La poesia trobadoresca: origen, temes i característiques

La poesia dels trobadors

La poesia dels trobadors va néixer a les corts d’Occitània del segle XII. Aquesta poesia, principalment de temàtica amorosa, era composta per ser cantada davant d’un públic cortesà i, a més a més, és la primera mostra de lírica culta escrita en llengua occitana.

L'ús del provençal pels poetes catalans

El fet que els poetes catalans emprés el provençal s'explica per: la proximitat geogràfica i les estretes relacions polítiques, culturals i econòmiques. Aquest fort lligam es va trencar quan França va derrotar l’exèrcit de Pere el Catòlic. Pel que fa als aspectes polítics i econòmics, pel matrimoni de Ramon Berenguer III amb Dolça de Provença. Així mateix, la similitud entre ambdues llengües afavoria la comprensió i el seu ús, i altrament, el prestigi de la lírica trobadoresca de què gaudia en el món cultural europeu.

Els trobadors catalans més destacats

Dels més de vint-i-cinc trobadors catalans, els més coneguts són Guillem de Berguedà, autor de nombrosos sirventesos i d'un excel·lent plany per la mort de Ponç de Mataplana, a qui abans havia dirigit els més cruels atacs, i Cerverí de Girona, la seva producció va de les composicions més senzilles a les més refinades i pròpies del trobar clus. No s'ha de confondre el trobador amb el joglar. El trobador o trobairitz, si és una dona, és qui componia els poemes i els acompanyava amb melodia, i el joglar era qui per ofici anava de cort en cort entretenint la gent.

Gèneres poètics trobadorescos

Els diferents gèneres són:

• La cançó, que serveix per expressar l'amor envers una dama.
• L’alba, que expressa l'enuig dels enamorats que han passat la nit junts i s'han de separar quan surt el sol.
• La pastorel·la, que narra el diàleg amorós entre el trobador i una pastora.
• La dansa, que és un tipus de composició per ser ballada.
• La tençó, que és un debat poètic entre dos trobadors.
• El plany, que expressa el lament fúnebre per la mort d'una persona, generalment el senyor que protegia el trobador.
• El sirventès, que serveix com a atac personal o per exposar idees.

L'amor cortès

El tema central d'aquestes composicions era l'amor cortès, que reflecteix les característiques del món feudal: el trobador és el vassall de la dama, anomenada midons, que sol ser una dona casada. Per aquest motiu, cal mantenir la relació en secret. El nom de la dama sempre és amagat sota un pseudònim (senhal) que va a l'última estrofa (tornada) de la composició.

Però aquesta relació de vegades era espiada pels envejosos o maldients, els lausengiers, que ho podien delatar al marit intolerant, anomenat gilós. L’amor evoluciona en fases: fenhedor (tímid), pregador (suplicant), entendedor (acceptat), i drutz (amant).

I el refrany: és un vers o conjunt de versos que es repeteixen en un lloc fix de cada cobla.

Elements formals i estils

Element formal: les cançons dividides en cobles formades per vuit versos. L’última cobla sovint inclou la senhal, el pseudònim de la dama, és més curta i s’anomena tornada. Sol fer consideracions generals sobre el tema del poema i té caràcter de tramesa a una persona. La rima és consonant. Estils: trobar leu (lleuger, directe, emotiu) trobar clus (d'expressió difícil, hermètic i sovint moralitzador). En el trobar clus podem veure dues variants: el clus, que busca la dificultat en el concepte, és difícil d'entendre el significat, i el ric, que busca la dificultat del llenguatge conscientment.

Ausiàs March i la ruptura amb la tradició

Ausiàs March trenca amb aquesta tradició tot i que continuarà utilitzant-ne molts elements formals i tòpics. Deixa de banda la llengua occitana i renova completament els temes i els plantejaments del poema.

Objectius i importància

3 objectius: convertir els infidels, escriure per lluitar contra els errors dels no creients i crear escoles per formar missioners.

Importància: escriu en occità, llatí, àrab i català. Crea neologismes i amplia les possibilitats de la sintaxi catalana.

Recursos literaris

Paradoxa, apòstrofe, antítesi, hipèrbole, interrogació.

Definició de literatura

Literatura: És l'activitat que, per mitjà de l'escriptura, es proposa més un fi estètic que no pas didàctic.