Poesia Trobadoresca: Amor Cortés i Formes Poètiques
Clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,32 KB
Definicions Clau
Mordaç: Que ataca o critica la gent d'una manera cruel. Èmfasi: Força d'expressió o entonació amb què es tracta de realçar la importància del que es diu o es llegeix. Paral·lelisme: Repetició de la mateixa estructura sintàctica en frases seguides o en versos consecutius.
Poesia en Provençal
La poesia trobadoresca, fomentada i elaborada a les corts feudals dels segles XII i XIII, era una poesia escrita en occità o provençal, llengua entesa com a eina expressiva per a la creació poètica. Durant el segle XII, la prosa es va desenvolupar de manera important en llengua catalana gràcies a Ramon Llull. No obstant això, ell mateix feia servir el provençal quan escrivia poesia.
Poesia de l'Amor Cortés
A través de la poesia trobadoresca s'expressa un codi amorós que rebrà el nom de fina amor —referit a un amor espiritualitzat enfront de la "falsa amor", física i sexual— o, més tard, amor cortès. L'amor cortès és un reflex de la societat feudal d'aquell temps. La relació amorosa serà entesa com un servei i com un homenatge que l'enamorat fa a la dona noble. Aquesta senyora tan desitjada és una dona casada, i la relació amorosa autèntica es planteja fora del matrimoni.
Poesia dels Trobadors
El trobador és el poeta de l'amor cortès; elabora les paraules ("motz") i la melodia ("son") de l'obra poètica. De cort en cort, els joglars interpreten les composicions trobadoresques.
Formes Poètiques Trobadoresques
- Cançó: Considerada el vehicle més important de la poesia amorosa trobadoresca. Ha de tenir melodia pròpia i de 5 a 7 estrofes o cobles, amb una tornada.
- Alba: Expressió de la tristesa dels amants en el moment de separar-se en començar el dia després d'haver passat la nit junts.
- Pastorel·la: Trobada i diàleg enmig del camp entre una pastora i un cavaller que vol seduir-la.
- Sirventès: Capta la realitat històrica i social i la converteix en versos plens d'intenció satírica, moral i política. Té una melodia coneguda i fàcil. Es converteix en una arma d'atac, de propaganda, de polèmica literària o d'expressió d'un discurs moralitzador.