Poesia Romàntica: Autors i Característiques

El Romanticisme

El Romanticisme és un moviment de la Il·lustració. Va aparèixer a Alemanya i a la Gran Bretanya i cap al 1820 s'havia estès a tota Europa. Es tracta d'una obra de creació pròpia, original. Introspecció, en la confessió subjectiva. Llibertat creadora, sensació d'inseguretat. Tot és relatiu. És l'època de la imaginació i de l'irracionalisme. L'artista romàntic es veu com un ésser dotat, capaç de dir secrets de la naturalesa a la resta. Intensa relació amb la natura, que es converteix en un correlat de l'ànima de l'autor i serà elevada a la categoria de símbol. L'artista romàntic està involucrat amb el temps i lluita contra la societat convencional. Això porta a viure en desacord amb el món.

Romanticisme i Literatura

El romanticisme literari s'interessa per temes absoluts i en la realitat interior. La naturalesa i el paisatge recreen ambients exòtics. Les tècniques literàries no estan sotmeses a cap regla, introdueixen la polimetria. El desig absolut fa que s'expressin de manera desmesurada. El romàntic pretén que la llengua ho expressi tot. Màxima expressivitat. Versificació rica i sonora en imatges.

La Poesia Romàntica

Gènere on primer es materialitza l'ideari romàntic. Gènere menys conreat pel fet d'estar més vinculat amb el jo i als sentiments.

Poesia Romàntica en Alemany

Molt vinculada amb la filosofia, als cercles universitaris i a la cultura. Novalis i Hölderlin, poetes romàntics, sensibilitat extrema i vida desgraciada. Busquen en la natura la divinitat que els humans no perceben.

Poesia Romàntica en Anglès

Presència del paisatge en la poesia anglesa és constant. La crítica contra la deshumanització i l'explotació es deixa sentir en l'obra de Blake. Les classes baixes passen a engruixir el proletariat industrial o servei domèstic. Desenvolupen el sentit comú i s'allunyen de les elucubracions metafísiques. A finals del s. XVIII es decanta pels sentiments fins als anys 30 del s. XIX que s'imposa a la novel·la històrica. Triomfa la lírica i els poemes llargs narratius. Lord Byron, Shelley.

Poesia Romàntica a Itàlia

El romanticisme va arribar més tard, tot i que molts romàntics alemanys i anglesos havien viatjat a Itàlia. El nacionalisme italià i el Resorgimento literari intenten unificar els estats units i desfer-se del domini estranger. Leopardi, Manzoni.

Poesia Romàntica a França

Encara més tard que a Itàlia, predomina la novel·la i el teatre. Els poetes francesos rebutgen l'art inspirat en la imitació, defensen el jo, l'apropament de la natura i utilitzen els seus poemes per expressar el cansament davant de la vida i la soledat. La renovació en la manera de fer poesia vindrà dels poetes postromàntics. D'una banda, els poetes parnassians, opten per "l'art per l'art" tenint cura de la forma, inspirant-se en l'antiguitat clàssica i allunyant-se del subjectivisme i el sentimentalisme. Rimbaud, Mallarmé, Verlaine.

El Simbolisme

Es caracteritza en general perquè recupera el concepte de poeta vident del primer romanticisme i perquè basa el seu ideal de bellesa en l'intent de crear-la a partir de la paraula poètica, una paraula o un símbol. Dins del simbolisme, hi ha força opcions estètiques.

Poesia i Narrativa Romàntica: Autors

• Poesia Romàntica:
  • Novalis (pseudònim de F. von Hardenberg): Himnes a la nit
  • Lord Byron, prototip de poeta romàntic rebel, molts el volen imitar: Caín, El corsari, Don Juan
  • Shelley: Mont Blanc, Adonais
  • Mallarmé, crea un nou món, el de la poesia pura
  • Verlaine, creació de la poesia musical
  • Rimbaud, els seus poemes i proses provoquen al·lucinacions, són surrealistes
  • F. Hölderlin: Hiperió
  • J. Keats: Oda a un rossinyol, Oda a la tardor, La bella dama sense pietat, Endimió
  • G. Leopardi: L'infinit, Zibaldone (calaix de sastre, conjunts de caòtics textos amb pensaments, reflexions, la seva filosofia)
  • C. Baudelaire: Paradisos artificials, Les flors del mal (visió idíl·lica de la natura, amb pensaments dolents: prostitució, droga, pobresa, Satanàs, malalties)
• Narrativa Romàntica:
  • E. P. de Sénancour: Oberman
  • Edgar Allan Poe: El corb, Annabel Lee; relats curts ("contes") de misteri, de por ("El pou i el pèndol", "El gat negre", "El cor delator"); narracions policíaques: "La carta robada", "Els assassinats del carrer de la Morgue". Segons Carles Riba, Poe volia les tenebres, aplicar una lògica rigorosa a la fantasia.