraula en el vent confirma el tancament d’imatge que s’apuntava a Les Monjoies. Es tracta d’una història d’amor resseguida al llarg d’un any amb fracàs sentimental real. Estableix relació amb una noia de Canet de Mar, però els impediments familiars impossibiliten que el prometatge tiri endavant. La paraula en el vent és un cançoner amorós organitzat seguint una estructura clínica. Al llarg del poema, el poeta reconstrueix poèticament un episodi biogràfic. En aquest llibre hi trobem la dualitat noucentista de la realitat. Al 1914 publica Vora la mar és nada i al 1918 Bella terra, bella gent, l’últim llibre de l’autor que respon al model d’idealització de la realitat (el dia revolta).